www.som360.org/ca

Com trencar el tabú sobre la mort en la infància

Educar sobre la pèrdua i el dol des de petits
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Abuelos niño
Romper el tabú de la muerte en la infancia

Afrontar la mort i la pèrdua de persones estimades és una cosa a la qual tots haurem de fer front en diferents ocasions i etapes de la vida. Vivim en un moment en què parlar de la mort és tabú, un tema incòmode que sovint es nega i s'oculta.

Gestionar qualsevol tipus de pèrdua és una qüestió fonamental en la formació de les persones. Ometre-ho no fa que les pèrdues no es donin, sinó que obliga les persones afectades a resoldre-les com puguin. 

Ja des de la infància, els més petits pregunten per la mort perquè tenen interès per tot el que els envolta. El dol és un procés natural i el concepte psicològic de dol de la infància és necessari per a l'evolució i desenvolupament psíquic dels infants. Al llarg de la seva vida es presentaran diverses experiències de pèrdua com poden ser ruptures sentimentals, separacions, pèrdua d'amistats, fracassos acadèmics o pèrdua d'il·lusions i somnis.

Parlar de la pèrdua a casa

L'educació que rep la població infantil sobre la mort ha de començar en la seva família i continuar-se en l'entorn educatiu. És important parlar de la mort amb els infants, adolescents i joves tant en l'entorn familiar com en el context educatiu per tal de prevenir l'aparició de trastorns com l'ansietat, la depressió, els dols complicats o les somatitzacions relacionades amb la manera d'afrontar les pèrdues.

Aquest testimoni que recull 365 latidos de Solidaritat Sant Joan de Déu, una mare explica com va viure l'experiència de la mort de la seva àvia amb el seu fill de 7 anys, a qui no li va ocultar el que havia succeït i el va acompanyar en el dol.
 

El dia en què es va morir la meva àvia tothom em trucava per a anar a buscar el meu fill i endur-se'l de casa. És complicat comunicar-ho, però una vegada els ho has explicat, els nens s'adapten a la nova situació

En la “Guía sobre el duelo en la infancia y la adolescencia”, publicada pel Col·legi de Metges de Biscaia, i dirigida famílies, professorat i alumnat, s'aborda la gestió de les pèrdues en la infància i adolescència. Aquesta recull que davant una defunció o una pèrdua, cal enfrontar-se a una sèrie de qüestions com, per exemple, com explicar en la infància l'experiència de la mort i fer front a les seves preguntes, com informar de la mort d'una persona molt jove als seus companys i companyes de classe o com donar la notícia de la mort d'una persona estimada a un infant adolescent.

Com comunicar la pèrdua

Quan ens plantegem comunicar a un infant la pèrdua d'un ésser estimat, és important determinar qui, quan, on i com el farà; què comunicar i també evitar expressions que no ajuden (Poch i Herrero, 2003). Algunes de les pautes sobre qui, quan, com i què comunicar la pèrdua en la infància són:

  • És preferible que la persona que ho comuniqui sigui el pare, la mare o un familiar emocionalment proper o significatiu per a l'infant.
  • S'ha de comunicar immediatament o al més aviat possible.
  • Triar un lloc tranquil, silenciós i segur. 
  • Utilitzar un contacte físic apropiat.
  • Evitar eufemismes i metàfores, com ara: “se'n ha anat a un lloc millor”, “se n'ha anat a un altre món”. 
  • Parlar de manera clara, sense massa detalls ni explicacions abstractes. 
  • Utilitzar un to de veu càlid. 
  • Compartir les seves emocions. 
  • Mostrar interès pels seus sentiments i pensaments sobre allò que ha succeït. 
  • Preguntar pels seus dubtes. 
  • Recordar la persona morta. 
  • Quan es comunica la notícia cal intentar transmetre que la mort afecta a tot ésser viu i, per tant, que és universal, què és l'ha produït, i assegurar-se que no se sentin culpables per la pèrdua. També és important aclarir que la mort suposa que res funciona al cos. 
  • El fet de comunicar-l'hi adequadament ajuda a que vagin elaborant el dol i puguin participar de la socialització que es fa mitjançant els rituals. 
  • Allò que es transmet ha de ser coherent amb les creences de la família. No és bon moment per a parlar de Déu o d'altres aspectes si no formen part de la seva cultura familiar.

 Expressions que hem d'evitar

  • El terme “s'ha quedat adormit” en lloc de “s'ha mort” pot fer que el nen o la nena tingui por d'anar-se'n a dormir perquè pot sentir que si s'adorm no es despertarà mai més. 
  • De la mateixa manera, “ens ha deixat” o “se n'ha anat”, pot induir també a equívocs. Quan el pare o la mare marxen (a treballar, a comprar...) no tornaran més? Això pot determinar que temin qualsevol tipus de separació, encara que sigui temporal.
He après alguna cosa amb aquest contingut
Mosaic d'imatges d'adolescents en entorns escolars, familiars i de lleure
Ets una persona resilient?
Descobreix com millorar el teu benestar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 24 de juliol de 2023
Darrera modificació 25 de juliol de 2023

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.