- Què entenem per trauma?
- Hi ha persones més propenses a poder tenir traumes?
- Pot ser que no se superi mai un trauma de la infància?
- Com puc saber que tinc un trauma? Hi ha alguns símptomes que ho indiquin?
- Haver viscut una situació traumàtica pot ser un factor de risc per desenvolupar malalties físiques o neurodegeneratives o trastorns mentals?
- Els traumes es poden heretar?
- Sempre es necessita ajuda professional per superar un trauma o pot ser suficient el suport de l'entorn?
- Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
- Quina és la millor teràpia per abordar l'estrès posttraumàtic?
- La teràpia dels sistemes de família interna pot funcionar per a un trastorn per estrès posttraumàtic?
- S'aborda de la mateixa manera tenir un trauma que una suma de traumes?
- Com puc superar un trauma profundament enterrat quan la por d'afrontar-lo és tan gran que m'impedeix intentar-ho?
- Compartir amb altres persones que han passat per una situació traumàtica pot ajudar-me?
- Hi ha criteris diferenciats per avaluar el trauma en persones amb autisme i discapacitat intel·lectual?
- Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
- Puc protegir d'alguna manera la meva filla perquè situacions complexes no es converteixin en traumes?
- Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
- Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?
- Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
- Haver patit bullying pot desencadenar un trauma?
- Pot ser que un trauma no tractat ara em posi limitacions a l'hora de ser mare?
- Les fòbies poden ser una conseqüència d'un trauma?
- Què puc fer per ajudar una persona propera que ha viscut una situació traumàtica?
- Hi ha alguna formació sobre com abordar el trauma per a entitats i centres sanitaris?
Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
Molta, sobretot quan passa en els tres primers anys de vida, que és quan el vincle s'està formant. Quan el trauma és interpersonal durant els primers anys de vida i protagonitzat pels pares, altera profundament el sistema vincular.
El trauma interpersonal pot aparèixer per:
- Efecte directe: el cuidador és la font de violència directa.
- Falta de disponibilitat d'una figura de vincle afectiu receptiva per consolar i regular l'estrès dels esdeveniments que evoquen la por, que són part diària de l'experiència de l'infant (Schuder and Lyons-Ruth, 2004).
El cuidador serveix com a regulador de la homeóstasis interna (capacitat de l'organisme per a mantenir un equilibri intern constant malgrat els canvis en l'entorn extern) del nen o nena en desenvolupament.
La funció reguladora de la interacció del nen i el cuidador són un promotor essencial per a assegurar el desenvolupament i manteniment normal de les connexions sinápticas durant l'establiment dels circuits funcionals del cervell (Ziabreva et al, 2003); dit d'una altra manera, les connexions humanes permeten les connexions cerebrals.
El TEPT complex i el vincle desorganitzat són dues formes diferents de conceptualitzar el desenvolupament d'una persona greument alterat per l'impacte de conductes parentals de risc, ja sigui per trauma directe com per negligència. En tots dos casos, la persona cuidadora, que agredeix o que no pot respondre a les necessitats primàries del bebè, no permet l'establiment d'un vincle segur, que és la base de la confiança bàsica i de l'estabilitat emocional i interpersonal.
