Drets i el model de recuperació

El model de recuperació en salut mental sorgeix als anys 1990 de la mà de William A. Anthony, que defineix la recuperació com la possibilitat de viure una vida plena malgrat experimentar simptomatologia. S’entén així alhora com un procés subjectiu, una proposta d’orientar les intervencions en salut mental cap a un nou objectiu i una estratègia a gran escala de transformar els serveis. 

Alguns principis fonamentals del model són:

• La recuperació també pot donar-se sense la intervenció de professionals.
• El suport social és cabdal per a la recuperació de la persona, i cal una major implicació i orientació comunitària.
• La recuperació no és lineal: hi ha millors i pitjors moments, i tots formen part del procés.
• La relació amb les persones ateses ha de ser més empàtica i tenir en compte les seves necessitats i anhels, més enllà dels diagnòstics i la simptomatologia.
• És necessària la participació de les persones ateses i de les seves famílies en el disseny dels serveis i de les intervencions. 

Aquest model, gairebé trenta anys després, s’ha implementat de manera parcial en els sistemes de salut mental de molts països. L’experiència de països com els anglosaxons ens demostra que l’aplicació del model de recuperació sense una perspectiva de drets humans pots generar distorsions i barreres per als processos de recuperació de les persones. La recuperació no es pot donar sense respectar les preferències i desitjos de la persona, l’exercici dels seus drets de ciutadania i la seva inclusió a la comunitat. 

Algunes pràctiques de recuperació basades en els drets i autonomia de la persona són:

L’ajuda mútua i el suport entre iguals 

Es fonamenten en la consideració que la proximitat social fomenta la motivació, ajuden a l’ampliació de les xarxes socials, oferint acceptació, suport, empatia i sentit de comunitat, i això augmenta l’esperança, l’autonomia i l’assumpció de responsabilitats. Acompanyar entre iguals respon als principis de respecte i horitzontalitat, i en cap cas a dirigir, convèncer o persuadir. 

Agent de suport entre iguals (peer support)

Les persones tècniques en acompanyament i suport mutu són persones que tenen o han tingut problemes de salut mental i que estan formades per donar suport a altres persones en procés de recuperació. 

Aquesta  persona fa un acompanyament professionalitzat, i està integrada dins dels equips professionals dels serveis de la xarxa de salut mental. Hi pot desenvolupar tasques de suport directe (defensa de drets, acompanyament en la reconstrucció de la vida a la comunitat i facilitació d’activitats grupals) o indirecte (relacionat amb la gestió administrativa i de la informació, participar en reunions d’equip i de supervisió, i en activitats formatives).

Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM)

Són espais o activitats grupals autoorganitzats, dinamitzats per persones que han passat una experiència adversa o una dificultat comuna, com pot ser un problema de salut mental, on comparteixen les seves vivències en primera persona. 

Són espais diferenciats i, sovint, complementaris als recursos professionals, en què el coneixement experiencial adquireix un valor cabdal per a la persona, on es rep i es dona suport des de l’horitzontalitat, la voluntarietat i el respecte. 

La Planificació de Decisions Anticipades (PDA)

Aquest procés, estructurat i deliberatiu, permet a la persona expressar els seus valors, desitjos i preferències, formular i planificar com voldria que fos l’atenció que pugui rebre en situacions de crisi, malaltia greu o final de vida, especialment en les circumstàncies en què no estigui en condicions de decidir. Així, serveix per promoure i garantir la seva capacitat de decisió, tant en condicions d’estabilitat clínica com durant una crisi. 

Aquest procés, a diferència del Document de Voluntats Anticipades (o testament vital), no és judicialment vinculant, però reflecteix un acord entre la persona afectada, un professional amb potestat per garantir que durant una recaiguda la PDA es complirà i l’entorn de suport de la persona (familiars, amistats i altres professionals que la persona triï). 

Formació i capacitació en empoderament i recuperació

Formació i sensibilització de les persones professionals

És fonamental per a la implementació del model de recuperació.

Els objectius d’aquesta formació són l’adquisició de coneixements sobre el model de recuperació i els seus conceptes fonamentals, l’aplicació pràctica d’aquest model i l’anàlisi de situacions amb una mirada crítica i de drets. El fet que aquesta formació estigui impartida (sovint també planificada i liderada) per persones amb experiència pròpia en salut mental també permet que connectin amb les necessitats i els anhels d’aquestes persones en relació amb la seva atenció i el seu projecte de vida. 

Formació PROSPECT

Projecte europeu de formació en empoderament en salut mental adreçat a persones amb experiència pròpia, familiars i professionals, creat per l’European Federation of Associations of Families of People with Mental Illnes (EUFAMI). Es compon de tres mòduls específics, un per a cada col·lectiu, i impartits per persones formades del mateix perfil que el de les persones participants (anomenades facilitadores), i un mòdul comú en què participen totes les persones. 

Housing First

Aquest model neix com un programa especialment dissenyat per a persones en situació de sensellarisme que no han tingut èxit en altres recursos residencials. Moltes d’aquestes persones tenen problemes de salut mental o addiccions. 

El Housing First els proporciona un habitatge estable i suport professionalitzat perquè puguin mantenir-se i fer el millor procés de recuperació possible, sempre des de les fortaleses i preferències de cada persona, desenvolupant rols socials significatius per a ella. 

Voluntariat i activisme en primera persona

Tant el voluntariat com l’activisme són eines per al canvi social i el desenvolupament de les societats a través de la participació activa de les persones en la comunitat. 

Quan les persones voluntàries i activistes són persones que han tingut o tenen un problema de salut mental, els permet dotar de significat la seva vida, formar part de la comunitat i, alhora, ajuden en la lluita contra la discriminació i l’estigma (i l’autoestigma) que envolten la salut mental i en la defensa dels seus drets.