- He descobert que la meva filla s'autolesiona. Per què ho fa?
- Sospito que la meva filla s’autolesiona, però no en vol parlar. Com podem ajudar-la?
- Com hem de reaccionar els pares davant d’aquestes conductes? Hem de revisar els nens cada dia per saber si s’han autolesionat?
- Què podem dir-los als nostres fills per canviar aquesta conducta?
- La meva amiga m’ha explicat que s’està autolesionant i no sé què he de fer. Ho explico als seus pares?
- Les autolesions són del mateix tipus en nois i noies?
- La tricotil·lomania és una manera d’autolesionar-se?
- Com podem evitar que tornin a autolesionar-se? Quins símptomes o eines els podem donar perquè ells reconeguin que estan a punt d’autolesionar-se per poder-ne parar?
- Si detectem autolesions en els nostres fills, on hem d’anar per poder veure un psicòleg de la seguretat social?
- Què puc fer si la meva filla recau una vegada i una altra malgrat anar a teràpia?
- Es podria considerar autolesió quan un nen d’onze anys es provoca el vòmit per no anar a l’escola?
- Com detectar les autolesions si estan en un lloc ocult? En quines parts del cos es produeixen?
- Autolesionar-se significa tenir un trastorn límit de personalitat o algun altre tipus de trastorn mental?
- Per què sembla que està de moda autolesionar-se? A què es deu?
- És possible que la meva filla hagi copiat aquest comportament de les xarxes socials? Fins a quin punt és important i què podem fer?
- La meva filla cursa 1r d’ESO i està envoltada d’altres nenes que s’autolesionen. Ella pensa que si no ho fa, no l’acceptaran al grup. En parlem a casa, però com puc protegir-la d’aquests comportaments?
- L’autolesió és una manera de manipular? És per cridar l’atenció?
- Com podem ajudar una adolescent que s’autolesiona?
- Si una adolescent s’autolesiona significa que té idees suïcides?
- Si s’autolesiona un adolescent significa que ho farà tota la vida?
- Si detectem que un alumne o alumna s’ha autolesionat, què hem de fer?
- Com podem gestionar a l’institut quan veiem que hi ha casos d’autolesions per efecte contagi? Quan els preguntem, ens diuen que no saben per què ho fan, que com que altres ho fan són una cosa normal.
Com podem ajudar una adolescent que s’autolesiona?
Per gestionar les autolesions existeixen diferents abordatges que es poden dur a terme, des dels més generals als més especialitzats. Quan es detecta el problema, i aquest no és greu, es recomana abordatges més generals, que es poden realitzar en un context no clínic. En aquests casos poden ser eficaces teràpies de suport de tipus generalista, com intervencions de disminució de l’ansietat, entrenament en tècniques de solució de problemes, tècniques de mindfulness, etc. En casos més complicats, perquè l’adolescent porta més temps autolesionant-se, o perquè les autolesions s’acompanyen d’un altre tipus de problemes que poden necessitar atenció clínica, llavors és necessària una avaluació per part d’un especialista en salut mental, i l’aplicació d’intervencions clíniques més especifiques com la teràpia cognitiva conductual, la teràpia dialèctica conductual, o intervencions basades en aquesta.
Molts joves que s’autolesionen de manera recurrent poden sentir-se sols, estranys o aïllats. Poder parlar amb ells de la manera més tranquil·la possible pot ajudar a gestionar aquests sentiments. Per això, és important tenir informació sobre mites, característiques i possibilitats de tractament. Que la persona entengui els motius que la porten a autolesionar-se pot ser una cosa que l’ajudi a estar més motivada a canviar-ho.
Recomanem la web del Grup GRETA, on existeix informació sobre l’autolesió dissenyada per experts en el tema.
