Es considera que una persona que té un trastorn alimentari com l’anorèxia o la bulímia s’ha recuperat quan ha restablert el funcionament físic, psicològic i social. També quan la persona s’estima i s’accepta per dins i per fora. És necessari  un consens de recuperació entre la persona afectada, la família i l’equip terapèutic. Si la persona s’ha recuperat completament, pot seguir el seu projecte de vida.