Deu mites sobre la psicosi

Les falses creences sobre aquest trastorn contribueixen a estigmatitzar les persones afectades
Pere Vergés Balasch
Pere Vergés Balasch
Psiquiatra. Coordinador del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida
Sant Joan de Déu Terres de Lleida
Mites psicosi

Sovint tenim falses creences sobre les persones que tenen trastorns psicòtics, que pensem que són veritat perquè formen part de la creença popular. La gran majoria d’aquestes afirmacions són estereotips negatius sense fonament científic, que provoquen actituds de rebuig i intolerància cap a les persones afectades.

Us convidem a identificar alguns dels mites sobre la psicosi més estesos a la nostra societat. El coneixement d’aquest trastorn ens pot ajudar a comprendre millor la realitat que viuen les persones afectades i contribuir a desestigmatitzar-les.

Alguns mites sobre la psicosi són:

1. La psicosi no té un tractament efectiu

FALS. Hi ha diversos tractaments per abordar la psicosi: psicològics, socials, de suport… I la medicació és útil per tractar-ne els símptomes, aconseguir una estabilitat i facilitar que la persona afectada pugui fer una vida «normal».

2. Les persones amb psicosi són perillose

FALS. Les persones que tenen un trastorn psicòtic tenen molt més risc de ser víctimes d’atacs o abusos per part d’altres persones que no pas de cometre’ls. Només en alguns casos en què la persona encara no ha rebut tractament o no el segueix adequadament pot tenir al·lucinacions severes o pensaments delirants que li facin creure coses que en realitat no són certes, i pot arribar a fer-se mal a ella mateixa o a algú altre.

3. Les persones que tenen psicosi alguna cosa han fet. A mi no em pot passar

FALS. Tots podem desenvolupar un trastorn psicòtic, independentment del gènere, l'edat i la condició social. Encara que algunes vegades el seu origen pot tenir relació amb un factor estressant molt intens o bé amb el consum de tòxics, la psicosi no es produeix per una sola causa, sinó per l’aparició i interacció de diversos factors. Alguns d’aquests factors són biològics, és a dir, hi ha una predisposició genètica, i altres factors són ambientals i d’estil de vida.

4. Tots els fàrmacs tenen molts efectes secundaris negatius i anul·len la voluntat de la persona

FALS. No tots els tractaments tenen el mateix efecte, ni pretenen anul·lar la voluntat de la persona ni produeixen els mateixos efectes indesitjables. De fet, cada vegada hi ha tractaments farmacològics més ben tolerats i amb menys efectes secundaris negatius. Amb un control i seguiment correctes per part de professionals les possibles repercussions han de ser mínimes.

5. La psicosi es pot transmetre si tinc contacte amb una persona afectada

FALS. La psicosi no té res a veure amb les infeccions: ni es transmet ni es contagia per proximitat a una persona que tingui aquest trastorn.

6. Les persones que han tingut un brot psicòtic no es poden recuperar i han d’estar tancades en un centre

FALS. Cada vegada hi ha més coneixement sobre la psicosi i això ha fet millorar els tractaments farmacològics i psicològics per ajudar la persona afectada en la seva recuperació. Les persones amb psicosi sí que es poden recuperar totalment, poden estudiar o treballar, formar una família, mantenir les seves activitats socials, etc. En algunes ocasions, en què la recuperació no és total, l’objectiu és aconseguir que la persona tingui una qualitat de vida semblant a la que tenia abans de l’episodi psicòtic. En aquests processos, la inclusió a la comunitat hi juga un paper molt important.

7. Les persones amb psicosi són extravagants i tenen comportaments estranys

FALS. Sovint els mitjans de comunicació i les pel·lícules que ens arriben des de Hollywood fan un mal ús de les paraules «psicòtic» i «esquizofrènic» per referir-se a algú que comet actes depravats o esgarrifosos o algú que té comportaments estranys i diferenciats als de la resta. La majoria de les persones amb psicosi no són diferents de nosaltres i de la resta de persones, i passen desapercebudes pels carrers dels nostres pobles i ciutats.

8. La psicosi és hereditària

FALS. Tenir progenitors o germans amb psicosi no suposa que s’hagi de desenvolupar el trastorn. De fet, la majoria de persones amb psicosi no tenen familiars amb aquest mateix trastorn. Tot i que és cert que hi ha un component genètic en el seu desenvolupament, no hi ha un gen únic que n’expliqui l’aparició, ja hi intervenen diversos factors, biològics i ambientals.

9. Consumir cànnabis no té res a veure amb desenvolupar psicosi  

FALS. Malgrat que no totes les persones que consumeixen cànnabis desenvolupen psicosi, el principi actiu present en aquesta substància està estretament relacionat amb la presentació de símptomes psicòtics. Cada vegada està més demostrada la relació entre el consum de cànnabis, sobretot en edats primerenques, i un increment del risc de patir un trastorn psicòtic.

10. La psicosi està relacionada amb la manera com t’eduquen els pares

FALS. Contràriament a un dels mites més estesos durant el segle passat, la psicosi no té res a veure amb la criança, l’educació o la conducta dels progenitors. Aquesta creença generava un gran sentiment de culpa als pares i provocava encara més malestar en les famílies de les persones amb psicosi. Les causes de la psicosi són multifactorials, genètiques i ambientals.

Vols saber-ne més? Consulta la informació més rellevant sobre els trastorns piscòtics.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 31 de gener de 2022
Darrera modificació 31 de gener de 2022
Col·lectius
Temes
Trastorns
Pere Vergés Balasch

Pere Vergés Balasch

Psiquiatra. Coordinador del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida
Sant Joan de Déu Terres de Lleida