Com han de tractar el suïcidi els mitjans de comunicació?

Els factors que contribueixen al suïcidi i a la seva prevenció són complexos, però hi ha una evidència cada vegada més gran en el fet que els mitjans de comunicació poden tenir un paper important per enfortir o debilitar les accions de prevenció del suïcidi.

El silenci informatiu sobre el suïcidi, practicat pels mitjans de comunicació durant anys, no és l'opció davant la situació d'aquest greu problema de salut pública, tal com indica l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El tabú davant del suïcidi ha de ser superat als mitjans de comunicació, però el tractament de les notícies sobre suïcidis ha de complir determinats criteris, que han de ser clars i consensuats amb els i les professionals dels mitjans per evitar l'efecte contagi i potenciar l'efecte preventiu.

Així doncs, els mitjans de comunicació poden tenir una influència en la conducta suïcida de la població que pot ser tant perjudicial com preventiva, segons quines siguin les característiques i el tractament de la informació. Per això, l’OMS ha elaborat la quarta versió de la guia Prevenció del suïcidi: un recurs per a professionals dels mitjans, en col·laboració amb l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (IASP).

En primer lloc, l'OMS ressalta que les notícies sobre la superació d'una crisi suïcida poden contribuir a la disminució del nombre de suïcidis. Per això, encoratja els professionals dels mitjans a presentar relats de persones que superen les dificultats després d'una crisi suïcida, tenint en compte algunes indicacions que proposa sobre el que s'ha de fer i el que no s’ha de fer a l'hora d’informar sobre un suïcidi.

Què han de fer els mitjans de comunicació

Presentar informació exacta sobre on i com buscar ajuda en cas de pensaments suïcides i crisis suïcides.

La informació sobre els serveis de suport s'ha de presentar al final de la mateixa notícia o, millor encara, al començament de qualsevol notícia sobre un suïcidi. Els serveis específics poden incloure centres de prevenció del suïcidi, línies telefòniques de crisi (incloses les que atenen subgrups específics de la població), professionals de salut i benestar o grups d'autoajuda.

Anar amb molt de compte a l'hora d’informar sobre el suïcidi de persones famoses.

El suïcidi d'una persona famosa es considera d'interès periodístic, però la glorificació de la mort d'una persona famosa pot indicar involuntàriament que la societat honra o fins i tot fomenta el comportament suïcida i, per tant, podria promoure'l en altres persones. Per aquest motiu, cal tenir molta cura a l'hora d’informar sobre el suïcidi de persones famoses. Les informacions no han de descriure el mètode utilitzat ni el lloc, i no han d'exaltar el suïcidi de cap manera. És preferible dirigir l'atenció cap a la vida de la persona famosa, la seva contribució a la societat i la manera com la seva mort repercuteix negativament en els altres, en lloc de presentar detalls de l'acte suïcida o exposar motius simplistes del perquè va passar el suïcidi.

Convé informar sempre sobre la manera de prevenir el suïcidi, incorporar el missatge que les persones amb idees suïcides han de buscar ajuda i indicar com es pot tenir accés a aquesta ajuda.

Educar el públic presentant la realitat sobre el suïcidi i la prevenció del suïcidi, fonamentant-se en informació exacta.

Hi ha moltes idees errònies i mites sobre el suïcidi. Les investigacions han demostrat que les probabilitats de conduir a comportaments d'imitació augmenten si a la informació que presenten els mitjans es repeteixen aquests mites. A més d'investigar acuradament els fets a l'hora d’abordar el suïcidi, convé informar sempre sobre la manera de prevenir-lo, incorporar el missatge que les persones amb idees suïcides han de buscar ajuda, indicar com es pot tenir accés a aquesta ajuda i encoratjar la comunitat a ajudar els altres.

Anar amb compte a l’hora d’entrevistar familiars o amistats que estiguin en dol, o persones amb experiència directa amb el suïcidi.

Les opinions i experiències de persones que han patit una pèrdua per causa del suïcidi són fonamentals per a educar els altres sobre la realitat del suïcidi. Tot i això, s'han de considerar diversos assumptes importants a l’hora d’entrevistar les persones que estan en dol.

• Els familiars, les amistats i altres persones que estan experimentant un dolor intens per una pèrdua aguda poden trobar-se en situació de crisi, cosa que podria afectar la seva capacitat per donar informació amb exactitud.
• S'han d'evitar sempre i per tots els mitjans les entrevistes amb nens o nenes que han perdut el seu pare o la seva mare per suïcidi. El respecte de la seva privadesa ha de tenir més prioritat que escriure una història dramàtica.
• Els entrevistats no han de ser abordats en absolut fins que hagi passat prou temps per suposar raonablement que saben que el seu amic o ser estimat ha mort per suïcidi.
• Els periodistes han de considerar amb cura l'exactitud de tota informació rebuda dels familiars durant una entrevista perquè el seu testimoni sobre els records (l'«efecte halo»), el biaix retrospectiu i les declaracions o comportaments específics en el moment del suïcidi podrien veure's entelats a causa de la seva gran aflicció.
• Quan s'informa sobre un cas real de suïcidi o un intent de suïcidi que hagi passat fa molt de temps, és important recordar que parlar d'experiències passades amb algun cas de suïcidi pot portar a la memòria emocions i records dolorosos.
• Sempre que sigui possible, abans de la publicació se li mostraran a la persona entrevistada els reportatges que continguin els seus testimonis personals per permetre fer correccions o canvis abans de la seva publicació.

Divulgar informació sobre com afrontar els factors estressants de la vida o els pensaments suïcides, i sobre la importància de buscar ajuda.

Presentar exemples de persones que van trobar la manera d'assimilar i fer front a circumstàncies adverses i superar les idees suïcides pot ajudar que altres persones en situacions de vida difícils adoptin estratègies semblants d'afrontament positiu. També es recomana incorporar a les notícies i reportatges algun material educatiu que expliqui com una persona pot aconseguir ajuda quan s'enfronta a dificultats aparentment insuperables.

Reconèixer que fins i tot els professionals dels mitjans de comunicació es poden veure afectats quan cobreixen notícies sobre suïcidis.

La preparació d'un article periodístic sobre un suïcidi pot passar en qualsevol entorn, però pot ser particularment important en comunitats petites i unides on els professionals dels mitjans tenen vincles locals forts. Els mitjans de comunicació estan obligats a vetllar perquè els seus professionals comptin amb el suport necessari, com oportunitats per rebre informació i acords de tutoria.

Què no han de fer els mitjans de comunicació

No publicar el contingut relacionat amb un suïcidi com a tema principal i no repetir innecessàriament aquestes notícies.

• L'ideal és que els articles periodístics sobre el suïcidi es trobin a les pàgines internes, al centre de la pàgina, i no a la primera pàgina ni a la part superior d’una pàgina interna; de la mateixa manera, els reportatges digitals no s'han de col·locar en un lloc prominent.
• Així mateix, les notícies transmeses per ràdio o televisió sobre el suïcidi poden presentar-se al segon o tercer bloc de notícies de televisió, i més avall en l'ordre dels informes de ràdio, i no com a tema principal.
• Els mitjans de comunicació en línia no han d'incloure una funció pública de «comentaris» a les notícies sobre un cas particular de suïcidi.
• No divulgar una actualització de la notícia per alertar el públic sobre el mètode específic de suïcidi que es va utilitzar.

No descriure el mètode utilitzat.

Aquestes visions són perjudicials i s'han d'evitar sempre que sigui possible, perquè augmenten la probabilitat que una persona vulnerable imiti l'acte. A més, els mètodes nous es poden propagar fàcilment si els mitjans de comunicació els donen a conèixer de manera sensacionalista, un efecte que es podria accelerar a través de les xarxes socials. Tot i això, si s'ha pres la decisió d'incloure un mètode en la informació, és millor fer-ho només una vegada al centre de la notícia, i no en un titular, un paràgraf inicial, un epígraf o una altra part prominent del reportatge. Això s'ha de fer sempre en els termes més generals possibles.

No dir noms ni donar detalls sobre el lloc o la ubicació.

S'han registrat actes d'imitació d'un suïcidi després de notícies a les que s'esmenten llocs coneguts. Cal adoptar mesures de precaució similars a l’hora d’informar sobre suïcidis o intents de suïcidi en entorns educatius o institucions específiques (p. ex., a presons o establiments de salut mental).

Els mitjans de comunicació han d'evitar esmentar el mètode utilitzat ni donar detalls del lloc on s'ha realitzat, per reduir les probabilitats d'imitació.

No utilitzar llenguatge ni continguts que siguin sensacionalistes, idealitzin o normalitzin el suïcidi, o que el presentin com una solució viable als problemes.

• És molt més aconsellable informar sobre l'augment de les taxes de «suïcidi» i no sobre una «epidèmia de suïcidis».
• És preferible fer servir frases com «intent de suïcidi» o «mort per suïcidi».
• L'ús fora de context de la paraula «suïcidi», com en el cas de «suïcidi polític», pot desensibilitzar el públic sobre la serietat que el suïcidi implica.
• S'han d'evitar termes com «suïcidi fallit» o «suïcidi exitós», que impliquen que la mort és un resultat desitjable.
• El terme «cometre suïcidi» implica un delicte (històricament el suïcidi va estar penalitzat a molts països i avui dia continua sent un delicte penal en alguns països) i augmenta innecessàriament l'estigma per als que han perdut una persona per suïcidi. És millor dir o escriure «va morir per suïcidi» o «es va treure la vida».

No simplificar massa la raó d'un suïcidi ni reduir-la a un sol factor.

La idea que un sol factor fa que una persona es tregui la vida és incorrecta. Per exemple, seria incorrecte informar que una persona s'ha tret la vida per la ruptura d'una relació. Ressaltar raons simplificades per explicar un suïcidi augmenta les probabilitats que les persones vulnerables amb experiències similars s'identifiquin amb la persona que ha mort i això, alhora, podria intensificar els seus pensaments i sentiments suïcides.

No utilitzar un llenguatge sensacionalista als titulars.

S'han d'ometre les referències al mètode o al lloc del suïcidi i no s'ha d'usar la paraula «suïcidi» al titular (una excepció a això podria ser un article sobre la prevenció del suïcidi on s'utilitza la paraula «prevenció» al titular.) També cal anar amb compte en les notícies i reportatges de campanyes als mitjans sobre prevenció del suïcidi per evitar o minimitzar l'ús de la paraula «suïcidi» als titulars, ja que això sensacionalitza més el tema.

El terme «cometre suïcidi» implica un delicte i augmenta innecessàriament l'estigma per als qui han perdut una persona per suïcidi.

No utilitzar fotografies, seqüències de vídeo, enregistraments d’àudio, ni enllaços a mitjans digitals o xarxes socials.

Es desaconsella l'ús de fotografies, seqüències de vídeo, enregistraments d'àudio o enllaços a mitjans digitals o xarxes socials relacionats amb l'escena d'un suïcidi, especialment si contenen detalls sobre un mètode o ubicació específics del suïcidi. A més, cal molta precaució amb l'ús d'imatges d'una persona que ha mort per suïcidi.

No informar sobre els detalls de les notes de suïcidi.

No s'han de divulgar ni publicar les notes de suïcidi ni els darrers missatges de text enviats o altres textos similars; això inclou l’«última» publicació a les xarxes socials o l'«últim» correu electrònic de la persona morta. Els detalls d’una nota de suïcidi poden tenir l’efecte d’idealitzar o glorificar un suïcidi. També podrien augmentar el risc que algú s'identifiqui amb la persona que ha mort i això pot ser angoixant per als familiars i les amistats d'aquesta persona.