Si la persona afectada per un tratorn de la conducta alimentària com l’anorèxia o la bulímia es nega a rebre ajuda, tenim dues opcions:

1. En el cas que la persona sigui major d’edat i es trobi en una situació de risc vital, es pot portar a terme un ingrés involuntari per salvar-li la vida. Aquesta opció s’ha de dur a terme sempre amb l’objectiu d’evitar la mort de la persona i com a darrera alternativa després d’haver intentat que ingressi voluntàriament.
2. Si no hi ha risc vital, hem de parlar per intentar ajudar-la a prendre consciència de la necessitat de rebre ajuda professional. Hem de procurar no pressionar-la, amenaçar-la, jutjar-la o culpabilitzar-la. Davant la negativa a fer un tractament acostuma a haver-hi la manca de consciència de la malaltia o de la gravetat, unida a la por de fer front a un procés de recuperació que es pot percebre com a amenaçant i complex. El més útil és parlar-hi des de la comprensió, l’afecte i la serenitat.