Ángel A. Urbina, enginyer industrial i activista social a l'Associació Ment i Salut La Muralla

«Tothom té quelcom a aportar a la feina»

Ángel A. Urbina és moltes coses. És enginyer industrial i actualment treballa a l’àrea de Compres i Contractes de REPSOL a Tarragona. Però també és pare, estudiant i activista social a favor de la integració de les persones amb problemes de salut mental des de l’Associació Ment i Salut La Muralla. «Una vida normal», como ell diu, i que ha estat possible gràcies a que l’empresa i les persones que en formen part creuen en la integració laboral de les persones amb problemes de salut mental.

«Quan vaig tenir la meva primera gran crisi la meva vida es va aturar temporalment. Semblava que tot es trencava al meu voltant, estava sol, radicalment sol i no entenia res. La meva ment s’agitava en una tempesta i no era capaç de pensar en res», ens explica, «però en el meu interior es mantenia la flama de voler saber què m’estava passant, em sentia com un explorador de mi mateix i m’esforçava en mantenir la idea que no podia renunciar a tot allò pel que havia lluitar fins llavors. A poc a poc em vaig anar refent, a empentes i rodolons, guiat pel mateix convenciment que impulsen els infants a començar a caminar».

Per aquest activista de la salut mental, la clau d’assolir aquesta integració laboral està en fer confiança a les persones. «Tots tenim quelcom a aportar en les nostres feines», explica, «i el procés per aconseguir-ho és com el de l’agricultor. Una llavor (la persona) s’ha de sembrar en el moment just de la seva vida (cadascú és diferent), en un terreny fèrtil (una empresa que cregui en tu, una associació que confiï en tu), s’ha de regar (donar suport a la persona), la climatologia ha d’ajudar (tot allò que envolta la persona) i, llavors, la persona florirà donant els seu fruït». Cal, doncs, que les organitzacions siguin capaces de veure les persones com el que són i no com a peces de l’engranatge d’un procés productiu.

Per a l’activista, la fórmula està en no pensar en les persones amb una visió a curt termini: «Els problemes als quals ens enfrontem com a societat en aquests moments (la crisi ambiental global, crisi sanitària, crisi econòmica) requereixen de solucions fora del pensament únic actual, requereix creure en les persones, en les seves capacitats, en no considerar-les com un engranatge més d’un mecanisme econòmic, sinó veure-les com l’artesà que és capaç de crear i arreglar aquest mecanisme. En l’àmbit legislatiu, social, laboral i cultural hauríem de tornar a reflexionar sobre què estem fent amb les persones, amb totes les persones no només les que tenen un problema de salut mental. Quan talent es perd al món per no creure en les persones? Quan val, si mesurem en termes econòmics, tota aquesta potencialitat perduda?».

L’Ángel llança un missatge per a totes les persones que puguin trobar-se en un moment similar al que ell va passar. «Jo animaria a les persones que s’atreveixin a explorar els seus límits. Un no els descobreix fins que no s’atreveix, un cop i un altre, a enfrontar-se a ells». Però per a que això passi, l’entorn ha de col·laborar en la lluita personal de la persona. «No es pot estar posant pedres en el camí de la recuperació».

Aquest testimoniatge és possible gràcies a l’Associació Ment i Salut La Muralla.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 13 de setembre de 2021
Darrera modificació 11 de maig de 2022
Col·lectius