Cinc mites sobre el bullying

Pautes generals per a docents i famílies
Marta Jaume
Marta Jaume Muntaner
Psicòloga. Departament psicopedagògic de secundària, batxillerat i CFGM. Escola Pia de Caldes de Montbui
Escola Pia de Catalunya
Carolina Martinez
Carolina Martínez Placencia
Psicòloga i psicopedagoga. Departament psicopedagògic de secundària, batxillerat i CFGM. Escola Pia de Caldes de Montbui
Escola Pia de Catalunya

Segons Dan Olweus (1997) un alumne és assetjat quan està exposat repetidament al llarg d’un període temps a accions negatives per part d’un o més estudiants. L’assetjament escolar és un fenomen social que es desenvolupa en l’entorn escolar i fa referència a l’exposició per part d’un alumne a diverses formes de maltractament de manera repetida, sistemàtica i intencionada que es manté al llarg del temps cap a una persona, la víctima (Paéz, et al., 2020). Aquesta agressió mantinguda en el temps desencadena un desequilibri de poder entre la persona víctima i la persona agressora que provoca que la víctima no es pugui defensar fàcilment (Martínez, 2017).

Segons la forma d’agressió, l’assetjament pot ser:

  • Verbal: insultar, difondre rumors
  • Físic: empentar, robar
  • Social: discriminar, ignorar
  • Digital: comentaris a xarxes social, aplicacions de xat o videojocs.

Actualment, la prevalença sobre l’assetjament escolar no és clara ja que hi ha múltiples factors que influeixen en la seva mesura. Segons l’informe d’UNICEF (2014) l’assetjament escolar es dona a qualsevol lloc independentment del seu desenvolupament socioeconòmic. Seguint les dades d’aquest informe, es considera que 1 de cada 3 estudiants entre els 13 i els 15 anys en el món van patir assetjament de manera sistemàtica i una tercera part dels adolescents d’entre 11 i 15 anys d’Europa i Amèrica del Nord van reconèixer haver assetjat a altres a l’escola com a mínim una vegada en els últims dos mesos.

Les dades més actuals de Catalunya són del curs 2016-2017. Segons l’Enquesta sobre Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC) realitzada a alumnes de secundària un 94,2% dels alumnes enquestats considera que hi ha alumnes maltractats als centres educatius. Un 9,9% dels enquestats afirma que ha estat víctima d’assetjament durant el curs.

En les dades recollides a través d’una enquesta on van participar 322 alumnes de secundària de l’Escola Pia de Caldes de Montbui en el curs 2019/2020, un 14% dels alumnes exposa haver patit assetjament al llarg de la seva escolarització.

Però tota la informació que tenim sobre el bullying és certa?

Desmuntem alguns mites!

Qualsevol conflicte entre l’alumnat s’ha de considerar assetjament 

Per considerar-se assetjament, els incidents s’han de mantenir en el temps (repetició), ha d’existir un desequilibri (abús) de poder entre la persona víctima i la persona agressora, hi ha d’haver intencionalitat per part d’aquesta última de ferir i qui la pateix es troba en una situació d’indefensió. Tot i això, els conflictes cal gestionar-los i fer-ne el seguiment. 

Això és una cosa de nens, no té importància

L’assetjament escolar pot comportar problemes greus de salut física i mental i, en l’etapa adulta, més vulnerabilitat a tenir ansietat, depressió o a autolesionar-se.

Les víctimes són persones febles

L’assetjament escolar és una situació que pot involucrar a qualsevol persona independentment del nivell cultural, social o econòmic. 

Això entre les nenes no passa

Els casos d'assetjament escolar no diferencien entre gèneres. Sí que hi ha una diferència en la manera d’actuar. La persona agressora masculina utilitza més l’agressió física, mentre que la persona agressora femenina fa ús de l’agressió verbal o social. Hi ha una diferència clara en el ciberassetjament on les noies són més víctimes.

A l’escola no feu res!

A Catalunya, l’any 2017 es crea el programa #aquiproubullying com un projecte d’innovació educativa. Aquest programa pretén detectar de manera precoç les situacions d’assetjament escolar, intervenir i fer prevenció. El més important d’aquest programa és la importància que donen als observadors, que és l’alumnat que observa la situació d’assetjament i no realitza cap acció.  La implicació d’aquest alumnat és la clau perquè els conflictes entre iguals es puguin detectar més ràpid i perquè la intervenció també pugui començar per la seva acció i interacció amb la resta de companys.

Des de l’escola, es plantegen activitats per sensibilitzar a l’alumnat i al professorat en l’assetjament escolar. Amb aquestes activitats es pretén proporcionar informació sobre l’assetjament escolar, com detectar-lo i com intervenir.

En el moment en què es detecta un cas d’assetjament escolar, s’activa el protocol escolar. Caldrà valorar la gravetat del cas (lleu o greu) i recollir el màxim d’informació possible de totes les persones participants en la situació de maltractament (víctima, agressor, observadors...). Gràcies a l’observació i a la informació recollida es plantejaran intervencions amb les persones participants.

A vegades, aquesta intervenció a  nivell escolar pot semblar poc ràpida per a les famílies i l’alumnat i que la seva percepció sigui que l’escola no està fent res. És important aplicar els protocols de recollida d’informació i d’observació de manera acurada i deixant poc marge a l’error i això requereix temps per part de les persones implicades.

Què hi podem fer com a docents?

  • Escoltar de manera activa i no emetre judicis.
  • Donar credibilitat i fer una bona cerca de la informació sobre la situació que tenim al davant.
  • Recollir la informació de totes les parts implicades i detectar-ne les necessitats: persona víctima, persona agressora i persones observadores.
  • No minimitzar la situació en una sola acció com podria ser una agressió.
  • Posar en coneixement de les famílies de l’alumnat implicat (víctima i agressor) la situació detectada i buscar la seva col·laboració per a la resolució.
  • Evitar el reforçament d’etiquetes i prejudicis.
  • Activitats de prevenció dins del grup (per exemple, amb dinàmiques de cohesió de grup).
  • Sensibilitzar a la resta d’alumnes (observadors) i ajudar-los a detectar i implicar-se com a part de la solució.

Què puc fer com a família?

El meu fill o filla rep bullying

  • Intentar mantenir la calma i escoltar activament allò que ens exposa o ens exposen des del centre educatiu. Si ens ho explica ell o ella és important reproduir algunes de les frases que diu per assegurar que estem entenent bé allò que ens explica.
  • Posar en coneixement de l’escola la situació perquè es puguin posar en marxa els protocols necessaris.
  • Evitar voler solucionar la situació ràpidament i de forma impulsiva.
  • Donar suport i acompanyament al nostre fill i filla evitant preguntar cada dia sobre la situació de conflicte, ja que això pot generar més ansietat.

El meu fill o filla és la persona agressora

  • Intentar mantenir la calma i escoltar allò que ens exposa o ens exposen. Si ens ho explica ell o ella és important reproduir algunes de les frases que diu per assegurar que estem entenent bé allò que ens explica.
  • Intentar que prengui responsabilitat dels seus actes. 
  • Posar en coneixement del centre la situació, si la informació no arriba del centre.
  • Donar suport i acompanyament.

L’assetjament escolar és una situació que no finalitza fins que la comunitat educativa s’implica. En aquesta solució és important buscar la col·laboració de les famílies i evitar parlar des del criteri de l’expert. Cal crear una xarxa en què la comunitat educativa, les famílies i els alumnes puguin treballar conjuntament per eliminar qualsevol situació de maltractament entre iguals.

Els infants i els adolescents tenen dret de gaudir de la vida escolar, de la seva vida social i de la seva vida digital i per això les persones adultes hem de prendre consciència i implicar-nos en la solució. Tothom hi juga un rol, el teu quin és?

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 14 de desembre de 2022
Darrera modificació 14 de desembre de 2022
Marta Jaume

Marta Jaume Muntaner

Psicòloga. Departament psicopedagògic de secundària, batxillerat i CFGM. Escola Pia de Caldes de Montbui
Escola Pia de Catalunya
Carolina Martinez

Carolina Martínez Placencia

Psicòloga i psicopedagoga. Departament psicopedagògic de secundària, batxillerat i CFGM. Escola Pia de Caldes de Montbui
Escola Pia de Catalunya
Bibliografía
Olweus, D. (1997). Bully/victim problems in school: Facts and intervention. European Journal of Psychology of Education , 12(4) , 495–510. http://dx.doi.org/10.1007/BF03172807
Páez, A. , Ramírez, M.A. , Campos de Aldana, M.S. , Duarte, L. & Urrea, E. (2020). Prevalencia y factores asociados con el acoso escolar en adolescentes. Revista Cuidarte , 11(3) http://dx.doi.org/10.15649/cuidarte.1000
Martínez, J.A. (2017). Acoso Escolar: Bullying y ciberbullying. JM Bosch Editor.
UNICEF (20/01/2014). Ocultos a plena luz. Un anàlisis estadístico de la violència contra los niños https://www.unicef.org/ecuador/informes/ocultos-plena-luz
Departament d'Interior. Generalitat de Catalunya (25/07/2018). Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya. Curs 2016-2017 https://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis-i-enquestes/estudis_de_convivencia_escolar/enquesta-de-convivencia-escolar-i-seguretat-a-catalunya.-curs-2016-2017
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya (14/05/2019). #aquíproubullying https://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/aquiproubullying/
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya (14/05/2019). Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals. https://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/assetjament-ciberassetjament-entre-iguals/documents/protocol_assetjament-ciberassetjament-entre-iguals.pdf