​Intervenció familiar en una unitat de trastorns de la conducta alimentària

Treballadores i educadores socials acompanyen les famílies en la gestió de les emocions davant de l'aparició d'una malaltia
Eva Resina Palmero
Eva Resina Palmero
Educadora social de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Ana Samaniego Martínez
Ana Samaniego Martínez
Treballadora social. Àrea de Salud Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

A la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA) de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ​​es fan intervencions familiars dirigides per treballadores i educadores socials.

Aquestes intervencions s'inclouen en el tractament dels nens i nenes o adolescents que presenten unes característiques en concret: relacions familiars força deteriorades o conflictes persistents que afecten de manera periòdica la dinàmica familiar. L'objectiu principal és acompanyar les famílies en el procés d'adaptació que han de dur a terme arran de l'aparició del trastorn de la conducta alimentària, tenint en compte el tractament i fent servir tots els recursos personals i materials existents.

Es treballa per afavorir la comunicació i l'expressió de les emocions, oferint un espai de diàleg adequat i segur, i motivant els participants a reflexionar sobre com són les seves relacions per intentar arribar a acords i reforçar vincles. A més, es promou una intervenció sistèmica en què s'inclou tot el nucli familiar. Les intervencions es fan a diferents espais de l'hospital o en el context natural de les famílies, és a dir, als seus domicilis.

És important aclarir el tipus d'intervenció que es durà a terme per no crear falses expectatives.

En aquest cas, la finalitat no és que les famílies solucionin tots els seus conflictes, sinó acompanyar-les perquè puguin fer-ne una millor gestió, i per poder entendre i escoltar l'altre.

També es recorda quin és el rol de les professionals, especificant que no és una teràpia familiar sinó una intervenció en què els membres de la família implicats decideixen quines accions es van realitzant al llarg del procés.

A més, a la UTCA totes les famílies tenen la possibilitat d'assistir a un grup multifamiliar, en què es treballen aspectes similars a la intervenció familiar, però amb moltes famílies alhora. En aquest cas, el grup permet millorar el benestar de les persones mitjançant un espai de trobada grupal on totes les famílies juntes poden compartir i intercanviar la gestió que fan de les emocions, i les seves experiències o coneixements (Sempere, J; Fuenzalida C, 2017).

Fases de la intervenció familiar:

  1. Les professionals fan una valoració de cada família vinculada a algun dels programes de la UTCA. Aquesta valoració permet obtenir informació sobre aspectes relacionats amb la dinàmica familiar. Si es detecta la necessitat o hi ha alguna demanda per part de la família, se'ls ofereix iniciar la intervenció.
  2. L'equip parla amb els membres de la família per separat, per afavorir que es puguin expressar i que tinguin un espai individual. També permet a les professionals conèixer millor cada persona.
  3. Es fan les trobades conjuntes entre les professionals i les famílies. Poden ser trobades que impliquin dues o més persones, amb el nen o adolescent o sense, i incloure qualsevol membre de la família. El nombre de trobades és variable i depèn de diversos factors (temps d'ingrés, voluntat o motivació de les famílies, entre d'altres), i la periodicitat és variable segons cada cas. Si algun membre o tota la família decideixen no seguir les trobades, s'ofereix com a alternativa un espai individual de suport emocional. Les professionals, en aquest cas, promouen que les famílies es comuniquin i puguin expressar com se senten al costat de l'altre. També es motiva que puguin arribar a acords realistes i viables.
  4. Es fa una darrera trobada amb tots els participants per tancar la intervenció. En aquest sentit, se'ls anima a continuar treballant en allò que s'han compromès i, si cal, també es fa la derivació a algun recurs extern especialitzat en teràpia familiar.

Rol de les professionals en la intervenció:

  • Conéixer com són les relacions entre els membres de la família. Cada relació és diferent i hi ha molts factors que la determinen. Les professionals han d'intentar no jutjar i entendre cada relació en particular, incidint en els valors i les creences pròpies.
  • Establir un clima emocional afectiu. Sempre es parla amb molt de respecte, sense jutjar ni donar opinions. És fonamental que les famílies vegin les professionals com a persones de confiança, i que se sentin còmodes per dialogar.
  • Deixar de banda el model d'expertes sempre tenint en compte el tracte i el respecte per les famílies. En aquest cas el llenguatge que es fa servir és proper i més aviat informal, i el tipus de relació que es genera entre les professionals i les famílies és d'igual a igual.
  • Mantenir una escolta activa i empàtica, valorar i validar els esforços i les capacitats de tots els membres de la família.
  • Mostrar confiança davant de les possibilitats tant individuals com de tota la família, i mostrar una actitud de respecte davant de les seves dificultats.
  • Potenciar tots els recursos personals i materials per intentar que no decaigui l'interès i la motivació de la família a l'hora de fer canvis.
  • Facilitar la interacció i la comunicació del nen o adolescent amb els seus familiars.

Resultats de la intervenció:

En general, les famílies valoren de manera positiva aquestes trobades, encara que a l'inici de la intervenció a la majoria els és complicat parlar de les emocions i expressar com se senten al costat dels fills, pares, mares, germans o germanes, etc. També és cert que és difícil trobar famílies que en el seu dia a dia parlin sobre els sentiments i les emocions. Per això és important crear un bon clima emocional i promoure aquest tipus de comunicació.

Finalment, s'observa que el fet que les professionals es posicionin com a simples facilitadores de diàleg, sense jutjar ni donar consells, genera un escenari més natural i espontani.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 23 de març de 2022
Darrera modificació 24 de març de 2022
Eva Resina Palmero

Eva Resina Palmero

Educadora social de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Ana Samaniego Martínez

Ana Samaniego Martínez

Treballadora social. Àrea de Salud Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Bibliografía
Sempere, J. & Fuenzalida, C. (2017). Terapias multifamiliares. El modelo interfamiliar. La terapia hecha entre todos. Madrid: Psimatica.