Què és el TDAH
El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per tres símptomes nuclears: el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. En funció dels símptomes predominants, parlem de presentació inatenta, hiperactiva/impulsiva o combinada.
Es tracta d'un dels trastorns del neurodesenvolupament més freqüents en la infància, que afecta aproximadament un 5 % dels nens i nenes en edat escolar. Tot i que sovint es considera un trastorn exclusiu de la infància i de l'adolescència, la realitat és que pot persistir al llarg de la vida. Un 75 % dels nens i nenes amb TDAH seran adolescents amb TDAH, i d'aquests adolescents un 50 % seran adults amb TDAH. S'estima que la prevalença del TDAH en la població adulta és d'entre el 3 i el 4 %.
És un trastorn complex i heterogeni, en l'origen del qual hi intervenen factors genètics, biològics i ambientals. Encara que el factor genètic, segons els estudis de recerca, és el que té més pes en la susceptibilitat de l'aparició del trastorn, també s'ha relacionat l'origen amb altres factors com el consum de tabac o alcohol durant l'embaràs, la prematuritat, el baix pes en néixer, el retard de creixement intrauterí o traumatismes cerebrals greus. Però, tot i ser el trastorn psiquiàtric infantil més estudiat, encara no se'n coneixen exactament les causes i els mecanismes que hi estan implicats.