www.som360.org/ca
Videojocs

Són addictius els videojocs?

Els videojocs no són necessàriament addictius, ni les persones que juguen a videojocs han d'acabar desenvolupant una conducta addictiva. Però sí que són potencialment addictius, sobretot, en la població més vulnerable com són la infància i l'adolescència.

Sabem que els videojocs que es juguen en línia (ja sigui per equips o individualment) són més addictius, i principalment els jocs de rol i els jocs de trets en primera persona.

En els videojocs en què es crea un avatar (un ninot que els representa en el joc i té qualitats físiques que es poden modificar per a identificar-se amb els protagonistes del joc), «viure» la vida d'aquest avatar pot resultar per a molts adolescents una manera més emocionant de viure les seves pròpies vides i fugir de la monotonia i de la insatisfacció personal.

A més, molts videojocs incorporen components que tenen a veure amb els jocs d'atzar, com la compra amb diners reals de caixes o sobres sorpresa que poden augmentar la probabilitat de tenir futbolistes més bons o més qualitats d'una arma. Aquests jocs tenen un potencial addictiu més alt. 

Algunes característiques dels videojocs que els fan especialment addictius són:

  • La socialització: ens permeten sentir-nos en contacte i relacionar-nos amb altres jugadors. «Conec molta gent, tinc molts amics».
  • Les activitats exploratòries: permet explorar esdeveniments del joc, nous rols. «Em permet experimentar, viure aventures, sentir-me com un altre personatge».
  • L'assoliment d'estatus: permet augmentar el reconeixement, el prestigi i el poder dins del món virtual. «Soc bo, em sento bé».
  • La dissociació amb la vida real: el temps de joc desplaça el temps dedicat a parts positives (per exemple, altres aficions o relacions en el món real) i negatives (per exemple, conflictes interpersonals, preocupacions de la vida real). «Jugant m'oblido de les obligacions i de les preocupacions».