Factors de risc i de protecció del suïcidi en persones grans

Davant de quines situacions cal estar alerta i com podem ajudar-les
Angélica Cuautle Bastida
Dra. Angélica Cuautle Bastida
Psiquiatra referent d'Urgències de Psiquiatria i Interconsulta
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

L'envelliment de la població és un fenomen global. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Espanya hi ha 9,39 milions de persones de més de 64 anys, i s'espera que el 2049 n'hi haurà més de 15 milions.

En aquest període de la vida hi ha grans canvis individuals i socials que es poden viure com a adversitats o pèrdues: 

  • L'envelliment.
  • L'aparició de certes malalties (moltes limitants i amb dolor) i la pèrdua d'algunes funcions corporals (pèrdua cognitiva, visual, auditiva i del control d'esfínters).
  • La jubilació, que sovint comporta un sentiment de vegades inevitable de «deixar de sentir-se útil».
  • La mort de persones properes.
  • La pèrdua de cercles socials, l'aïllament social i la solitud.
  • Una nova consciència de la mort.
  • La bretxa generacional, que comporta dificultats de comunicació. 

Hi ha un mite sobre el suïcidi en persones grans que pressuposa que, com que és l'etapa de la vida més propera a la mort, és «normal» que es tinguin idees de mort o suïcidi. Segons dades de l'INE, l'any 2020, 1.256 persones més grans de 64 anys van morir per suïcidi a Espanya, i la taxa de suïcidi per cada 100.000 habitants augmenta considerablement en persones de més de 80 anys. Els intents de suïcidi solen ser greus en la gent gran i la gran majoria moren en el primer intent. Aquestes dades ens donen una perspectiva de la gravetat de la conducta suïcida en aquesta població. 

Un dels aspectes crucials en la prevenció del suïcidi és poder detectar les persones que presenten idees de suïcidi i entendre que pot afectar qualsevol persona.

La conducta suïcida (idees i intents de suïcidi), en la gran majoria dels casos, es desencadena després d'una situació vital adversa en què la persona veu la mort com un alliberament i com a única sortida, ja que creu que no pot canviar la situació. El desig de morir és més gran que el desig de viure.

Factors de risc de suïcidi en persones grans

  • La depressió és un dels factors de risc més importants. Alguns estudis afirmen que la majoria de les persones que moren per suïcidi tenien símptomes de depressió. I hi ha estudis que estimen que fins al 18% de la població geriàtrica té depressió (Baladon et al. 2015). Els símptomes varien en aquesta etapa de la vida i moltes vegades no hi ha una expressió de tristesa, però solen presentar inquietud, pèrdua de la gana, problemes de son, etc. 
  • L'abús de l'alcohol.
  • Els sentiments de culpa, desesperança, manca d'autoestima i impotència. Sentir-se una càrrega per als familiars.
  • La rigidesa, la manca de flexibilitat cognitiva i el perfeccionisme.
  • L'existència d'una malaltia greu i crònica, principalment les que impliquen dolor, discapacitat, canvi en la interacció o la participació social i en què hi ha un patiment psicològic associat. Cal tenir en compte que hi ha malalties neuropsiquiàtriques que poden generar impulsivitat, agressivitat i hostilitat, i que, alhora, generen més risc de conducta suïcida.
  • Antecedents d'intents de suïcidis previs.
  • El fet de ser home.
  • La precarietat socioeconòmica.
  • El fet de viure sol: separació, divorci, viduïtat o tenir poc suport social o familiar. La viduïtat genera un risc principalment en els primers dos anys després de la mort del cònjuge.
  • La soledat: sentir-se desconnectat del cercle social i familiar o dels amics.
  • La pèrdua del domicili, especialment quan s'ingressa a residències geriàtriques.
  • El patiment d'abús o de negligència.
  • Un gran percentatge de cuidadors són persones grans i poden tenir més risc de suïcidi quan hi ha sentiments d'impotència, desesperança i esgotament per la cura.

Factors de protecció del suïcidi en persones grans

Una de les intervencions en la prevenció i la reducció del risc de la conducta suïcida és fomentar o potenciar els factors protectors. A continuació en detallem alguns:

  • Tenir fills i suport familiar amb què la persona se senti recolzada, reconeguda i respectada.
  • Comptar amb una xarxa social que la faci sentir integrada i amb sentiment de pertinença.
  • Disposar de suport per part dels recursos socials que li permeti tenir un habitatge, transport, alimentació i atenció sanitària.
  • Tenir habilitats socials que li permetin integrar-se als canvis que comporta l'envelliment i desenvolupar interessos que li facin tenir una rutina diària. 
  • Tenir autoconfiança, autocontrol, capacitat d'adaptació, saber demanar ajuda en moments adversos i capacitat per expressar sentiments desagradables.
  • Seguir hàbits de vida saludable, tenir bona salut física i percepció de qualitat de vida.
  • Comptar amb un seguiment mèdic per part dels serveis sanitaris. Els serveis de teleassistència poden ser una eina molt útil.
  • Sentir que la vida té un propòsit.
  • Ser una persona religiosa. 

El suïcidi es pot prevenir i cal fer-ho. Un dels aspectes crucials en la prevenció del suïcidi és poder detectar les persones que presenten idees de suïcidi i entendre que pot afectar qualsevol persona. Quan detectem aquesta situació, és imporant no passar-la per alt i assegurar-nos que la persona rep ajuda. Hem d'oferir-li el nostre suport, mostrar comprensió i capacitat d'escolta i tenir paciència i una actitud empàtica.

Cal prestar especial atenció a situacions com les següents:

  • L'expressió d'idees suïcides.
  • La ingesta «accidental» de medicaments i acumulació de medicació.
  • Escriptura de notes de comiat, canvis recents en assegurances o testament, o entrega d'objectes personals importants.
  • La pèrdua d'interès o l'abandonament d'activitats.
  • L'abandonament de l'autocura i dels controls mèdics i el rebuig de l'atenció de terceres persones.

És important evitar que la persona es faci mal i hem de procurar que no tingui accés a substàncies o objectes que puguin utilitzar-se com a mitjans per fer un intent de suïcidi: medicaments, productes químics, objectes punxants o tallants, etc. És prioritari que les persones amb ideació suïcida no estiguin soles ni s'hi sentin, i ens hem d'assegurar que siguin ateses pels serveis sanitaris. Podem anar al metge de capçalera o a urgències de l'hospital més proper.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 5 de maig de 2022
Darrera modificació 10 de maig de 2022
Col·lectius
Angélica Cuautle Bastida

Dra. Angélica Cuautle Bastida

Psiquiatra referent d'Urgències de Psiquiatria i Interconsulta
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Bibliografía
Conwell, Y., van Orden, K., Caine, D. (2012). Suicidio en ancianos. Psiq Biol. , 19(4) , 127-136.
Nieto E, Vieta E, Lázaro L, Gastó C, Cirera E. (1992). Serious suicide attempts in the elderly.. Psychopathology , 25 , 183-188.
Fazel, S., Runeson B (2020). Suicide. N Engl J Med , 382 , 266-74.
Navío Acosta, M., Pérez Sola, V. (2020). Depresión y suicidio. Documento estratégico para la promoción de la salud mental.. Wecare-u. Healthcare Communication Group. https://fundadeps.org/wp-content/uploads/2020/09/LibroBlancoDepresionySuicidio2020.pdf
Aziz R., Steffens, D. (2013). What Are the Causes of Late-Life Depression?. Psychiatr Clin North Am. , 36(4) , 497–516.
Baladon, L., Fernandez, A., Rubio-Valera, M., Cuevas-Esteban, J., Palao, DJ., Bellon JA., Serrano-Blanco, A. (2015). Prevalence of mental disorders in non-demented elderly people in primary care.. International Psychogeriatrics , 27(5) , 757–768.