Quan un infant té un trastorn psicòtic (una esquizofrènia o un altre tipus de psicosi) sol experimentar una sèrie de dificultats en la relació amb els altres i amb els rendiments (acadèmics, esportius), i un nivell de patiment emocional que pot ser elevat. A més, si es tracta d’un adolescent, és possible que les seves expectatives vitals (i les dels seus pares) canviïn a causa d’aquest malestar i d’aquestes dificultats. Tot això fa que en alguns casos es desenvolupin símptomes depressius després d’un episodi psicòtic, que són una reacció normal al procés experimentat. Aleshores, s’acostuma a parlar de depressió postpsicòtica. 

D’altra banda, també pot succeir que els símptomes depressius apareguin ja des de l’inici del trastorn psicòtic i formin part del mateix procés.  Pot ser que les dues síndromes es donin alhora, i llavors estaríem parlant de trastorn psicòtic amb símptomes depressius, o de depressió amb símptomes psicòtics, o de trastorn esquizoafectiu, en funció dels aspectes específics d’aquesta «convivència» de símptomes depressius i psicòtics.