Senyals d’alarma de la bulímia nerviosa

Es caracteritza per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments en un període curt de temps
Anna Aranda Reig
Anna Aranda Reig
Psiquiatra. Unitat de trastorns de la conducta alimentària de Sant Joan de Déu Numància
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Señales alarma bulimia

La bulímia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària que afecta especialment a dones. Tot i que també es pot manifestar en homes, n'hi ha molt menys casos.

Igual que passa amb l’anorèxia nerviosa, les persones amb bulímia mostren preocupació excessiva pel pes, la imatge i la figura corporal. Acostuma a ser un trastorn més difícil de detectar, ja que la persona afectada pot presentar un pes normal, pes baix o sobrepès.

Passa fàcilment desapercebuda, sobretot per l’entorn, i és força freqüent que la família i les persones més properes no en tinguin constància. La persona la viu amb sentiments de vergonya i culpa. Per aquest motiu, se sol demanar ajuda quan el problema ja està avançat, així que és freqüent que es consulti en l’edat adulta.  

Una bulímia pot ser el debut d’un trastorn de la conducta alimentària, però també és freqüent que aparegui com a resultat del viratge des d’una anorèxia nerviosa (per la qual s’està o s’havia estat en tractament). En l’etapa infantojuvenil presenta una prevalença aproximada que se situa entre 1-3% . 

L'aparició d’una bulímia nerviosa és multifactorial. Hi influeixen:

  • Factors genètics.
  • Factors psicològics, com pot ser l’autoexigència i el perfeccionisme.
  • Factors socials. Actualment tenim un model de bellesa que valora la primesa, existeix molta pressió social per la imatge corporal i les xarxes socials alimenten aquests models.
  • Factors familiars. La família ha de ser un model saludable en valors corporals i hàbits alimentaris.
  • Factors desencadenants. Es relacionen amb una experiència emocional negativa, com ha estat, per exemple, el confinament.
  • Factors de manteniment. Inclouen els factors esmentats (psicològics individuals, familiars i socials).

La bulímia nerviosa es caracteritza per: 

  1. Episodis d’afartaments (ingesta voraç i descontrolada) en els quals s’ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps i generalment en secret, amb la sensació de descontrol.
  2. Presència de conductes compensatòries inadequades per intentar rebaixar els efectes de les sobreingestes/afartaments (vòmits autoinduïts, augment de l’activitat física, dejú, laxants o diürètics). 
  3. Incomoditat amb la imatge corporal i el pes: tot i així, no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, ja que tant poden presentar pes normal, com pes baix o sobrepès. 

Factors de protecció per evitar l’aparició d’una bulímia nerviosa:

  • Afavorir una autoimatge corporal positiva.
  • Desenvolupar un sentit crític en relació als ideals estètics.
  • Promoure hàbits alimentaris positius.
  • Realitzar almenys un àpat al dia en família.
  • Evitar converses que parlin de l’aspecte físic o el pes.
  • No fer dietes sense control mèdic.
  • Demanar ajuda davant de qualsevol sospita.

Senyals d’alarma de la bulímia nerviosa:

  • Anar al lavabo immediatament després dels àpats i amb freqüència.
  • Fer comentaris despectius sobre el propi cos.
  • Seguir dietes o rebutjar determinats tipus d’aliments.
  • Fer exercici físic intens.
  • Canviar de pes bruscament.
  • Tenir canvis d’humor freqüents.
  • Tenir despeses excessives no justificades, que puguin respondre a comprar menjar d’amagat.
  • Tenir diarrees freqüents sense motiu aparent.
  • Tenir lesions (cicatrius, durícies) als dits de les mans.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 1 de abril de 2022
Darrera modificació 1 de abril de 2022
Col·lectius
Anna Aranda Reig

Anna Aranda Reig

Psiquiatra. Unitat de trastorns de la conducta alimentària de Sant Joan de Déu Numància
Parc Sanitari Sant Joan de Déu