Sospites que un alumne pot tenir un trastorn de la conducta alimentària?

Si ets professor o professora, és possible que alguna vegada hagis tingut sospites que un dels teus alumnes tingués un trastorn de la conducta alimentària (TCA). És important saber que la detecció precoç de l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa o el trastorn per afartament és clau per tal d’iniciar un tractament amb professionals especialitzats. Quan abans es detecti, millor serà el pronòstic.

Com ajudar un alumne o alumna amb risc de patir anorèxia o bulímia?

• Crea un clima de normalitat i acceptació en el moment de fer front al problema. Actua amb normalitat, intentant que la persona se senti a gust i sense pressió.
• Remarca-li que està en un entorn de confidencialitat.
• L’objectiu és saber quelcom més sobre el problema. Utilitzar una comunicació sense retrets, ni judicis de valor. 
• Parla amb la persona per detectar si entén la situació que està vivint com si fos un problema. Incideix en els aspectes emocionals (Què és el que et preocupa?) i no tant en els aspectes racionals (així evitem entrar en la manipulació i possibles enganys). 
• Mostra interès i facilita el diàleg. D’aquesta manera la persona expressarà les seves pors o dificultats.
• Incideix en la necessitat de demanar ajuda professional a fi de resoldre la situació difícil que està vivint. 
• Ressalta la importància dels professionals sanitaris. Són les persones que el poden ajudar a sentir-se molt millor i a millorar la relació amb els altres.
• Afavoreix que sigui la persona la que ho pugui explicar a la seva família, amb l’objectiu de trobar una solució conjunta.