Per què ser dona amb autisme et fa més vulnerable?

Prevenir les situacions abusives en les noies amb TEA
María Merino
Dra. María Merino Martínez
Doctora en Ciències de l'Educació i Llicenciada en Psicologia i Psicopedagogia. Directora tècnica
Fundación Miradas

L'Aina té vint anys i en porta vuit rebent intervenció específica en un centre per a persones amb autisme. Allà li han ensenyat a saludar mirant els ulls i també estratègies per no bloquejar-se quan ha de prendre decisions o quan ha de parlar en públic. També ha après a moure's amb l'autobús, a demanar i a pagar en un restaurant o a maquillar-se. Sona tot molt bàsic i pot semblar la imatge d'una persona que necessita molt de suport; en part és així, però, d'altra banda, l'Aina cursa estudis universitaris, ha estat capaç de fer alguns bons amics i conservar-los durant anys i, per fases i interessos, en moltes coses es mostra extraordinària. Sempre ha estat dolça, bona acadèmicament, una dibuixant amb gran desimboltura i una devoradora de llibres. Quan la veus, crida l'atenció la seva veu gairebé extinta, la seva manera de parlar amb prou feines per sobre del murmuri (encara que li han donat algunes claus per adequar el to de veu), els gestos minúsculs. És molt prima, sempre li ha costat menjar, separa les diferents textures i prefereix menjar a casa que fer-ho en el millor restaurant de luxe del món. 

Durant els seus anys d'escola i d'institut va tenir una sort relativa; va haver-hi períodes d'exclusió en els quals ella tractava de passar desapercebuda, però aviat va confraternitzar amb dues persones afins, un noi i una noia que la van acompanyar fins a l'època universitària en una trobada relativa amb el silenci i la calma. Si no hagués estat així, la solitud i la dificultat per encaixar s'haurien fet més palpables. Amb aquest clima de protecció res no feia pensar que la càpsula de suports que l'envoltava tingués fissures, però l'Aina era una noia parca en paraules, poc expressiva, obedient i que buscava i busca agradar en extrem. En el seu entorn proper, un cosí dos anys més gran que ella la buscava per jugar. L'Aina de seguida es va mostrar reticent, però la seva família, conscient de l'extraordinari que era que un igual la busqués i la volgués incloure en els seus jocs, l'animava a socialitzar.

Què pots fer i dir quan la teva filla t'explica que han abusat d'ella? Com es pot gestionar el remordiment per no haver-se adonat de res?

Han passat sis anys, però un disparador, una notícia a la televisió i un moment de creuament de sincronies i predisposicions a la revelació fan que l'Aina digui: «Jo també». La mare acull com pot la notícia, amb culpabilitat, negació, acceptació i sensació de feixuguesa, tot en uns segons. Vol que la seva filla li expliqui tot el que va passar i no vol que pateixi innecessàriament en fer-ho. Sap que haurà de prendre decisions sobre la família extensa, la germana, i sobre la seva pròpia filla per protegir-la, però que les decisions no són fàcils, que impliquen fractura, dol, coratge i negació. No és tan senzill com que el bé i la veritat guanyen, però sí que sap que la seva filla necessita el seu suport.

Què pots fer i dir quan la teva filla t'explica que han abusat d'ella? Com no em vaig adonar abans que no volien jugar amb ella sinó utilitzar-la? Com puc gestionar el remordiment per no haver vist res?

A vegades, costa veure tot el que sí s'ha fet bé. La mare de l'Aina va acollir la seva filla dient que era molt valenta per explicar-ho, va validar la seva narració amb un «sento molt que hagis passat per això i agraeixo que puguis explicar-ho, t'ajudaré», va buscar suport professional per a abordar-ho i va prendre decisions complexes, conjuntament amb la seva filla, per protegir-la i no forçar cap situació en contra dels seus desitjos. Tot i així, li quedava la sensació de no haver-ho vist a temps per poder aturar-ho, evitar-ho o prevenir-ho. Aquest és el temps amb el qual compten les nenes que ara es diagnostiquen amb autisme en edats primerenques i que no van tenir les generacions anteriors.

Sobre la nostra capacitat d'observar: A vegades, els temes dels quals no parlem, que mantenim com un tabú protector, es giren i ens diuen que no es poden veure perquè els ocultem, però això és una qüestió social, un pacte basat en els nostres nivells de tolerància i la nostra necessitat de mantenir un equilibri amb el pacte de realitat. És saludable fer-ho. No podem viure en la por, però no viure en la por també té les seves fissures, perquè si no pensem una realitat, aquesta no s'observa, l'escolta es desactiva i les alertes lleus es tornen indetectables. Tenim un gat de Schrödinger o no el tenim?

Prevenir els abusos en les noies amb autisme

Aquesta és una història real que posa en relleu el que alguns autors han assenyalat: que les dones amb autisme són més vulnerables a viure abusos sexuals, però que la intervenció precoç pot ajudar a protegir-les. (Mademtzi et al., 2018) (Rynkiewicz et al., 2019) (Sedgewick et al., 2019). Això no significa que els nois amb autisme no siguin també més vulnerables que la població general, però sí que implica que, com en altres sectors, si ets noia, les possibilitats són més altes. Altres autors plantegen la necessitat bàsica de treballar de manera específica aspectes com els nivells d'intimitat, els secrets bons i dolents, dir que no, demanar ajuda, diferenciar la pròpia situació d'abús, el consentiment entès com a veritable desig de consentir i la prevenció del suïcidi. (Stewart et al., 2022) (Wijngaarden-Cremers, 2019).

Si pensem en la situació de vulnerabilitat de les dones amb autisme amb més necessitats de suport, dones no verbals, la fragilitat i el desafiament preventiu augmenten. També si sabem que, a l'entorn del pati de l'escola, al familiar i al social, s'hi ha sumat el virtual, serem conscients que les probabilitats de victimització s'han enfortit. En aquest sentit, el fet d'utilitzar de manera més freqüent internet i les xarxes socials és en si mateix un factor multiplicador de la vulnerabilitat (Triantafyllopoulos et al., 2022).

Les dones amb autisme són més vulnerables a viure abusos sexuals, però la intervenció precoç pot ajudar a protegir-les

Què podem fer per les nostres noies? Com millorar la prevenció? Quines alertes poden tenir les famílies?

Podem crear espais i moments de conversa, amb el suport de materiales como el conte Kiko y la mano o de vídeos como els que té Pixar, i aprofitar qualsevol situació quotidiana per parlar des de la perspectiva de la prevenció; facilitar al màxim l'autonomia en la higiene; i interessar-nos per protocols antibullying o de prevenció sexual en els centres educatius i en les institucions.

Observar els canvis conductuals en l'alimentació, el son, els interessos, els tipus de joc (amb violència, sexualizats precoçment), els dibuixos, les expressions de rebuig de llocs o de persones amb qui abans acceptaven anar, les conductes regressives, com tornar a fer-se pipí o caca o desitjar novament ninots que feia temps havia deixat enrere, poden ser canvis que ens alertin que alguna cosa passa, i, des d'aquí, cal tenir una visió prudent, respectar les conductes, acompanyar amb les emocions i, si ens trobem despistats, consultar amb un professional.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 12 de desembre de 2022
Darrera modificació 12 de desembre de 2022
Col·lectius
María Merino

Dra. María Merino Martínez

Doctora en Ciències de l'Educació i Llicenciada en Psicologia i Psicopedagogia. Directora tècnica
Fundación Miradas
Bibliografía
Mademtzi, M., Singh, P., Shic, F., Koenig, K. (2018). Challenges of females with autism: A parental perspective.. Journal of autism and developmental disorders , 48(4) , 1301-1310. https://doi.org/10.1007/s10803-017-3341-8
Rynkiewicz, A., Janas-Kozik, M., Słopień, A. (2019). Girls and women with autism.. Psychiatr Pol , 53(4) , 732-52.
Sedgewick, F., Hill, V., Pellicano, E. (2019). It’s different for girls’: Gender differences in the friendships and conflict of autistic and neurotypical adolescents. Autism , 23(5) , 1119-1132. https://discovery.ucl.ac.uk/id/eprint/10059169/1/Friendship_Rev_4.pdf
Stewart, G. R., Corbett, A., Ballard, C., Creese, B., Aarsland, D., Hampshire, A., ... & Happé, F. (2022). Self-harm and suicidality experiences of middle-age and older adults with vs. without high autistic traits. . Journal of autism and developmental disorders , 1-13 https://doi.org/10.1007/s10803-022-05595-y
Wijngaarden-Cremers, P. V. (2019). Autism in boys and girls, women and men throughout the lifespan. In The Palgrave Handbook of Male Psychology and Mental Health . Palgrave Macmillan, Cham , 309-330. https://doi.org/10.1007/978-3-030-04384-1_16
Triantafyllopoulou, P., Clark-Hughes, C., Langdon, P. E. (2022). Social media and cyber-bullying in autistic adults. Journal of autism and developmental disorders , 52(11) , 4966-4974. https://doi.org/10.1007/s10803-021-05361-6