www.som360.org/ca
TEA

Quins instruments s'utilitzen per diagnosticar autisme en una persona adulta?

Hi ha diverses eines validades per al diagnòstic de les persones amb autisme, com l'Escala d'Observació per al Diagnòstic de l'Autisme (ADOS) o l'ADI-R, una entrevista semiestructurada que es fa als progenitors per tenir informació sobre alguns aspectes del desenvolupament, sempre que la persona adulta hi estigui d'acord i hi hagi bons informadors. Les dues proves tenen validesa contrastada, però també tenen algunes limitacions, com la validesa en la població femenina o alguns biaixos culturals, i requereixen una  formació específica per poder passar-les.

També es poden utilitzar les escales autoadministrades, com el quocient d'espectre autista (AQ) o el coeficient d'empatia (EQ), sempre que la persona tingui un bon insight i no hi hagi dificultats greus en la comprensió. També pot ser d'utilitat fer un examen neuropsicològic i de funcionament intel·lectual per veure el perfil neuropsicològic, sobretot pel que fa a les funcions executives (planificació, flexibilitat cognitiva...) i l'adaptació, o per detectar possibles comorbiditats. 

Aquestes proves donen  informació al professional especialista per poder determinar el diagnòstic. L'elecció de les proves depèn del criteri clínic, perquè no totes són adequades o tenen la mateixa sensibilitat diagnòstica. És molt important fer una bona entrevista clínica, i que el o la professional estigui especialitzat en autisme, però que tingui també una bona formació en neurodesenvolupament i salut mental en general, per poder fer un diagnòstic diferencial.  

L'autisme és una condició multifactorial, que no està estrictament lligada només a la genètica, sinó també a variables ambientals. Es recomana l'anàlisi genètica davant de situacions en què la persona autista té discapacitat intel·lectual o quan hi ha una sospita sindròmica.