Quan parlem d'estigma en salut mental ens referim a l'atribució de qualitats negatives i despectives cap al col·lectiu de persones que tenen un problema de salut mental, que passen a ser vistes, pensades i tractades a través d'un prisma construït a base de prejudicis i falta d'informació.

Aquesta imatge estereotipada comporta una discriminació sistemàtica, que constitueix una de les principals barreres per a la recuperació, el benestar i la consecució d'una vida plena d'aquestes persones. Algunes de les principals conseqüències d'aquest estigma són l'aïllament social, l'exclusió de les activitats i de les relacions quotidianes, la dificultats per aconseguir o mantenir un treball, la postergació de la demanda d'ajuda o, fins i tot, l'assimilació dels estereotips i prejudicis socials com a propis en un procés d'autoestigma.