Quan es fa el diagnòstic, i a criteri del pediatre o la pediatra, és recomanable fer un seguiment de l'estat de salut de la persona ja que la pica pot comportar diversos riscos per a la salut:

• Problemes nutricionals.
• Dèficit electrolític, que es presenta quan la concentració en sang de sodi és anormalment baixa.
• Erosió dental, que pot incloure decoloració o desgast de les peces dentals i sensibilitat dental.
• Complicacions gastrointestinals, com infeccions per paràsits, restrenyiment o diarrea.
• Toxicitat.
• Anèmia, manca de ferro en sang.

En general, s'acostumen a fer anàlisis de laboratori per determinar la causa de la pica, així com exàmens parasitològics per tal de minimitzar els riscos físics. En alguns casos es prescriu teràpia substitutiva de ferro, si hi ha anèmia, o de zinc, si es detecten nivells baixos daquest nutrient. A vegades també es recomana una avaluació per part d'un nutricionista per conèixer i abordar els hàbits alimentaris, especialment en casos d'alta selectivitat alimentària. A més, com a enfocament terapèutic, s'hi inclou una avaluació i un abordatge conductual per identificar els desencadenants de la pica. Les intervencions conductuals inclouen el control ambiental, la promoció d'estratègies alternatives, la promoció d'estratègies de reducció de la conducta i estratègies de reforçament diferencial (deixar de reforçar, o extingir, les conductes inadequades relacionades amb la pica i reforçar les conductes alternatives i incompatibles en relació amb la conducta problemàtica).