Preguntes i respostes

Els trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia i la bulímia tenen un origen multifactorial i existeix un component genètic.

Si la persona amb anorèxia i bulímia ja està en tractament i la família té dubtes sobre com ha d’actuar durant els àpats, ha de preguntar a l’equip terapèutic què ha de fer i què no ha de fer.

Quan una persona amb anorèxia o bulímia se sent malament després dels àpats el primer que hem de fer és conservar la calma.

L’anorèxia i la bulímia són trastorns que et fan sentir sola i que, en molts casos, acaba aïllant-se del seu entorn. De fet, molt sovint com més aïllada està la persona més força guanya el trastorn.

L’estrès que han de suportar els familiars d’una persona que pateix una anorèxia o una bulímia és elevat i sostingut en el temps, per això és important que es deixin acompanyar per una entitat de suport a les famílies.

Si la família observa una conducta obsessiva amb les calories i l'exercici físic en els seus fills i filles adolescents és important fer una reflexió prèvia: Pot tenir un problema d'acceptació social? Se sent estimada? Se sent valorada?