El consum de substàncies, un factor de risc de la conducta suïcida

Les conductes suïcides són responsables del 15% de les defuncions per lesions que es donen diàriament al món. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2022 a Espanya es van produir una mitjana de 11,2 suïcidis al dia (74% homes; 26% dones).

Sabem que el consum de substàncies és un factor afavoridor de les conductes suïcides, i que el temps d'ús i el conseqüent possible desenvolupament d'un trastorn per ús de substàncies (TUS) augmenta la probabilitat de presentar aquestes conductes. S'estima que la prevalença d'intents de suïcidi al llarg de la vida en persones amb un trastorn per ús de substàncies és clarament superior en comparació amb la població general (19-73% versus 3-5%). Per exemple, les persones amb un trastorn per ús d'alcohol tenen deu vegades més risc suïcida, i en les persones que s'injecten drogues el risc es multiplica per 14 (Yuodelis-Flores et al., 2015).

Un 40% de les persones que tenen un trastorn per ús de substàncies i un trastorn mental presenten idees suïcides.

D'altra banda, les persones diagnosticades amb patologia dual, és a dir, les que tenen un trastorn mental i un trastorn per ús de substàncies, presenten més risc de suïcidi que les que tenen només un trastorn per ús de substàncies o un trastorn mental. De fet, s'estima que un 40% de les persones que tenen patologia dual tenen idees suïcides (Arias et al., 2013).

S'han identificat alguns factors de risc suïcida en persones amb trastorn per ús de substàncies:

Trets de personalitat

Hi ha nombrosos estudis que coincideixen que les persones que presenten conductes suïcides i TUS tenen més agressivitat i impulsivitat en el seu perfil de personalitat, i els trastorns de personalitat límit i antisocial són els que més s'associen amb conductes suïcides en persones amb un TUS comòrbid.

Factors ambientals

Hi ha una taxa més alta de desocupació i exclusió social en la població que presenta TUS i trastorn de salut mental. Els problemes relacionals interpersonals o familiars han estat descrits fins i tot en un terç de persones amb alcoholisme i suïcidi consumat sis setmanes abans que es produís. (Arias et al., 2013).

Gènere

Sempre s'ha descrit que els homes presenten una taxa més alta d'ús, abús i dependència de substàncies, no obstant això, estudis epidemiològics recents suggereixen canvis que aproximen aquestes diferències. Pel que fa al suïcidi, encara que els homes superen en nombre les dones que se suïciden en població general (4:1), l'associació del suïcidi amb els trastorns per consum d'alcohol en les dones és notablement superior. En un extens metaanàlisi de dades retrospectives i prospectives (Wilcox HC et al., 2004) es conclou que la mortalitat estandarditzada per suïcidi és disset vegades més alta en les dones amb alcoholisme que en els homes.

D'altra banda, hi ha altres factors socials associats al gènere que influeixen en l'evolució, com són l'estigma, l'exclusió social, la violència de gènere, les dificultats en la conciliació familiar i el mateix accés a tractament, la qual cosa els confereix especial vulnerabilitat.

Substàncies consumides

La població consumidora d'alcohol presenta taxes de suïcidi consistentment més elevades que la població general, tant en patrons de consum en rang de dependència com en les intoxicacions agudes per alcohol. Un fet que es podria explicar d'acord amb la desinhibició conductual, la pèrdua de la noció de risc i la pròpia restricció cognitiva per buscar estratègies alternatives d'afrontament en estat d'intoxicació aguda.

El risc de tenir una conducta suïcida o un suïcidi s'intensifica durant els moments d'intoxicació per alcohol.

En un estudi del sistema de Notificació de Morts Violentes (NVDRS per les seves sigles en anglès), es va determinar que l'alcohol era present en un terç dels 37.993 decessos estudiats. Encara que una intoxicació aguda no és el mateix que un patró d'abús o dependència d'alcohol, el risc de tenir una conducta suïcida o un suïcidi s'intensifica durant els moments d'intoxicació en persones amb o sense un trastorn per ús de substàncies. Per a l'ús d'altres substàncies (cocaïna, opiacis), les taxes de risc suïcida estan gairebé tan igualades com en el consum d'alcohol.

Hi ha també alguns factors protectors que s'han de valorar a l'hora d'avaluar el risc suïcida i elaborar un pla de seguretat, com:

• La resiliència.
• L'optimisme.
• La presència d'un suport psicosocial estable.
• La família.
• Els fills.
• Les creences religioses.

Així doncs, es demostra una relació estreta entre el risc suïcida i els trastorns per ús de substàncies. Hi ha protocols i guies clíniques específiques per a l'avaluació i maneig dels pensaments i conductes suïcides al llarg del seguiment de les persones ateses per un trastorn per ús de substàncies, com el TIP 50 (treatment improvement protocol), que han demostrat que poden millorar l'evolució d'aquestes persones.

Cal recordar que l'ús de substàncies és dels pocs factors de risc modificables amb intervencions específiques (entrevista motivacional, tractament farmacològic…) per part del personal sanitari, per la qual cosa cal posar en marxa i dur a terme plans de formació i entrenament per millorar la detecció i l'atenció d'aquestes persones.