www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Per què hi ha hagut més casos d’anorèxia i bulímia durant la pandèmia?
- Per què apareix una anorèxia o una bulímia nerviosa?
- L’anorèxia i la bulímia són per a tota la vida?
- Quins són els principals símptomes de la bulímia nerviosa?
- Quines implicacions físiques pot tenir una bulímia nerviosa a llarg termini?
- Quan dura el tractament de l’anorèxia i la bulímia?
- Les recaigudes de l’anorèxia i la bulímia formen part del procés de recuperació?
- Després de la recuperació d’una anorèxia o una bulímia, quins aspectes cal vigilar?
- És veritat que l’anorèxia i la bulímia només afecten les noies?
- L’anorèxia i la bulímia afecten només a adolescents?
- Cap on van els nous models de tractament dels trastorns de la conducta alimentària?
- Per què si soc conscient que tinc un trastorn de la conducta alimentària, no vull recuperar-me encara?
- Si tinc anorèxia o bulímia, què faig amb l’ansietat?
- Què puc fer si tinc una crisi d’ansietat?
- Quant temps pot durar la falta de menstruació en els casos d’anorèxia i bulímia?
- Com gestionar la culpabilitat després dels àpats?
- És possible recuperar-se de l’anorèxia, però mantenir els pensaments de la malaltia?
- Com es poden gestionar els pensaments de l’anorèxia i la bulímia?
- Quan en una crisi «parla» la malaltia que tenim dins, com l’anorèxia o la bulímia, què podem fer?
- Quina lectura sobre anorèxia i bulímia o exercicis em poden ajudar a millorar?
- He d’explicar als meus amics que tinc anorèxia o bulímia?
- Les persones que patim un trastorn de la conducta alimentària alguns cops rebem comentaris inadequats. Com podem dir-li a la persona que els fa que vagi més amb compte amb aquest tipus de comentaris?
- Quina és la frontera entre alimentació sana i l’ortorèxia? Especialment d’algú que ve d’una anorèxia.
- Quins són els primers senyals d’alarma que ha de tenir en compte la família per detectar l’anorèxia i la bulímia al més aviat possible?
- Qui fa la primera valoració diagnòstica d’anorèxia i bulímia? Quin és el primer recurs on anar?
- Com podem fer entendre a un adolescent amb anorèxia nerviosa que la seva salut física està en risc?
- És possible que hi hagi casos d’anorèxia en nenes de 7 anys?
- Quins passos han de seguir les famílies en el tractament d’una anorèxia o bulímia?
- Com ha d’actuar la família si detecta conductes obsessives amb les calories i l’exercici físic?
- On podem rebre assessorament les famílies?
- Com ha d’actuar la família si detecta un cas?
- Com pot ajudar la família a un fill o filla que té anorèxia o bulímia?
- Què es pot fer per evitar el sentiment de solitud de les persones amb anorèxia i bulímia?
- Com podem ajudar la persona amb anorèxia o bulímia que se sent malament després dels àpats?
- Com ha d’actuar la família en el moment dels àpats?
- Hi ha més probabilitats de desenvolupar una anorèxia o bulímia si un germà o germana ha tingut la malaltia?
- El meu fill o filla ja practicava esport abans de tenir anorèxia o bulímia. He de limitar l’exercici físic?
- Com he d’actuar si la filla o el fill de la meva parella té anorèxia?
- Sospito que la meva amiga té anorèxia o bulímia. Què he de fer?
- Com puc ajudar la meva amiga o amic que té anorèxia o bulímia?
- Què hem de tenir en compte quan busquem informació de l’anorèxia i la bulímia a Internet i les xarxes socials?
- Què es pot fer per reduir la incidència de l’anorèxia i la bulímia entre els adolescents?
- Per què la sanitat pública no li dona tanta importància als casos d’anorèxia i bulímia en els quals les persones tenen un pes normal?
- Sovint felicitem les persones amb excés de pes quan aconsegueixen aprimar-se amb comentaris com «que bé que t'escau, que guapo/a estàs». Hauríem d’abstenir-nos de fer aquests comentaris?
Quan en una crisi «parla» la malaltia que tenim dins, com l’anorèxia o la bulímia, què podem fer?
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Quan notem que «parla» l’anorèxia o la bulímia, hem d’intentar ignorar-la o disminuir-ne la intensitat. Una bona estratègia seria posar en pràctica pensaments alternatius.
Una altra estratègia és recordar quines motivacions i plans de futur tens i pels quals és necessari treure’t de sobre aquesta malaltia. També és bona idea demanar ajuda a un membre de la família o amistat per tenir companyia en aquests moments de crisi. Parlar d’altres coses també és una manera d’ignorar aquesta «veu».
No existeix cap recepta miraculosa, cada persona té diferents maneres per afrontar aquestes crisis i pensaments, des d’escoltar música, passejar, parlar amb un amic o familiar, aplicar tècniques de relaxació, etc.
Estàs veient:
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Sara Bujalance Arguijo
Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
