Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Ana Samaniego Martínez
Ana Samaniego Martínez
Treballadora social. Àrea de Salud Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Quan un infant o adolescent debuta en un trastorn mental és un moment molt estressant i ple d’incerteses per a la família. És important dedicar el temps necessari a donar suport al tractament i a les mesures proporcionades per part de l’equip (com la participació a totes les entrevistes, tallers i grups que siguin proposats).

Això comporta molt temps de dedicació i els progenitors, sovint, es troben amb incompatibilitat a nivell laboral per poder arribar a tot. De vegades, un dels dos progenitors es planteja deixar temporalment la feina o reduir la jornada per poder centrar-se en l’acompanyament del fill o filla i tot el que comporta.

Si aquest és el teu cas i vius a Espanya, pots acollir-te a la prestació CUME.

programa sentim

Tenir cura de la salut emocional de les famílies davant la malaltia

La prestació CUME (Cura de Menor afectat per càncer o altre malaltia greu) és una prestació de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS). Hi pot tenir accés un dels dos progenitors sempre i quan tots dos estiguin treballant (i d’alta de la Seguretat Social) en el moment de sol·licitar la prestació. També en els casos de famílies monoparentals o monomarentals que estiguin treballant.

Aquesta prestació consta d’un subsidi que compensa la pèrdua d’ingressos que pateixen els treballadors progenitors, adoptants o acollidors, que redueixen la seva jornada de treball (mínima d’un 50%) i el seu salari per tenir cura de manera directa, continuada i permanent del menor al seu càrrec afectat per càncer o una altre malaltia greu determinada legalment.

Dintre del llistat de malaltia greu i en l’apartat de psiquiatria, estan contemplades les següents patologies:

  • Trastorn de la conducta alimentària.
  • Trastorn de conducta greu
  • Trastorn depressiu major
  • Trastorn psicòtic.
  • Trastorn esquizoafectiu
  • Qualsevol altra malaltia psiquiàtrica greu que, per indicació facultativa, com en les anteriors, requereixi de cura permanent en règim de ingrés hospitalari o hospitalització a domicili.

A la prestació es poden acollir els treballadors per compte propi o per compte aliè, sempre que:

  • Es trobin afiliats i en alta en algun règim del Sistema de la Seguretat Social.
  • Acreditin el període de cotització exigit.
  • Estiguin al corrent del pagament de les quotes.
  • Redueixin la seva jornada de treball, com a mínim, un 50%.
  • El progenitor que s’aculli a la prestació pot sol·licitar el 99’9 % de reducció de la jornada.

El període inicial de reconeixement serà d’un mes, prorrogable a dos mesos sempre i quan subsidi la necessitat de cura del menor, el qual haurà d’acreditar per mitjà de la declaració del facultatiu del Servei Públic de Salut (PSP).

La prestació econòmica consisteix en un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora que estigui establerta per la prestació d’incapacitat temporal (IT).

Pel que fa a la gestió i el pagament de la prestació correspondrà a la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals o, de no ser així, amb l’Entitat gestora amb la qual l’empresa tingui concertada la cobertura dels riscos laborals.

Per conèixer més sobre aquesta prestació i com fer-ne la tramitació, podeu consultar el portal del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones.

 

Imatge: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

 

Publicació
27 de setembre de 2021
Darrera actualització
27 de setembre de 2021
Col·lectius
Persona cuidadora
Temes
Prestacions econòmiques
Ana Samaniego Martínez

Ana Samaniego Martínez

Treballadora social. Àrea de Salud Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
salud perinatal
Blog

La salut mental materna: senyals d’alarma

Com tenir cura de la salut mental de la mare i el nadó
jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Mitos salud mental materna
Blog

Vuit mites sobre la salut mental materna

Desmuntant algunes falses idees sobre la salut mental i la maternitat
afrontamiento tca
Blog

Estils d’afrontament en famílies amb persones amb un TCA

A través de la metàfora dels animals identifiquem maneres d'afrontar un trastorn de la conducta alimentària
TEA adulto
Article

M’han diagnosticat trastorn de l’espectre de l’autisme en l’edat adulta… I ara què?

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)