Raúl Villar Boronat. Voluntari del Telèfon de l'Esperança

L'escolta activa té un impacte positiu en les persones

Fa uns temps vaig assistir a una formació relacionada amb la meva feina de mediador comunitari. La professora ens va proposar que ens presentéssim completant la frase: “si em coneguéssiu bé, sabríeu que...”. En el meu cas, em vaig presentar dient: si em coneguéssiu bé, sabríeu que soc voluntari del Telèfon de l'Esperança.

Abans de ser voluntari, em preguntava quin tipus de formació rebríem per ser capaços d'afrontar qualsevol pregunta o problema que ens plantegessin. Llavors vaig aprendre que no es tracta de respondre segons el que faríem nosaltres o de donar solucions que ens semblin bé, sinó d'ajudar a la persona a trobar les seves pròpies respostes i solucions. Per aconseguir-ho, utilitzem l’empatia per comprendre les emocions i sentiments que sent i l'escolta activa per fer-li saber que l’hem entès.

Durant el meu voluntariat he tingut l'oportunitat d'escoltar a moltes persones. He après que cal posar igual o més atenció a la vivència subjectiva de la persona, que als fets objectius que ens relata. A més a més, l'anonimat del Telèfon de l'Esperança facilita l’expressió de les emocions i els sentiments desagradables, que sovint amaguem als altres i en especial a les persones més properes.

En una ocasió, una persona amb un trastorn bipolar em va dir que jo estava de sort perquè en aquell moment es trobava animada, a diferència de com s’havia sentit feia només unes poques hores. Vam parlar una estona i en acomiadar-me, li vaig dir que m'alegrava de veure-la contenta, però que també m'hagués agradat escoltar-la quan es trobava desanimada. Va haver-hi un silenci emocionat a l'altre costat de la línia que va donar pas a un sentit agraïment.

A més d’escolta del Telèfon de l'Esperança, també soc orientador del Telèfon de Prevenció del Suïcidi des del seu inici. Encara que la meva primera intervenció no va ser com a orientador, sinó com a membre de l'equip de suport d'emergències, que fa d’enllaç entre les persones orientadores i els serveis d’emergència. Una nit de matinada, va sonar el mòbil i una orientadora em va comunicar la necessitat d'activar el protocol per una situació de suïcidi en curs.

Aquella trucada va acabar amb el primer rescat que es va dur a terme amb la intervenció del Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Per a mi va tenir un significat molt especial perquè em va recordar a l'intent de suïcidi del meu pare. La sensació que vaig tenir és que només per aquella intervenció, ja havia valgut la pena tot l'esforç que s’havia dut a terme per posar en marxa aquest nou servei.

Com a orientador també tinc experiència. Recordo parlar amb un usuari que es mostrava serè i desesperançat. El seu pla era passar el dia tranquil per llevar-se la vida a la tarda. Al principi, res del que jo li deia semblava ser suficient per fer-li reconsiderar la seva decisió. Finalment, l’acompanyament empàtic, la disposició d’escoltar-lo de forma activa i el fet d’oferir-li un recurs extern, que aquesta persona desconeixia que tenia al seu abast, van acabar donant lloc a l'esperança.

La pandèmia que vivim des de fa un any ha tornat a posar de manifest que com a voluntari no puc canviar les circumstàncies de les persones que truquen al Telèfon de l'Esperança o al Telèfon de Prevenció del Suïcidi. No obstant això, he comprovat novament com l'escolta activa té un impacte positiu en les persones, fins i tot en aquests moments difícils que estem vivint. Per aquest motiu, em sento orgullós de ser voluntari d’aquests serveis i del fet que això formi part de la meva identitat.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 11 de maig de 2021
Darrera modificació 14 de febrer de 2022
Col·lectius