L'entrenament metacognitiu: aprendre a pensar millor

Les intervencions psicològiques són de gran importància per millorar la situació clínica i funcional de les persones amb psicosi. Tanmateix, no és fins als anys 90 que es comencen a desenvolupar i proposar a les persones amb esquizofrènia o amb altres trastorns psicòtics.

En aquest sentit, les primeres psicoteràpies utilitzades van ser la teràpia cognitiva conductual, basada a treballar amb els pensaments, les emocions i les conductes en relació amb els símptomes psicòtics (al·lucinacions i deliris), i la remediació cognitiva, basada a recuperar algunes funcions cognitives com la memòria o l'atenció. En els darrers anys, s'han desenvolupat múltiples intervencions basades en allò que anomenem les «teràpies de tercera generació»; en aquest bloc hi ha la intervenció psicològica de l'entrenament metacognitiu.

Sessions per aprendre a reflexionar sobre els nostres pensaments

L'entrenament metacognitiu (EMC) té com a objectiu aprendre a reflexionar i pensar sobre els nostres pensaments, amb una finalitat doble: observar els nostres processos cognitius i ser conscients dels errors de la ment, així com ser capaços de detectar-los i controlar-los. L'entrenament metacognitiu pretén que en reflexionar sobre els nostres pensaments s'eviti actuar de manera precipitada. El fet de ser conscient daquests errors de pensament podria ajudar a prevenir un nou episodi psicòtic. Aquesta intervenció té un enfocament cognitiu-conductual combinat amb psicoeducació i es basa en un entorn normalitzador, ja que els errors cognitius inclosos a les sessions terapèutiques són presents en la població general.

L'entrenament metacognitiu pretén que en reflexionar sobre els nostres pensaments s'eviti actuar de manera precipitada. Ser conscient d'aquests errors de pensament podria ajudar a prevenir un nou episodi psicòtic.

La intervenció es pot oferir en format individual o grupal, tot i que la discussió grupal és més útil per integrar aquests errors del pensament. Es basa en un material estructurat que es projecta a les sessions, en què es treballen diferents errors de pensament a partir d'exercicis, imatges, situacions i experiències. Conté entre vuit i deu sessions en què es comenten diferents errors cognitius que ens poden portar a prendre decisions precipitades o equivocades.

A la primera sessió es treballa l'estil atribucional, és a dir, la causalitat dels esdeveniments. De vegades s'atribueixen les situacions als altres o a un mateix; no obstant això, hi ha múltiples causalitats dels esdeveniments, i amb el grup es discuteixen diverses opcions i graus de probabilitat. Dues sessions es basen en el biaix de saltar a les conclusions, que consisteix a prendre decisions precipitades sense evidència. En aquest sentit, l'EMC ajudaria a identificar aquelles situacions en què no s'està considerant tota la informació disponible i serveix per ajudar el pacient a aturar-se i pensar en una situació determinada, per endarrerir o evitar un comportament no adaptatiu.

Una altra de les sessions es basa en l'error d'evidència disconfirmatòria, que consisteix a aferrar-se a les nostres creences malgrat que hi ha evidència del contrari. Un altre error que es treballa és l'excés de confiança en la memòria, utilitzant exemples que demostren que la memòria s'equivoca i reté falsos records. A més, dues sessions estan dirigides a millorar la comprensió de les emocions, pensaments i sentiments dels altres, allò que anomenem «teoria de la ment» o posar-se al lloc de l'altre. Comprendre que altres persones poden actuar d'una determinada manera per múltiples raons podria ajudar a reduir els altres errors d'interpretació.

Un dels missatges més importants de l'entrenament metacognitiu és poder comprendre els altres i posar-se al seu lloc.

Finalment, en tres sessions es fan exercicis adreçats a reduir els símptomes depressius i l'autoestigma associat a la malaltia, així com a enfortir l'autoestima. Finalment, un dels missatges més importants de l'EMC és poder comprendre els altres i posar-nos al seu lloc. De vegades és important comptar amb una persona en qui es confia plenament i formular: «Què creus que pensa la teva germana (per exemple) sobre això?». Aquesta pregunta podria ajudar a prendre distància i modificar el pensament o comportament associat a aquest error de pensament.

Els estudis realitzats demostren que l'entrenament metacognitiu és útil per reduir els símptomes positius dels trastorns psicòtics (deliris i al·lucinacions) i millorar la consciència cognitiva, tot augmentant l'autoreflexió i disminuint l'autocertesa sobre diferents situacions. A més, millora la memòria i altres funcions cognitives, augmenta l'autoestima i la qualitat de vida i ajuda les persones que fan la intervenció a donar sentit a la seva vida.

L'entrenament metacognitiu és útil per reduir els símptomes dels trastorns psicòtics, tot augmentant l'autoreflexió i disminuint l'autocertesa.

És interessant destacar que els efectes es mantenen a llarg termini, fins i tot més enllà dels tres anys després d'haver fet el tractament. D'altra banda, pot ser útil en qualsevol fase del trastorn, des dels primers anys del diagnòstic, o fins i tot abans, quan s'està en situació de vulnerabilitat, fins que ja està establert. En resum, podem dir que l'entrenament metacognitiu és una intervenció psicològica prometedora per ajudar a pensar millor.

Què veus: fum sortint de la xemeneia de la casa o un camí?