El tractament d’un TCA, bé sigui anorèxia, bulímia, afartaments o un altre tipus, no és ràpid. És un procés lent, gradual, amb retrocessos i avenços. Per això, ens l’hem de plantejar com una cursa de fons, no com un esprint on hem de donar-ho tot fins quedar-nos esgotats. Haurem de mantenir les forces, sense esgotar les reserves. Apareixeran moments en els quals hi haurà esgotament físic i mental. Es tracta de reaccions normals davant una situació complicada, però que necessiten suport.

Alguns consells d'autocura de la persona cuidadora són:

• Dormir com a mínim 7 hores al dia.
• Fer exercici físic: camina, o fes una estoneta de qualsevol esport. Mitja hora al dia és suficient.
• Organitza el teu temps: distingeix el que és urgent del que és important, i del que no ho és tant. No vulguis arribar a tot.
• Aprèn a delegar tasques: costa, però surt a compte.
• Comparteix: reconeix els teus sentiments negatius i parla’n amb alguna persona de confiança. La força de sentir-se comprès carrega les nostres piles emocionals. 
• En el que calgui, planteja’t canviar rutines, sense por. 
• Cal posar límits a la persona amb un TCA, com cal posar-ne a qualsevol fill. S’ha de saber dir que no a certes demandes que son producte del propi trastorn.
• No abaixar la guàrdia quan cal, i relaxar-se quan sigui possible. En moments com els àpats o davant d’una crisi, cal aguantar el tipus, però n’arribaran d’altres on poder gaudir amb la persona afectada, consultar dubtes, rebre suport. 
• Donar-se compensacions i moments de desconnexió ajuda a preservar-se. Cuida de tenir espais de parella i propis, no connectats amb el TCA. 
• Practica les teves aficions, són un gran espai per prendre aire.
• Practica l’autocrítica constructiva, i també la validació. 
• Utilitza els recursos existents, com per exemple les associacions. Sovint hi trobaràs grups de famílies.
• Demana ajuda quan l’esgotament físic o mental t’estigui vencent.