www.som360.org/ca
Article

Un model diferent d'atenció a la persona amb trastorn mental a les presons

Basat en la recuperació, és considerat un dels més avançats
Alvaro Muro

Dr. Álvaro Muro Álvarez

Responsable dels serveis de Psiquiatria Penitenciària de Barcelona
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Model atencio SM presons catalunya

El model d'atenció psiquiàtrica penitenciària a Catalunya està considerat com el més avançat dels existents, dins del continent europeu. Arribar a aquest punt no ha estat un recorregut fàcil, però sens dubte els resultats obtinguts justifiquen els esforços. Per poder entendre el present i dissenyar un futur amb opcions és imprescindible aprendre del passat. Conèixer la història és la manera de poder-ho fer.

Per això ens aturarem en alguns moments remarcables.

El recorregut fins a la situació actual té dos moments sociopolítics clau: el primer, el 1981, quan es van transferir les competències de sanitat (centres i serveis sanitaris i socials) a Catalunya, i el segon, el 1984, moment en què es transfereixen les competències en matèria penitenciària. 

ecosistema prisiones

La salut mental en l'ecosistema penitenciari

Catalunya, d’acord amb l'Estatut d'Autonomia, té la competència en matèria d'execució penitenciària. Aquesta competència comporta gestionar i organitzar íntegrament la política, el personal i els establiments dels centres penitenciaris d'acord amb la legislació espanyola, excepte en determinats delictes com terrorisme o bandes organitzades. El traspàs d'aquesta competència es va fer efectiva l'1 de gener de 1984, en virtut del Reial decret 3482/1983, de 28 de desembre.

La legislació aplicable al sistema penitenciari és la mateixa per a tot l'Estat espanyol i està integrada per la Constitució Espanyola de 1978, la Llei orgànica general penitenciària de 1979, el Codi Penal de 1995 i el Reglament Penitenciari de 1996. Tot i que la base legal és la mateixa per a tot l'Estat espanyol, a la pràctica hi ha dos sistemes polítics administratius amb competències en l'organització i la gestió del sistema penitenciari: l'Administració Penitenciària de l'Estat espanyol i l'Administració Penitenciària de Catalunya. El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya exerceix en exclusiva sobre la política d'execució penitenciària a Catalunya a través de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil.

El 1991 se signa un conveni entre el Departament de Salut i el Departament de Justícia per garantir una assistència sanitària adequada a les persones internes als centres penitenciaris. 

El 2001, un conveni entre el Departament de Salut, el Departament de Justícia i l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu dona forma al pla de necessitats en l'àmbit de la salut mental penitenciària. Aquest conveni va ser redactat per una comissió d'experts en salut mental a petició del Departament de Salut i el Departament de Justícia. 

Fins aquest moment, el model d'atenció a les necessitats en salut mental dins dels centres penitenciaris a Catalunya s'assimilava al de la resta de l’estat amb l'existència de les anomenades «infermeries psiquiàtriques», és a dir, estructures arquitectòniques funcionalment assimilables a mòduls residencials més que a unitats sanitàries. Així mateix, el personal sanitari que les atenia pertanyia al Departament de Justícia.

Amb la signatura de l'acord s'assoleixen dues fites històriques:

El desplegament d'una sèrie d'estructures de caràcter sanitari com a alternativa a les infermeries.

Això es tradueix en dues accions bàsiques:

  • Posada en marxa de la Unitat Polivalent del Centre Penitenciari Quatre Camins, l'any 2001.
  • Inauguració l'any 2003 de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya (UHPP-C), ubicada al Centre Penitenciari Brians 1.

El personal que atendrà la salut mental dins de les presons passarà a pertànyer a una entitat sanitària, en aquest cas Sant Joan de Déu, que és el proveïdor de serveis de salut mental més gran de la província de Barcelona.

L'obertura de la UHPP va ser una gran fita sanitària d'aquest pacte, ja que es tracta d'una unitat de gestió clínica 100 % sanitària, amb serveis d'urgències, aguts, subaguts, mitja estada i trànsit a la comunitat, jurídicament catalogada com a hospital, mixt, i de caràcter suprasectorial, per la qual cosa atén tota la població penitenciària de Catalunya, que es troba en règim tancat. 

El 2006, es publica el Decret 399/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament de Salut les funcions en matèria de salut i sanitàries de les persones privades de llibertat. El sistema actual d'atenció sanitària dins de les presons forma part de la xarxa sanitària d’utilització pública del Servei Català de Salut.& nbsp;El proveïdor d’atenció primària penitenciària és l’Institut Català de la Salut, i els proveïdors d’assistència en salut mental especialitzada són gestionats per les entitats concertades de cada territori. A la província de Barcelona, és la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que gestiona, a més a més, les unitats d'hospitalització per a tota la població penitenciària de Catalunya.

A partir d'aquest moment es va avançant cap al desenvolupament d'una xarxa de salut mental penitenciària a Catalunya. L'any 2007 s'obre el Centre Penitenciari Brians 2 i el 2009 s’obre la Unitat d'Hospitalització i Rehabilitació Psiquiàtrica Intensiva de Catalunya (UHRPI-C), ubicada en aquest centre i que té caràcter suprasectorial, amb una dotació inicial de 22 places. Posteriorment, al llarg del 2018, se'n completarà el desplegament, ampliant l'atenció a un total de 80 places per a persones internes en procés de rehabilitació i de trànsit a la comunitat, tant en compliment de mesura de seguretat d'internament psiquiàtric com en compliment de pena.

El 2017, l'administració catalana estableix la necessitat de millorar l'atenció de salut mental en l'àmbit penal, i es desenvolupen des del Departament de Salut i el Departament de Justícia una sèrie d'accions amb l'objectiu d'establir una cartera de serveis d'atenció en salut mental que completi un enfocament rehabilitador, comunitari, integral i d'equitat.

En aquest sentit es duen a terme accions i programes de gran impacte:

  • Es tanca la presó Model de Barcelona i es trasllada l'atenció en salut mental a la població interna preventiva a la UHPP-C a Brians 1.
  • S'amplia la UHRPI-C a Brians 2 de 22 a 80 places.
  • Es tanca amb caràcter temporal la infermeria de Quatre Camins per reconvertir-la en unitat sanitària.
  • S'implementa el Servei d'Atenció Ambulatòria en Salut Mental (SAASM) als centres penitenciaris de Catalunya, seguint el model establert a la comunitat i conegut com a Programa Col·laboratiu amb Atenció Primària. Aquest servei actua amb un enfocament comunitari marcat. Cada centre penitenciari disposa d'un equip SAASM que depèn del proveïdor de serveis en salut mental del territori.  
  • S'implementa el Programa de Suport Individualitzat (PSI) d'àmbit penitenciari, adreçat a les persones internades que presenten un trastorn mental sever i es troben en un règim de semillibertat, ja sigui en centre obert, secció oberta o unitat dependent.

Actualment, queda pendent la reobertura de la unitat de rehabilitació de Quatre Camins, que completa l'oferta d'una atenció sanitària en salut mental, dependent i gestionada pel Departament de Salut, de funcionament en xarxa amb una clara vocació comunitària, d'alta especialització, amb professionals especialistes en salut mental.

Mapa recursos PSSJD
Mapa de recursos en salut mental penitenciària a Catalunya. SJD Xarxa de Salut Mental

Un model d'atenció basat en la recuperació

El paradigma que vertebra totes les intervencions és el paradigma de la recuperació. El concepte de recuperació fa referència a l'enfortiment de les capacitats pròpies i del desenvolupament de noves habilitats enfocades a millorar la qualitat de vida. Dota la persona d'eines que facilitin el desenvolupament d'un projecte de vida propi, d'acord amb les possibilitats, les expectatives i els valors. Això, malgrat que els símptomes persisteixin, amb l'objectiu de recuperar el control actiu de la seva pròpia vida. 

reinserción

Recuperació, integració social i acompanyament en sortir del centre penitenciari

Aquest paradigma constitueix una novetat en l'atenció a les persones amb trastorn mental a les presons de Catalunya i ve a cobrir un dèficit que existia en l'atenció al trastorn mental, afegint-hi un plus de qualitat, i facilitant la reinserció comunitària, ja que es treballa per mantenir els vincles comunitaris del pacient amb la seva família i el seu entorn.

De forma gràfica, podríem plasmar els eixos dels passos fets, i l'essència del model, amb la imatge següent.

Model atenció SM presons cat
Incidencia model presons cat

Queda camí per recórrer, però sens dubte l'atenció a la patologia mental dins dels centres penitenciaris de Catalunya és ara una atenció humanitzada a la persona, com no podria ser d'una altra manera.