www.som360.org/ca
Blog

Què és la conducta suïcida?

Comportaments que engloba
Francisco Villar Cabeza

Dr. Francisco Villar Cabeza

Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Conducta suicida

Quan volem entendre una problemàtica, és imprescindible poder definir-la, poder tenir uns conceptes bàsics que ens permetin conèixer la seva extensió i la seva delimitació amb altres comportaments. En el cas de la conducta suïcida, aquesta necessitat és especialment important, perquè avui encara no hi ha una definició internacionalment acordada.

Sabem que estem parlant de conducta suïcida quan la persona presenta algun grau d'intenció d'acabar amb la pròpia vida. Aquesta intenció d'acabar amb la pròpia vida és l'element únic que ens permet identificar la conducta suïcida, per tant, s'ha d'establir com l'objectiu de qualsevol intervenció, sigui clínica, d'acompanyament familiar o social, formal o informal. Aquesta intenció d'acabar amb la pròpia vida evoluciona en un procés gradual, de menys a més gravetat, que engloba cinc elements:

  • Ideació suïcida. 
  • Amenaces. 
  • Gestos suïcides.
  • Temptatives suïcides.
  • Mort per suïcidi.

Es contemplen les amenaces suïcides per la importància i la rellevància que adquireixen en l'adolescència, i sovint s'evidencia a través d'elles la presència de la ideació. Els altres quatre elements generen un escenari conceptual suficient per definir tota la conducta suïcida. Cadascun d'ells es diferencia de l'anterior perquè suposa un pas més en la gradació de la gravetat. Així, els gestos suïcides o actes preparatoris són més greus que la ideació, i les temptatives són més greus que els gestos.

Donada la capacitat explicativa d'aquests elements, es consideren innecessaris els extensos llistats de termes que es recullen en algunes definicions. Per posar algun exemple, habitualment trobem el terme «verbalització suïcida», però en aquesta proposta entenem que la verbalització és la via o el canal a través del qual la persona comunica algun dels elements. És a dir, en tant que no podem llegir la ment, l'única forma que tenim de saber si una persona està pensant en la mort és que ens ho digui o verbalitzi. D'aquesta manera, si una persona ens explica que ha dut a terme una acció determinada que pot provocar-li la mort, no està fent una verbalització suïcida, ens està explicant (verbalitzant) que ha fet una temptativa de suïcidi. Un altre element molt utilitzat és «comunicació suïcida», una expressió també confusa, perquè tot en el suïcidi és un acte comunicatiu i no ens permet saber de què estem parlant.

Finalment, entenem l'ambivalència com un procés present en totes les decisions de l'ésser humà. És això el que dona valor a «algun grau d'intenció d'acabar amb la pròpia vida»; no importa la grandària, però si la seva presència. Així, qualsevol conducta de risc, per molt arriscada que sigui, fins i tot la presència de comportaments autolesius sense intencionalitat suïcida, no la considerem conducta suïcida, i tampoc contemplem el terme «parasuïcidi».

Prevencion suicidio profesores 2

Com ajudar, des de l'escola, a un menor que verbalitza pensaments suïcides

Una aproximació als comportaments que conformen la conducta suïcida:

Ideació suïcida 

Abasta tots els processos de valoració interna de la idea d'acabar amb la pròpia vida. Resulta de la reflexió d'aspectes com:

  • Les situacions vitals.
  • Les expectatives.
  • La falta de sortida davant determinada situació que genera malestar.
  • La falta d'energia per fer el que creu que la trauria de la situació que li genera malestar.
  • La sensació de ser una càrrega per als altres.
  • La satisfacció de la pròpia persona.
  • Etc.

Aquesta ideació suïcida pot comprendre diferents fases:

  • La valoració o el desig d'estar mort (ideació passiva): «Tant de bo em passés alguna cosa»; «Preferiria estar mort»...
  • Un plantejament intern de prendre accions contra la pròpia vida (ideació activa): «Em mataré»; «Acabaré amb tot»...
  • La planificació de l'intent de suïcidi: decisió del dia, dels mètodes, etc. En el seu extrem últim, amb la planificació de la temptativa, ja estaríem parlant d'un risc alt de suïcidi.

Amenaces suïcides

Les entenem com la verbalització d'aquests pensaments, però amb una orientació a l'acció, amb un compromís de la persona de passar a l'acte. En les persones adolescents és molt freqüent que les amenaces siguin el primer indici que tenim sobre la presència d'aquestes idees de suïcidi, d'aquests processos interns. Val la pena recordar que els adolescents ens poden amenaçar amb moltes coses, però si ens amenacen amb acabar amb la seva pròpia vida, és que porten temps pensant en això.

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

Monogràfic

Gestos suïcides

Els gestos suïcides fan referència a tots els actes preparatoris necessaris per adur a terme l'intent de suïcidi. Sabem que és un gest suïcida quan entenem el que està passant sense necessitat que la persona ens informi verbalment del que està fent.

Val la pena recordar que els adolescents ens poden amenaçar amb moltes coses, però si ens amenacen amb acabar amb la seva pròpia vida, és que porten temps pensant en això.

Intent de suïcidi o temptativa autolítica

Estem davant un intent de suïcidi quan la persona, després d'haver preparat l'escenari, inicia una seqüència d'accions el resultat de les quals preveu que serà la pròpia mort. L'element que marca l'intent de suïcidi és l'inici de la seqüència, sense importar el moment o motiu de finalització. Si la persona inicia la seqüència i el malestar orgànic, la por de continuar, una eventual intervenció d'algun familiar o qualsevol altre motiu interromp aquesta seqüència, estem davant un intent de suïcidi o temptativa autolítica. Es poden considerar de més o menys letalitat, si es vol, però això no exclou que estem davant un intent de suïcidi.

Mort per suïcidi (suïcidi consumat)

La mort per suïcidi és l'intent de suïcidi o temptativa autolítica que acaba amb la mort de la persona.

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.