Les escoles de segona oportunitat, un èxit educatiu contra l’abandonament escolar

Per què hi ha una manca de reconeixement i d’estabilitat financera per poder donar una resposta d'èxit contra l’abandonament escolar?
Begonya Gasch Yagüe
Begonya Gasch Yagüe
Directora General
Fundació El Llindar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Espanya, a dia d’avui, és el país amb major taxa d’abandonament escolar de la Unió Europea, segons l’oficina comunitària d’estadística Eurostat. Més d’un 17 % dels joves entre 18 i 24 anys abandonen prematurament els estudis. També lidera el rànquing dels països amb més atur juvenil: un 40 %, el doble de la mitjana europea. Una situació dramàtica que s’ha vist incrementada per la situació de pandèmia i de crisi econòmica i social en què les desigualtats que ja existien es fan més visibles que mai i les persones vulnerables es troben en un risc encara més gran.

Davant aquesta situació d’emergència educativa, que no és nova, i a l’hora d’abordar aquesta problemàtica, les escoles de segona oportunitat tenen un rol fonamental.

Donen resposta a una necessitat socioeducativa greu com l’abandonament escolar i generen un impacte en el desenvolupament de trajectòries vitals de joves que han estat expulsats del sistema educatiu i, de retruc, s’han trobat exclosos socialment. El Llindar és una d’aquestes respostes. Treballa amb una proposta educativa i d’acompanyament perquè aquests joves es tornin a vincular amb la seva trajectòria acadèmica i el seu propi procés d’aprenentatge i perquè, en definitiva, s’enganxin a la vida.

Això s’assoleix a través d’un acompanyament subjectiu i una proposta de formació professional flexible i individualitzada que alterna formació i feina i que respecta el ritme natural de cada persona. S’acompanya i es construeix el projecte vital de cada adolescent, tot entenent que el trànsit a la vida adulta és un camí difícil de travessar, ja que la construcció de la identitat encara es troba en una fase de gran fragilitat.

Davant d’aquest repte, la idea és promoure novament el retorn al sistema educatiu i poder disposar d’una qualificació professional que millori la seva futura inserció en el mercat laboral. Segons l’estudi «I després d’El Llindar, què? Una anàlisi de les transicions educatives i laborals dels i les joves d’El Llindar», de la Universitat Autònoma de Barcelona, portat a terme durant el curs 2019-20, el que resulta significatiu d’aquesta experiència és que, tot sovint, transforma el concepte que té l’adolescent del seu propi procés vital i educatiu, li genera confiança en si mateix/a i el seu pas per l’escola esdevé en molts casos una etapa esperançadora. En aquest sentit, per a alguns i algunes joves, aquest trànsit «no és ni una alternativa a l’institut ni una etapa educativa més en el seu camí, sinó que és el punt de partida per iniciar la seva trajectòria professional més immediata».

Tanmateix, és cert que les barreres estructurals són constants i diverses: manca de reconeixement i de titulació oficial, no tenir un lloc en el paisatge educatiu, inestabilitat econòmica... La clau de la resposta que proposen les escoles de segona oportunitat passa per oferir una atenció personalitzada i flexible. Així, potser, per lluitar contra l’abandonament escolar i garantir una millor inserció sociolaboral, els i les joves exclosos del sistema podran imaginar i construir altres horitzons possibles de vida, fora de la precarietat i de l’exclusió social, i arribar a pensar que tenen un lloc en aquest món.

Foto cedida per El Llindar.

Temes
Acompanyament
Autoestima
Desigualtats socials
Empoderament
Exclusió
Col·lectius
Adolescència
Entorn educatiu
Sector social
Begonya Gasch Yagüe

Begonya Gasch Yagüe

Directora General
Fundació El Llindar
Publicació
13 de abril de 2021
Darrera modificació
13 de abril de 2021

Destaquem

UEC
Blog

Un espai educatiu per a joves amb dificultats d’adaptació

A les Unitats d’Escolarització Compartida es treballa la dimensió personal i acadèmica d’adolescents amb dificultats d’adaptació.
drets humans
Ètica i drets humans

Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal

ayuda
Article

COVID-19: la crisi social que tot just comença

800.000 persones han requerit ajuda de les entitats socials durant el 2020 a causa de la pandèmia
especial salud mental

La salut mental, una exigència global

Educación emocional
Blog

Educació emocional amb infants i joves

Claus per acompanyar la resolució de conflictes
Desigualdades sociales
Article

El pes dels determinants socials en el dret a la salut

L’accés a la sanitat universal no és suficient per garantir aquest dret bàsic
Cyberbullying
Blog

Què és el ciberassetjament?

Claus per identificar l’assetjament a la xarxa i actuar
Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

Article

Desmuntem 12 mites sobre la salut mental

Hi ha nombrosos mites i falses creences que s’han perpetuat al llarg del temps i que dificulten l’acceptació dels problemes de salut mental. Desmuntar-los contribueix a lluitar contra l’estigma.
politicas salud mental
Cap a una nova normalitat

Les polítiques de salut mental arreu del món