www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Per què les persones amb TLP tenim tants problemes per relacionar-nos amb els altres?
- L'emoció se m'escapa, la meva ment és més ràpida que el meu cos. De vegades no puc controlar el que dic i m'ha portat greus conseqüències. Què puc fer?
- Com puc controlar la ràbia que sento per tot plegat?
- Em van diagnosticar fa 20 anys i faig teràpia, però res no m'ha ajudat a controlar les relacions. És possible arribar a controlar aquesta dificultat? Què funciona realment?
- Cada cop que una persona passa per una crisi i comet errors, com insultar, llençar coses i dir coses feridores, l'endemà quan arriba la calma arriba també la culpa. Què podem fer les persones que tenim TLP? I el nostre entorn?
- És molt difícil entrar en un programa de teràpia de TLP, quins llibres i recursos recomanaríeu per autoeducar-nos i informar-nos en aquest tema?
- Quines són les millors estratègies per afrontar de manera adequada els conflictes de parella i fins i tot no arribar-los a tenir?
- Quines habilitats personals podríem aprendre per millorar les nostres relacions?
- La meva filla ha estat 6 anys amb seguiment psiquiàtric i teràpia psicològica, però segueix amb crisis que la porten a l'autolesió. En les seves relacions, quan arriba un conflicte, no el pot gestionar i el bloqueig el resol amb una ràbia cap a ella mateixa, sentint-se culpable de tot. Com podem ajudar-la?
- Com hem d'interpretar les pujades de to i les faltes de respecte cap a l'entorn familiar?
- Com podem fer-los veure que els familiars i amics que intentem ajudar-los no som perfectes, però tampoc volem perjudicar-los? Què podríem fer perquè confiïn i millorin la relació amb nosaltres?
- Com els podem fer entendre que buscar parella desesperadament, perquè no saben estar sols, i agafar-se al primer que troben i començar la relació de forma intensa, comporta un elevat risc de fracàs?
- Quan detecten greus problemes que fan inviable la relació, per què els és impossible gestionar la separació, esperant que es compleixin els seus pitjors pronòstics? Com podríem ajudar els familiars a gestionar un adequat inici de les relacions de parella i un final una mica ordenat de les que hagin de tallar?
- Voldria saber si hi ha associacions específiques per formar i acompanyar les famílies de persones amb TLP.
- Com que de vegades l'expressió de les emocions i les formes de comunicar-se es poden manifestar de manera diferent en homes i dones, quines diferències es troben actualment al TLP segons el gènere? Té més repercussions socials i relacionals en unes que en altres? L'abordatge del TLP ho ha de tenir en compte?
- Quina relació hi ha entre l'ansietat social i el TLP?
- Què podem fer els professionals per ajudar persones amb TLP a ser més conscients de la seva conducta amb els altres?
Quan detecten greus problemes que fan inviable la relació, per què els és impossible gestionar la separació, esperant que es compleixin els seus pitjors pronòstics? Com podríem ajudar els familiars a gestionar un adequat inici de les relacions de parella i un final una mica ordenat de les que hagin de tallar?
La il·lusió i la necessitat de plenitud, juntament amb una falsa sensació d'autonomia i creixement, es pot entendre com un intent d'estabilitat i de ser algú per a l'altre. L'horror que experimenten davant de la soledat els resulta tan intens i catastròfic, que fa que sovint prefereixin una mala relació que, de millor o pitjor manera, els acompanyi omplint el buit vital que senten.
Escoltar i atendre el seu patiment i confiar-hi, sembla la millor manera de despertar-los el desig de canviar aquesta manera de funcionar i buscar una ajuda professional.
Estàs veient:
Iolanda Ferreres Sebastià
Psicòloga clínica. Programa TLP. Hospital de Dia Baix Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Christian Cunyat Lochte
Psicòleg clínic. Programa TLP. Hospital de Dia Baix Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Grushenka Comas Ferrer
Psicòloga clínica. Programa TLP. Hospital de Dia Baix Llobregat
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
