www.som360.org/ca
Blog

Erradicar els microestigmes en salut mental, una feina de tots

Què són, com es perpetuen i què podem fer per eliminar-los
Clara Serra Arumí

Clara Serra Arumí

Psicòloga al projecte Henka
Henka
Microestigmas

Resum

Els microestigmes en salut mental són prejudicis subtils i inadvertits que perpetuen la discriminació contra persones amb problemes de salut mental. Aquests sorgeixen de creences negatives normalitzades en la societat i poden malmetre l'autoestigma i l'autoestima de qui els rep. Tots participem en la perpetuació d'aquests microestigmes, que s'aprenen des d'entorns pròxims com la família i l'escola. Combatre'ls requereix prendre consciència, reeducar-nos, informar-nos amb fonts de qualitat i participar en espais de reflexió per fomentar la seva erradicació i promoure la inclusió. És essencial canviar actituds i pensaments tant a nivell individual com comunitari per aconseguir espais lliures de microestigmes.
Llegir mésmenys

Cada vegada es parla més dels problemes de salut mental. Tot i això, encara queda camí per recórrer, sobretot, per fer-ho d’una manera lliure d’estigmes i de microestigmes. Desfer-nos-en és una feina que ens toca fer a tots i totes i que comença de ben joves. De fet, cada cop es reclamen més espais per conversar obertament sobre aquestes actituds, per confrontar-les i combatre-les. Però cal continuar treballant i no caure en la banalització d’una qüestió que afecta tant les persones amb problemes de salut mental.  

Estigma salud mental

Què hauríem de saber sobre l'estigma?

Què són els microestigmes?

Els microestigmes són pensaments, actituds, accions o comentaris que les persones tenim automatitzats i semblen subtils, fins i tot imperceptibles, quotidians i gairebé normalitzats i acceptats, però que encobreixen els estigmes. Pot semblar que es fan sense cap mala intenció o fins i tot de manera graciosa, però és ben el contrari, perpetuen els estereotips, prejudicis i discriminacions que hi ha al voltant de la salut mental i de les persones que tenen o han tingut algun problema de salut mental.

Els microestigmes poden semblar inofensius i pensar que es fan sense cap mala intenció, però perpetuen els estereotips, prejudicis i discriminacions i fan molt de mal a les persones amb problemes de salut mental.

Hi ha molts microestigmes en salut mental que ens envolten diàriament i dels quals som còmplices. Sovint, aquestes actituds van acompanyades de frases que potser diem sense prestar-hi atenció, parlant de la persona afectada o dirigint-nos a ella directament. Canviar la manera en què parlem és el primer pas per acabar amb els microestigmes. Alguns exemples són:

  • Fer preguntes innecessàries de caràcter íntim o personal dirigides a una persona en concret, que no faríem si no tingués un problema de salut mental, només per curiositat, impertinència o tendenciositat. «Tu pots tenir parella?»; «La teva família com ha reaccionat després de tot el que t’ha passat?».
  • Parlar de manera infantil a una persona adulta o referir-s’hi de manera infantilitzadora. També  parlar amb ella amb condescendència: «Veig que pots treballar com tothom. Molt bé!»
  • Controlar-la o sobreprotegir-la, per exemple a la feina, amb una supervisió diferent pensant que no serà capaç de fer la seva feina; 
  • Sentir o expressar pena, desconfiança, fàstic, etc., cap a una altra persona pel fet que tingui un problema de salut mental. «Ai, és que podries estar tan bé si no fos per això que et passa...»; «Tan jove i ja estàs malalta»; «Jo no podria estar mai amb algú que tingui un problema de salut mental, és una càrrega».
  • Fer suposicions o assumpcions sobre les capacitats, l’autonomia o les necessitats d’algú. «Necessita ajuda per fer moltes coses i, amb els anys, en necessitarà més»; «Em sorprèn que ho hagi pogut aconseguir tenint en compte el què li passa».
  • Fer suposicions o assumpcions sobre la situació o la problemàtica de salut mental que té o a tingut una persona. «Estarà malament sempre més; ho arrossegarà tota la vida; és difícil recuperar-se d’això»; «Mira que s’esforça per sortir-se’n, però no hi ha manera».
  • Criticar-ne l’aparença. «Ja es veu que li passa alguna cosa i no està bé».
  • No dirigir-se directament a una persona i fer-ho a qui l’acompanya.
  • Excloure una persona de la presa de decisions que la involucra.
  • No explicar o amagar informació a una persona per diverses justificacions no realistes, des de no voler que es preocupi fins a pensar que no ho entendrà.

Encara que la majoria de microestigmes poden semblar inofensius, per a les persones que els reben són evidents, incòmodes i grollers. A més a més, amb el pas del temps, les persones poden interioritzar-los i veure-s'hi representades. I, encara que no són veritat, es converteixen en la font principal de l’autoestigma. Això pot tenir conseqüències per a les persones receptores i afectar a la seva autoestima i confiança, fins i tot provocant-los l’aïllament social.

Per què apareixen els microestigmes i com es perpetuen?

Els microestigmes es poden donar a tot arreu i provenir de qualsevol persona. Això els fa imprevisibles i inesperats, i crea un món hostil per a moltes persones. A més a més, se'n poden presentar diversos en una mateixa situació. Aquests microestigmes, com els estigmes, provenen de les creences i actituds negatives que tenim cap a les persones que tenen o han tingut algun problema de salut mental. Són fruit d’una visió negativa d’alguna característica o condició distintiva que es considera un problema, un desavantatge, una dificultat, etc. També sorgeixen del desconeixement i la falta d’observació, escolta i reflexió crítica sobre el món i les persones que ens envolten.

Tots donem continuïtat d'alguna manera als microestigmes i tenim pensaments, actituds i accions que hem après en els nostres entorns més propers, com la família o l'escola. 

A més a més, els microestigmes estan molt arrelats a les societats i a les cultures, que els han permès, adoptat i alimentant, cosa que dificulta encara més la seva detecció i el seu qüestionament, i es van perpetuant en el temps. Totes les persones donem continuïtat, d’alguna manera, a aquests microestigmes i ningú se n’escapa d’expressar-los i de rebre’ls. Sense qüestionar-nos, però sent-ne a vegades conscients, continuem tenint pensaments, actituds, accions o comentaris que hem après en molts dels nostres entorns de socialització primària, com ara la família i l’escola, i que fan perdurar els microestigmes.

Niu imatges radio

L’abordatge de la salut mental als mitjans de comunicació

Què podem fer per evitar els microestigmes

Cal portar a la pràctica accions individuals i també a la comunitat per aconseguir canviar les creences i les actituds presents a la societat i fomentar la inclusió. A continuació, proposem algunes accions que tots podem dur a terme per trencar amb els microestigmes:

  • Pren consciència sobre què són els microestigmes i como poden afectar les persones que els reben.
  • Reflexiona individualment per detectar quins microestigmes formen part dels teus comportaments.
  • Reeduca’t per canviar-los en el teu dia a dia.
  • Pensa com pots canviar aquests microestigmes i quina és la millor manera d’actuar. Actuar lliure de microestigmes implica fer un reaparenentatge, és tractar tothom per igual, amb tolerància, respecte i empatia. També cal comprendre que al món hi ha persones molt diverses.
  • Informa’t sobre la realitat de les persones que han passat o estan passant per algun problema de salut mental a través de recursos contrastats i de qualitat.
  • Alfabetitzar-te sobre els problemes de salut mental és crucial per superar els microestigmes. Discriminar la informació més adient i verídica avui en dia és complicat. Fes servir fonts d’informació que provinguin d’institucions o entitats expertes.
  • Participa en espais de reflexió (debats, podcasts, etc.). Busca o crea, participa i consumeix espais de reflexió on tothom sigui benvingut a conversar sobre els problemes de salut mental i que promoguin la seva desestigmatització. Poden ser tant virtuals com presencials, en directe o en diferit. És interessant tenir en compte les experiències individuals de persones que han rebut microestigmes, sempre que aquestes persones vulguin i estiguin preparades per parlar-ne. Aquesta experiència et pot ajudar a consolidar el canvi. És important practicar l’escolta activa i empàtica sense judici.
  • Parla sobre els microestigmes i reflexiona-hi amb el teu grup d’amistats i amb la família.  Veuràs que hi ha gent que també hi està interessada. El nostre canvi individual també pot generar canvis en el nostre entorn immediat, cal parlar-ne amb la gent que ens envolta i convertir-nos en agents de promoció d’aquest canvi. Cal modificar les nostres actituds i pensaments per tenir relacions i espais lliures de microestigmes.