Acció social en un hospital de dia de TCA

L’adolescència és una etapa de molts canvis. Es tracta d’un moment de recapitulació del passat i de preparació per a determinats temes vitals com ara la identitat personal, el sentiment de pertinença en un grup d’iguals, la creació dels propis valors, l’inici de la sexualitat o l’experimentació de nous rols, entre d’altres. En la cultura occidental, la persona adolescent és considerada una persona madura i s’espera, doncs, que acabi assumint certes obligacions i responsabilitats. Tanmateix, en alguns aspectes, se la segueix considerant immadura. Quan, a més a més, apareix un problema de salut mental, l’adolescència pot ser especialment complexa per l’impacte que tenen els trastorns de salut mental en tots els àmbits de la vida, també en les relacions sòcio-familiars i educatives.

Sovint és en aquests moments quan aquests adolescents i les seves famílies comencen a conèixer els equips de treball social i d’educació social. Aquests equips treballen amb un enfoc ampli i integrador, tenint en compte etapes prèvies al tractament així com, també, en el moment de la recuperació. En cadascuna d’aquestes situacions es donarà resposta a les diferents necessitats o demandes, on serà imprescindible un treball coordinat per gestionar i assegurar el mínim de repercussions que pot ocasionar el malestar en l’adolescent i el seu entorn.

Una acció social directa per afavorir unes millors relacions socials

En l’entorn d’un hospital de dia de TCA, els equips de treball social i educació social fem un acompanyament directe i indirecte amb el seu entorn natural.

En l’acció directa amb les persones que atenem, desenvolupem un pla de treball relacionat amb el seu futur. Aquest pla es basa en les seves preferències, aptituds i habilitats personals, promovent i afavorint  la participació a activitats adequades i específiques a la seva edat i interessos.

Fomentar la participació pot generar motivació i, alhora,  pot ajudar a reduir l’impacte dels tractaments de llarga durada. S’ha de tenir present que la cerca de motivacions generarà una millor autoestima i autoconcepte, potenciant el manteniment de les relacions socials en el seu entorn.

A tall d’exemple, en la unitat d’hospitalització diürna de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona realitzem un taller setmanal anomenat Gestió del Pla de Vida, que parteix d’una perspectiva pedagògica i entén el procés d’aprenentatge del món psicosocial com una etapa de construcció personal, donant una gran importància al context social i a l’entorn on es desenvolupa. Per dur a terme un bon desenvolupament del taller i que la participació sigui activa en tot aquest procés, és important incidir en la idea d’una responsabilitat compartida entre les persones ateses i els equips professionals. Es tracta d’un grup semidirigit, on es dóna protagonisme als i les adolescents ateses a l’hora de desenvolupar les temàtiques de les sessions setmanals. A través d’experiències pròpies i supòsits pràctics, se’ls convida a reflexionar, compartir  i arribar a treballar diferents aspectes de la vida diària.

Aquest taller té com a objectius:

• Abordar aspectes de la vida quotidiana de l’adolescent: amistats, família, lleure, etc., des d’una mirada que intenti no focalitzar l’atenció en el propi trastorn per tal de rescatar la part «saludable» de l’adolescent.
• Millorar les relacions dels adolescents amb el seu entorn familiar: acadèmic, familiar, relacional...
• Facilitar la comunicació i expressió de la seva intimitat.
• Identificar les dificultats del pacient a l’hora de relacionar-se amb l’entorn, acompanyant-lo a reflexionar i cercar alternatives.
• Facilitar i generar eines i recursos personals per abordar les problemàtiques o dificultats que plantegin en el transcurs de les sessions.
• Potenciar les activitats del cap de setmana en el seu entorn natural, evitant l’aïllament social.
• Consolidar el vincle que es treballa durant tot el procés amb l’adolescent.

A través de compartir les diferents interaccions i reaccions, l’adolescent ens dota als equips professionals d’una visió més global i propera que ens permetrà entendre i atendre els casos a un nivell més individualitzat.

D’altra banda, quan parlem d’acció indirecta  fem referència a la cerca de recursos i serveis en xarxa, el quals juguen un paper fonamental ja que es troben integrats en l’entorn més immediat de la persona. Aquests, promocionen una informació molt valuosa per al desenvolupament de la nostra tasca i, simultàniament, es treballa conjuntament per establir plans, atenent la individualitat, per potenciar un entorn adequat i estable, sempre favorable pel desenvolupament dels joves. A més, ens permet garantir la continuïtat del procés un cop s’ha donat d’alta en el nostre dispositiu hospitalari.