www.som360.org/ca
Alek, persona amb un trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) i psicosi, internat a la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

«A Els Til·lers ens ajuden a saber comportar-nos en societat»

testimonio anonimo til·lers

Hi ha molts detalls que sorprenen d'Alek (nom fictici): la vivacitat, la resolució, la intel·ligència, la capacitat i la necessitat d'expressar-se, tot i que quan va arribar a la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers no parlava ni una paraula de castellà, i, sobretot, el que ens explica i com ho explica tenint només 20 anys.

«La societat sol jutjar els nois i noies que estem privats de llibertat sense entendre tot el dolor i les coses que hem hagut de viure fins a arribar fins aquí», explica. La seva és una història dolorosa marcada per un procés de migració; per una inadaptabilitat al món, per una síndrome d'Asperger i psicosi no diagnosticats ni tractats durant molt de temps, i per una mare absent.

«Ningú no explica als nens que els pares poden fallar. Ningú m'ho va explicar. Al revés, tot el que et diuen és que als pares els has de valorar, fer tot el que diuen i fer com que són perfectes, però la realitat és que alguns pares no són bons pares i et poden fallar. Com que un nen no sap que això és possible, comença a pensar que el problema és ell», reflexiona Alek, «Ningú em va explicar que, si la meva mare estava absent, jo tenia drets. Que tenia dret a dir-ho a serveis socials per rebre ajuda».

Durant tota la infància i l'adolescència, l'Alek no entenia què li passava, no entenia per què la vida li resultava tan difícil. Patia, però ningú no ho detectava. «Tenia una manera diferent de veure el món, però ningú ho entenia, fins a arribar un moment en què vaig explotar». Es va trobar sense amics i passant la majoria del temps tancat a la seva habitació, on donava ales al seu propi món recreant històries imaginàries com a forma d'escapar del dolor. «Molta gent potser no ho entendrà, però m'agrada estar tancat a la meva habitació, protegit. Fins al punt que bloquejo la porta perquè ningú no entri perquè si no em sento insegur. Si la porta està una mica oberta em provoca inseguretat, m'incomoda, em desagrada», relata. Es va quedar aïllat socialment, sense possibilitat de comunicar-se amb altres adolescents en no parlar castellà. Els seus problemes no van ser detectats ni a casa ni al centre educatiu, malgrat els atacs d'ansietat diaris i els símptomes psicòtics. «Suposo que sóc una d'aquestes “fallades” del sistema social, on ningú s'adona de res i, quan explota, es pregunten per què ha passat. Ignorant tots els símptomes», pensa l'Alek.

La rehabilitació com a objectiu

Alek va arribar a la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers el 2019 després d'un periple per diversos centres judicials on no s'adaptava. A Els Til·lers s'atenen menors i joves amb trastorn mental greu i conductes transgressores amb l'objectiu d'aconseguir la rehabilitació i la reinserció social i comunitària d'aquests joves.

teatro

L’atenció espiritual en salut mental en justícia juvenil

«Als centres on vaig estar abans de venir aquí, les persones que volien ajudar-me era amb coses que pensaven que necessitaven les persones normals, però amb mi no funcionava», ens explica. A la Unitat Terapèutica Els Til·lers, en canvi, ha pogut reconduir la seva vida, ha canalitzat els seus interessos restrictius propis de l'Asperger, i que ell focalitza en la física, i ha après estratègies que l'ajuden a controlar actituds a través de teràpia i activitats formatives i esportives.

salida equinoterapia tilers 2

Programa de vinculació comunitària per a joves privats de llibertat

«Al principi, ho prens com un desafiament, penses que els professionals estan per controlar-te, que són vigilants, que són l’enemic. Quan arribes aquí no coneixes les regles. Les incompleixes i no entens per què et renyen, tens aquesta sensació que tots estan en contra teva», explica. Afirma que no és gens fàcil aconsellar algú que arriba al centre sobre com actuar, sinó que, simplement, davant aquests conflictes creu que cal «deixar que passi el temps i deixar-se ajudar», que tot millora i amb el temps entens el perquè de les coses.

«Quan arribes aquí el primer que penses és en la paraula ‘presó’ i tot el que comporta, pensant que aquí hi ha perill, que cal defensar el teu honor, controlar el respecte, que et temin», explica Alek, «però la Unitat Terapèutica no hi té res a veure, és un centre educatiu i terapèutic. Aquí el que fan és intentar integrar-nos en societat, buscar formes perquè no facis mal a algú, perquè no destrueixis coses… Ens ajuden a saber comportar-nos en societat perquè et tractin bé i tu tractis bé els altres».

Alek té un bon vincle amb l'equip de professionals amb qui està dia rere dia «Els educadors parlen molt amb nosaltres, ens expliquen coses i ens ajuden a cercar coses que puguem necessitar amb els estudis, amb un consell emocional o de vida. És una relació normal de persones. Persones que intenten ajudar els altres, és el seu objectiu», comenta.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 2 de gener de 2023
Darrera modificació 30 de gener de 2024

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.