Com acompanyar els infants amb TDAH des de l’escola?

El repte més gran de qualsevol docent és crear espais que afavoreixin l’aprenentatge per a tot l’alumnat, tenint en compte tant les necessitats de cadascun dels infants de l’aula com les del conjunt de la classe de manera global. Un dels trastorns més freqüents en l’etapa escolar és el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). A continuació, us presentem un recull de recomanacions que us poden facilitar l’acompanyament de l’alumnat amb TDAH, tant individualment com dins de la gestió de la classe.

Què en saps del TDAH? 

Conèixer a fons les característiques del TDAH és clau per evitar caure en mites o fixar objectius massa difícils d’assolir. Els diagnòstics són útils en tant que permeten fer-nos una ràpida idea de quines són les necessitats que solen presentar les persones diagnosticades, tot i que mai s’han de perdre de vista les particularitats de cada alumne. 

Reflexiona sobre la gestió de l’aula

La finalitat és crear un entorn favorable per facilitar l’adaptació de tot l’alumnat i generar oportunitats d’aprenentatge. Es tracta de cuidar l’espai d’aprenentatge, tant dins com fora de l’aula, amb l’objectiu d’incrementar el compromís i la implicació de l'alumnat en les activitats. 

Com podem promoure un ambient que faciliti l’aprenentatge per a l’alumnat amb TDAH?

• Minimitzar les distraccions: procura que l’aula sigui un espai amb poques distraccions i pocs estímuls.
• Distribuir els infants estratègicament: situa l’infant amb TDAH en un lloc tranquil, a prop del docent, i en un grup de treball o al costat d’infants tranquils. 
• Establir unes normes clares: cal establir unes normes i uns límits clars des del primer dia, ja que aporten seguretat i coherència tant a l’equip educatiu com a l’alumnat. Les normes es poden acordar amb tot el grup classe, han d’estar visibles en tot moment i s’han de fer valdre. És a dir, les conseqüències de les accions han d’estar fixades amb antelació, han de ser proporcionades a l’actuació i s’han d’executar amb immediatesa i en totes les situacions. Per això és important la coordinació i la implicació de tots els membres de l’equip educatiu. 
• Anticipar-se als canvis o a les novetats: l’anticipació dels canvis en la rutina i de les estratègies per afrontar-los és beneficiosa per tot l’alumnat, però especialment pels infants amb TDAH.  
• Prioritzar el reforçament positiu i evitar el càstig: el reforçament i els elogis, sincers i proactius, són una eina efectiva per promoure el comportament adequat i l’aprenentatge. Els càstigs o les reprimendes, sobretot si són freqüents, no ajuden els infants a saber com han d’actuar, els estigmatitzen i sovint els priven justament d’aquelles activitats que els ajuden a regular la seva conducta (de joc o moviment), i generen, encara més, sentiments de frustració i ràbia. 
• Promoure un entorn positiu: dedicar temps al diàleg, a la validació de les emocions i a la cooperació és fonamental per cuidar el clima de l’aula. Si hi ha molts conflictes, es pot dedicar un espai a la restauració, a la mediació o al diàleg. 

Cuida l’autoestima de l’infant amb TDAH

Posa el focus en les fortaleses de l’infant. En què destaca? Quins són els seus punts forts? Els infants amb TDAH solen ser creatius, expressius, espontanis i tenir molta energia. Us proposem valorar i potenciar aquests aspectes, tot aprofitant-los dins i fora de l’aula: a l’hora de realitzar una pluja d’idees, sortir a la pissarra, fer demostracions davant dels companys i companyes, etc. 

Cal confiar en l’infant i fer-li-ho saber, de manera positiva, tot ajudant-lo a sentir-se exitós en tots els àmbits (en l’aprenentatge, en les seves relacions socials...). 

Prioritza les adaptacions metodològiques

El TDAH no és un trastorn de l’aprenentatge, però això no vol dir que no repercuteixi en l’aprenentatge ni en el rendiment acadèmic. Per tant, s’han d’elaborar adaptacions metodològiques, sense modificar els continguts curriculars. Només s’haurien d’adaptar els continguts quan el rendiment acadèmic de l’infant està greument afectat per les dificultats que presenta i no pot assolir els objectius d’aprenentatge, tot i les adaptacions metodològiques dutes a terme. 

Quines adaptacions metodològiques faciliten l’aprenentatge als infants amb TDAH?

• Guardar un espai de la classe per a la informació important (horari, deures, dates d’exàmens...) i recordar-la freqüentment. 
• Donar instruccions breus i clares i assegurar-nos que l’infant les ha entès. 
• Dividir les tasques en passos més petits, seqüenciar-les i ajudar-los en l’execució, tot afavorint-ne l’èxit. També és útil determinar quant temps ha d’estar en cada tasca. 
• Ensenyar explícitament com ha de dur a terme les tasques i les seves responsabilitats i supervisar-ne freqüentment la seva execució (ordenació el seu calaix, utilització de l’agenda, planificació del temps d’estudi o de treball, etc.).
• Complementar les explicacions amb elements visuals (gràfics, mapes conceptuals...) i donar esquemes o apunts per estudiar.  
• Promoure l’ús de les autoinstruccions. L’entrenament en autoinstruccions consisteix a ensenyar l’infant a guiar la seva conducta de manera efectiva mitjançant instruccions per aconseguir realitzar-la exitosament. 
• Donar més temps per dur a terme les tasques i els exàmens. 
• Facilitar la realització dels exàmens: utilitzar un format visualment senzill (ressaltar en negreta la paraula clau de cada exercici, limitar el nombre de preguntes a cada pàgina, etc.); simplificar les instruccions; dividir els exercicis en passos més petits; combinar diferents tipus de pregunta; promoure la revisió al final de cada exercici o de l’examen; pactar prèviament quines faltes d’ortografia es penalitzaran, etc.
• Emprar la figura de company-guia, és a dir, un company que l’ajudi amb l’agenda i el material escolar i evitar penalitzar els oblits de material o deures. 
• Procurar que no tinguin un volum excessiu de deures per fer a casa. 

Aborda les dificultats de forma directa

És preferible escollir pocs objectius, que siguin senzills, però que alhora suposin un cert grau de repte. Els objectius han d’estar redactats en positiu, han de ser específics, s’ha de poder comprovar el seu assoliment i han de ser assumibles i assolibles tant per l’infant com per l’equip educatiu. No servirà, doncs, com a objectiu, «no aixecar-se de la cadira», que és massa general, està redactat en negatiu i no especifica quan s’haurà de posar en pràctica. A més a més, segurament és massa difícil d’assolir. Es podria canviar per l’objectiu de «demanar permís per aixecar-se de la cadira durant l’hora de després de tornar del pati». 

Per a la redacció dels objectius és recomanable que s’hi impliqui tot l’equip educatiu i, segons l’edat, també l’alumne o alumna. Val la pena proporcionar informació continuada sobre el comportament que s’espera de l’alumnat i els objectius a assolir. El seguiment d’aquest alumnat ha de ser constant per ajudar a la percepció que són atesos i entesos.

Per acabar, no t’oblidis de coordinar-te 

Coordina’t amb l’equip educatiu del centre, amb els referents que tracten l’infant externament (psicòleg, psiquiatre...) i realitza entrevistes amb la família periòdicament. Compartir estratègies que contribueixen a gestionar les dificultats de l’infant amb TDAH,  unificar maneres d’actuar i establir objectius comuns facilita la tasca docent i la consecució d’aquests objectius, alhora que proporciona coherència a l’infant i al seu entorn familiar.