- Inici
- Lideratge femení en temps de pandèmia
Lideratge femení en temps de pandèmia
Diferents dones ens donaran el seu testimoni i ens parlaran de la seva experiència en la pandèmia en clau de perspectiva de gènere. Ho faran des de la seva participació en els àmbits de la salut i científic, polític, les cures i l’atenció en salut mental i el lideratge social i comunitari.
Si ets professional del sector social i de la salut, si t'interessa la sociologia, l'antropologia, el lideratge, i, en general, si t'interessa el tema de la perspectiva de gènere.
La pandèmia de la COVID-19 ha fet visible el paper de les dones en la primera línia de la crisi, com a treballadores de la salut, cuidadores, innovadores i organitzadores comunitàries. Han contribuït de manera directa en la lluita contra la pandèmia i, al mateix temps, s'han enfrontat a nous obstacles que, sumats als que ja existien abans, dificulten la seva participació i lideratge. Com recull l'ONU Dones: «a tot el món, les dones s'enfronten a un augment de la violència domèstica, a tasques de cures no remunerats, a la desocupació i la pobresa».
Les dimensions sanitària, social i econòmica de la pandèmia han impactat en gran manera en les dones i han afectat de manera diferent a dones i homes. Les dones representen el 70% de el personal sanitari, i també són majoria en serveis essencials (com l'hostaleria i els serveis de neteja hospitalària i de residències), que han estat els sectors amb una major sobrecàrrega. D'altra banda, segueixen sent les dones qui centralitzen les tasques de cura domèstica i de persones dependents, amb la càrrega mental que es deriva d'això i les dificultats de conciliació que s'han viscut en alguns moments com, per exemple, durant el tancament de els centres escolars.
La crisi econòmica també posa contra les cordes a moltes dones, ja que patien una major precarietat laboral abans de la pandèmia. Si a això sumem l'elevada feminització dels sectors econòmics més afectats (turisme, comerç i hostaleria), ara tenen més dificultats per afrontar una nova crisi.
També durant la pandèmia ha augmentat el risc de violència masclista, derivada de la situació de confinament, i també el d'altres tipus de violència contra les dones.
La salut mental de moltes persones s'ha vist afectada per l'aïllament social, la por del contagi, la inestabilitat financera, la incertesa, els dols, i ha suposat un notable augment de la prevalença de trastorns com l'ansietat (prop de l'33%) i la depressió (28%). En general, són més dones que homes les afectades per aquests trastorns, de manera que la crisi de la COVID-19 està també minant la seva salut mental.
Per tot això, són moltes les veus de líders dones que demanen mesures d'afrontament de la pandèmia i de sosteniment per a la ciutadania en clau de gènere.
Diferents dones ens donaran el seu testimoni i ens parlaran de la seva experiència en la pandèmia en clau de perspectiva de gènere. Ho faran des de la seva participació en els àmbits de la salut i científic, polític, les cures i l’atenció en salut mental i el lideratge social i comunitari.
Si ets professional del sector social i de la salut, si t'interessa la sociologia, l'antropologia, el lideratge, i, en general, si t'interessa el tema de la perspectiva de gènere.
La pandèmia de la COVID-19 ha fet visible el paper de les dones en la primera línia de la crisi, com a treballadores de la salut, cuidadores, innovadores i organitzadores comunitàries. Han contribuït de manera directa en la lluita contra la pandèmia i, al mateix temps, s'han enfrontat a nous obstacles que, sumats als que ja existien abans, dificulten la seva participació i lideratge. Com recull l'ONU Dones: «a tot el món, les dones s'enfronten a un augment de la violència domèstica, a tasques de cures no remunerats, a la desocupació i la pobresa».
Les dimensions sanitària, social i econòmica de la pandèmia han impactat en gran manera en les dones i han afectat de manera diferent a dones i homes. Les dones representen el 70% de el personal sanitari, i també són majoria en serveis essencials (com l'hostaleria i els serveis de neteja hospitalària i de residències), que han estat els sectors amb una major sobrecàrrega. D'altra banda, segueixen sent les dones qui centralitzen les tasques de cura domèstica i de persones dependents, amb la càrrega mental que es deriva d'això i les dificultats de conciliació que s'han viscut en alguns moments com, per exemple, durant el tancament de els centres escolars.
La crisi econòmica també posa contra les cordes a moltes dones, ja que patien una major precarietat laboral abans de la pandèmia. Si a això sumem l'elevada feminització dels sectors econòmics més afectats (turisme, comerç i hostaleria), ara tenen més dificultats per afrontar una nova crisi.
També durant la pandèmia ha augmentat el risc de violència masclista, derivada de la situació de confinament, i també el d'altres tipus de violència contra les dones.
La salut mental de moltes persones s'ha vist afectada per l'aïllament social, la por del contagi, la inestabilitat financera, la incertesa, els dols, i ha suposat un notable augment de la prevalença de trastorns com l'ansietat (prop de l'33%) i la depressió (28%). En general, són més dones que homes les afectades per aquests trastorns, de manera que la crisi de la COVID-19 està també minant la seva salut mental.
Per tot això, són moltes les veus de líders dones que demanen mesures d'afrontament de la pandèmia i de sosteniment per a la ciutadania en clau de gènere.