- Què entenem per trauma?
- Hi ha persones més propenses a poder tenir traumes?
- Pot ser que no se superi mai un trauma de la infància?
- Com puc saber que tinc un trauma? Hi ha alguns símptomes que ho indiquin?
- Haver viscut una situació traumàtica pot ser un factor de risc per desenvolupar malalties físiques o neurodegeneratives o trastorns mentals?
- Els traumes es poden heretar?
- Sempre es necessita ajuda professional per superar un trauma o pot ser suficient el suport de l'entorn?
- Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
- Quina és la millor teràpia per abordar l'estrès posttraumàtic?
- La teràpia dels sistemes de família interna pot funcionar per a un trastorn per estrès posttraumàtic?
- S'aborda de la mateixa manera tenir un trauma que una suma de traumes?
- Com puc superar un trauma profundament enterrat quan la por d'afrontar-lo és tan gran que m'impedeix intentar-ho?
- Compartir amb altres persones que han passat per una situació traumàtica pot ajudar-me?
- Hi ha criteris diferenciats per avaluar el trauma en persones amb autisme i discapacitat intel·lectual?
- Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
- Puc protegir d'alguna manera la meva filla perquè situacions complexes no es converteixin en traumes?
- Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
- Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?
- Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
- Haver patit bullying pot desencadenar un trauma?
- Pot ser que un trauma no tractat ara em posi limitacions a l'hora de ser mare?
- Les fòbies poden ser una conseqüència d'un trauma?
- Què puc fer per ajudar una persona propera que ha viscut una situació traumàtica?
- Hi ha alguna formació sobre com abordar el trauma per a entitats i centres sanitaris?
Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
El tractament del trauma és un procés llarg i per fases. Abans de començar a tractar el trauma en si, les persones han de recuperar recursos suficients i fins i tot experiències positives que hagin tingut en les seves vides i que els ajudin a afermar-se. Adquirir la seguretat que el trauma no defineix la meva vida és molt important i, per això, abans de res, es requereix recuperar altres experiències que t'han fet sentir orgullós o experiències interpersonals d'amor genuí que tots tenim. Jo sempre dic que són les mateixes persones les que obren la porta i t'indiquen quan estan preparades.
Les teràpies especialitzades centrades en el trauma estan dissenyades per no retraumatitzar. Una persona professional de la salut mental especialitzada sabrà abordar la simptomatologia de manera adequada i en els temps necessaris per evitar afegir qualsevol patiment a la persona. Hi ha més probabilitats de retraumatització si no s'aborda la problemàtica de manera específica o si s'intenten fer abordatges no especialitzats.
