El tractament farmacològic del TDAH en infants i adolescents

Els tractaments combinats o multimodals ajuden a controlar els símptomes
Tania Prieto
Tania Prieto Toribio
Psiquiatra. Á¡Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laura Martínez Fernández
Laura Martínez Fernández
Psiquiatra. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és una patologia que provoca, principalment, problemes per prestar atenció, hiperactivitat i comportament impulsiu. 

El TDAH pot afectar el rendiment escolar, el comportament, els sentiments i les relacions amb els altres. És un trastorn d'origen neurobiològic que s'inicia en la infància i que se sol diagnosticar en els primers anys, encara que, sovint, els símptomes continuen presents a la vida adulta.

El TDAH provoca alteracions al cervell?

Els estudis de neuroimatge cerebral han demostrat que en nens amb TDAH hi ha problemes als circuits reguladors que comuniquen dues zones cerebrals:

  • L’escorça prefrontal: encarregada de la funció executiva, com planificar accions, iniciar-les, adonar-se dels errors i corregir-los, evitar distraccions per estímuls irrellevants, ser flexible si les circumstàncies canvien i ser capaç d'acabar l'acció.
  • I els ganglis basals: implicats en el control dels impulsos en coordinar o filtrar la informació que arriba d'altres regions del cervell i inhibir-ne les respostes automàtiques.

També es veuen afectats els circuits que connecten amb el cíngol anterior: encarregat de la gestió afectiva i del maneig de les emocions, de la regulació de l'atenció i de l'eliminació de les distraccions.

Els neurotransmissors són missatgers químics que serveixen perquè les neurones es comuniquin entre si per tot el sistema nerviós mitjançant uns receptors. D'aquesta manera els impulsos neuronals es transmeten d'una neurona a una altra i d'una regió cerebral a una altra.

L'escorça prefrontal i els ganglis basals es comuniquen a través dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina

L'alteració d'aquests neurotransmissors:

  • Disminueix l'atenció i la capacitat d'iniciar i continuar activitats.
  • Dificulta la memòria de treball.
  • Dificulta la capacitat de neutralitzar estímuls irrellevants i la capacitat de bloquejar respostes inadequades.
  • Dificulta la planificació d'activitats complexes i l'organització.
  • Incrementa l'activitat física i la impulsivitat.

Com ajuda el tractament farmacològic al TDAH?

El tractament farmacològic pot reduir els símptomes del TDAH en un gran nombre de persones ja que ajuda que el flux de neurotransmissors sigui més eficient entre les neurones de les diferents regions cerebrals afectades.

No obstant això, el tractament per al TDAH no només es limita a medicaments, sinó que ha de contemplar un enfocament multidisciplinari i integrat amb un abordatge des de tots els nivells, que inclogui la família, el centre escolar i la persona atesa, i que s'adapti a les necessitats i preferències individuals.

Els tractaments combinats o multimodals solen ser els més efectius. Ajudaran a controlar gran part dels símptomes del TDAH i a disminuir la seva repercussió en la vida quotidiana, però no són curatius. 

El tractament generalment el prescriu un especialista, de pediatria o psiquiatria, i caldrà fer un seguiment de l'efecte del tractament i de l'evolució clínica de la persona. 

Opcions d'abordatges farmacològics en el TDAH

La principal divisió que fem entre aquest tipus de fàrmacs és entre fàrmacs estimulants i altres tipus de fàrmacs o no estimulants.  

És necessari tenir en compte que alguns dels medicaments s'han de prendre cada dia i d'altres es poden prendre únicament els dies d’escola. 

Els tractaments combinats ajuden a controlar gran part dels símptomes del TDAH i a disminuir la seva repercussió en la vida quotidiana, però no són curatius. 

Ocasionalment es recomana fer pauses de tractament per comprovar-ne la necessitat o per disminuir-ne els efectes secundaris.

L'inici de la medicació es farà de forma progressiva, començant el tractament amb dosis baixes i optimitzant la dosi segons la resposta clínica i la tolerància al fàrmac.   

Fàrmacs estimulants: 

Els estimulants són el tractament de primera línia per al TDAH en nenes i nens en edat escolar. Tot i el nom que tenen, els estimulants no fan que un infant amb TDAH se senti més excitat, sinó que milloren la comunicació entre diverses àrees del cervell. Això ajuda a millorar l'atenció, la concentració i l'autocontrol.   

El metilfenidat, la lisdexanfetamina i la dexanfetamina són els estimulants més utilitzats per al tractament del TDAH. 

  • Metilfenidat: està disponible en fórmules d'acció curta (podrà rebre fins a 3 dosis al dia) i fórmules d'acció perllongada que generalment es prendran una vegada al dia. 
  • Lisdexanfetamina i dexanfetamina: a Espanya només està disponible en fórmules d'acció perllongada. 

Nombrosos estudis han demostrat consistentment una millora a curt termini del funcionament conductual, acadèmic i social dels infants tractats amb aquests tipus de fàrmacs.

Quant als efectes a llarg termini, diverses metaanàlisis confirmen el seu efecte positiu sobre el comportament i el funcionament social respecte al placebo.

Els estimulants semblen exercir més efectes sobre els símptomes associats al TDAH quan es combinen amb un tractament multimodal.  

La majoria dels efectes secundaris seran lleus o temporals. Els més freqüents associats a aquest tipus de fàrmacs són la pèrdua de gana, la pèrdua de pes i l'insomni.  En la majoria dels casos, els efectes secundaris es redueixen o desapareixen amb una disminució de la dosi o amb un canvi de medicament amb un compost estimulant diferent. En el cas de la pèrdua de gana o pèrdua de pes es poden tenir en compte certes alternatives com ara: 

  • Administrar el medicament després de l'esmorzar. 
  • Canviar a un fàrmac no estimulant.
  • Consumir aliments rics en proteïnes i carbohidrats durant l'esmorzar, abans de prendre la medicació o dins dels 10-15 minuts després d'haver pres la medicació. També es poden prendre berenars rics en proteïnes o altament calòrics, o menjar el sopar i considerar fer un ressopó.  

Aquests fàrmacs només funcionen el dia que l’infant o adolescent es pren el medicament. No es mantenen al cos durant molt de temps, per tant, desapareixerà la seva acció ràpidament quan s'abandoni el tractament. En el cas dels d'acció perllongada serà important no administrar-los molt tard, perquè poden provocar insomni la mateixa nit.  

Fàrmacs no estimulants:  

Hi ha altres medicaments psicotròpics que també s'utilitzen per al tractament del TDAH, ja que no tots els infants i adolescents responen a la medicació estimulant de forma significativa i d’altres experimenten efectes secundaris que justifiquen un canvi.

Aquests fàrmacs alternatius consisteixen en: 

  • Atomoxetina: 

Aquest fàrmac funciona com un inhibidor selectiu de la recaptació de noradrenalina (IRSN), que significa que augmenta la quantitat de noradrenalina al cervell i ajuda a millorar la concentració i el control d'impulsos.  

L'atomoxetina és una alternativa als estimulants que es pot utilitzar en persones amb antecedents d'abús de drogues o que tenen familiars amb antecedents d'abús de drogues. És un fàrmac que s'ha vist efectiu en la disminució de la simptomatologia TDAH, i és una bona alternativa als fàrmacs estimulants. No obstant això, es recomana fer un tractament continuat i evitar les aturades en èpoques no lectives. 

Els efectes secundaris més freqüents solen consistir en la pèrdua de pes, la disminució de la gana, vòmits, nàusees, malestar estomacal i dificultat per dormir. 

  • Guanfacina i clonidina: 

Tots dos fàrmacs s'inclouen a la família dels antihipertensius, com agonistes alfa-2-adrenèrgics, però també s'ha vist un efecte sobre el dèficit d'atenció en aquelles persones  amb TDAH. També es poden utilitzar com a alternativa als fàrmacs estimulants en aquells casos que no sigui possible la seva administració.  

Com que també funcionen com a antihipertensius, un dels seus efectes secundaris és la disminució de la pressió arterial. Altres efectes secundaris comuns i també transitoris inclouen cansament o fatiga, mal de cap, dolor abdominal o boca seca.

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 19 de setembre de 2022
Darrera modificació 19 de setembre de 2022
Col·lectius
Tania Prieto

Tania Prieto Toribio

Psiquiatra. Á¡Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Laura Martínez Fernández

Laura Martínez Fernández

Psiquiatra. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Bibliografía
Faraone, S., Asherson, P., Banaschewski, T. et al (2015). Attention-deficit/hyperactivity disorder.. Nat Rev Dis Primers , 1
Gail Tripp, Jeffery R.Wickens (2009). Neurobiology of ADHD. Neuropharmacology , 57(7-8) , 579-89.
Martín Fernández-Mayoralas D, Fernández-Jaén A, García-Segura JM, Quiñones-Tapia D. (2010). Neuroimagen en el trastorno por déficit de atención/hiperactividad. Rev Neurol , 3;50
Wolraich ML, Hagan JF Jr, Allan C, et al (2019). Clinical Practice Guideline for the Diagnosis, Evaluation, and Treatment of Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder in Children and Adolescents. Pediatrics , 144