Quan es parla de control des de la perspectiva de la prevenció del suïcidi, es fa referència al control d'accés a mètodes letals, que en el nostre entorn sociocultural normalment estan relacionats amb tota mena de medicació. En el cas de cases amb llicències d'armes, també s'haurà de restringir el seu accés. Aquestes mesures de prevenció d'accés a mètodes s'han de prolongar durant un any després de la recuperació de la crisi vital de la persona. 

D'altra banda, el control s'ha de combinar amb recordar l'objectiu principal, que no és un altre que afavorir que la persona es vinculi a la vida, a una vida que entengui que val la pena ser viscuda. Així, el control també té a veure amb facilitar, en la mesura que sigui possible, trobades amb amics i la vinculació a activitats lúdiques. En aquest cas, es recomana que les primeres sortides siguin amb amics coneguts de la família, gent de confiança que conegui la situació de la persona a qui es vol ajudar. 

Cal equilibrar el control amb afavorir l'autonomia de la persona afectada. L'actitud de la família s'hauria d'orientar oferir més disponibiltat davant les demandes d'ajuda de la persona. El familiar ha de saber que està fent tot el possible, però sempre dins del que és raonable, i la persona acompanyada ha de percebre que aquests esforços mai no són una càrrega per a la persona que cuida, que acompanya.