En el TEA hi pot haver dificultats en la comunicació i en la interacció social. Per la pròpia neurodivergència, aspectes com la modulació, el to de veu, el manteniment de la mirada, entre altres, poden ser diferents del que espera la població no autista, la qual cosa genera estranyesa i es pot percebre la persona autista com a tímida, no adequada, estranya o fins i tot maleducada, cosa que no afavoreix la persona i no es correspon amb la realitat.

A més, poden donar-se dificultats per iniciar, mantenir o finalitzar una conversa, o que la persona amb TEA no mantingui el que es considera els torns habituals en la conversa, fet que també podria generar en la persona algun problema.

Es poden utilitzar diferents estratègies, per exemple, informar amb tota sinceritat la necessitat a l'interlocutor: «De vegades em pot costar mantenir el contacte ocular, però escolto o em concentro millor si no miro». La persona amb TEA també pot aprendre algunes d'aquestes habilitats si les practica, amb la idea de poder-les utilitzar quan ho desitgi, però això de vegades pot generar esgotament.

No hi ha una solució única i fàcil, però hem de posar la mirada en què les persones que no som autistes també hem d'entendre que hi ha diferents maneres d'interaccionar i comunicar-se, encara que ens pugui semblar estrany, i hem de poder acceptar i valorar aquesta diferència i no posar tot el pes a la persona amb autisme.