Ana Gómez Salcedo, persona afectada per TDAH

«Al saber que tenia TDAH, he hagut de reaprendre moltes coses»

Ana Gómez sempre va saber que quelcom no anava prou bé ja des que era petita. Era despistada i desorganitzada. Però l’autèntic problema, ens explica, va arribar en l’edat adulta.

«Sents un fracàs constant com a persona adulta, com a parella, com a mare i com a tot perquè sents que tot això que et passa no és normal», explica, «sents que tot et ve gran, que no pots amb tot i, de vegades, et sents inútil».

Ana, mestra d’educació infantil, va descobrir que tenia un trastorn del dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) quan van diagnosticar les seves dues filles, totes dues amb TDAH i altes capacitats.

En aquell moment, ja amb un diagnòstic clar, va poder començar teràpia d’adults. «Totes les persones adultes amb TDAH que no hem estat diagnosticades en la infància, arrosseguem molts problemes que deriven d’aquesta absència de diagnòstic», comparteix l’Ana, «un d’aquests problemes és la baixa autoestima. És força habitual que es desenvolupin trastorns depressius, ansietat o trastorns de la conducta alimentària, per exemple».

En aquest procés d’entendre el perquè dels seus problemes de la vida diària, l’Ana explica com s’ha de reaprendre una vida sencera de mals hàbits i de pensaments negatius que l’han acompanyat tota la vida, i generar noves estratègies.

Per aquesta mestra, hi ha moltes persones adultes amb TDAH que es troben perdudes per les dificultats que hi ha per diagnosticar-lo. «Hi ha molt pocs professionals que detectin i diagnostiquin el TDAH en persones adultes i encara menys que el tractin», opina.

Ana Gómez es sòcia fundadora de l’Asociación Madrileña de Adultos con TDAH (AMATDAH).

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 26 de octubre de 2021
Darrera modificació 26 de octubre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Persona atesa
Temes
Autoestima
Autoexigència
Baixa autoestima
Com viure amb…
Trastorns
Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Trastorns depressius
Trastorns d'ansietat
Trastorn de la conducta alimentària

Destaquem

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
psicosis y tca
Article

Psicosi en els trastorns de la conducta alimentària: símptomes d’alarma

La seva aparició és rara però potencialment greu
jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

autolesiones
Blog

Com pots evitar autolesionar-te?

Alternatives per evitar fer-te mal quan tens un mal moment
Webinar discapacidad intelectual
Col·lectius vulnerables

Persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.
Joan Colom Farran
Entrevista

«La prevenció dels trastorns de l’espectre alcohòlic fetal és responsabilitat de tots»

TEA adulto
Article

M’han diagnosticat trastorn de l’espectre de l’autisme en l’edat adulta… I ara què?