Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Ana Samaniego Martínez
Ana Samaniego Martínez
Treballadora social. Àrea de Salud Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.

Quan un infant o adolescent debuta en un trastorn mental és un moment molt estressant i ple d’incerteses per a la família. És important dedicar el temps necessari a donar suport al tractament i a les mesures proporcionades per part de l’equip (com la participació a totes les entrevistes, tallers i grups que siguin proposats).

Això comporta molt temps de dedicació i els progenitors, sovint, es troben amb incompatibilitat a nivell laboral per poder arribar a tot. De vegades, un dels dos progenitors es planteja deixar temporalment la feina o reduir la jornada per poder centrar-se en l’acompanyament del fill o filla i tot el que comporta.

Si aquest és el teu cas i vius a Espanya, pots acollir-te a la prestació CUME.

La prestació CUME (Cura de Menor afectat per càncer o altre malaltia greu) és una prestació de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS). Hi pot tenir accés un dels dos progenitors sempre i quan tots dos estiguin treballant (i d’alta de la Seguretat Social) en el moment de sol·licitar la prestació. També en els casos de famílies monoparentals o monomarentals que estiguin treballant.

Aquesta prestació consta d’un subsidi que compensa la pèrdua d’ingressos que pateixen els treballadors progenitors, adoptants o acollidors, que redueixen la seva jornada de treball (mínima d’un 50%) i el seu salari per tenir cura de manera directa, continuada i permanent del menor al seu càrrec afectat per càncer o una altre malaltia greu determinada legalment.

Dintre del llistat de malaltia greu i en l’apartat de psiquiatria, estan contemplades les següents patologies:

  • Trastorn de la conducta alimentària.
  • Trastorn de conducta greu
  • Trastorn depressiu major
  • Trastorn psicòtic.
  • Trastorn esquizoafectiu
  • Qualsevol altra malaltia psiquiàtrica greu que, per indicació facultativa, com en les anteriors, requereixi de cura permanent en règim de ingrés hospitalari o hospitalització a domicili.

A la prestació es poden acollir els treballadors per compte propi o per compte aliè, sempre que:

  • Es trobin afiliats i en alta en algun règim del Sistema de la Seguretat Social.
  • Acreditin el període de cotització exigit.
  • Estiguin al corrent del pagament de les quotes.
  • Redueixin la seva jornada de treball, com a mínim, un 50%.
  • El progenitor que s’aculli a la prestació pot sol·licitar el 99’9 % de reducció de la jornada.

El període inicial de reconeixement serà d’un mes, prorrogable a dos mesos sempre i quan subsidi la necessitat de cura del menor, el qual haurà d’acreditar per mitjà de la declaració del facultatiu del Servei Públic de Salut (PSP).

La prestació econòmica consisteix en un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora que estigui establerta per la prestació d’incapacitat temporal (IT).

Pel que fa a la gestió i el pagament de la prestació correspondrà a la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals o, de no ser així, amb l’Entitat gestora amb la qual l’empresa tingui concertada la cobertura dels riscos laborals.

Per conèixer més sobre aquesta prestació i com fer-ne la tramitació, podeu consultar el portal del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones.

 

Imatge: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 27 de setembre de 2021
Darrera modificació 27 de setembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Ana Samaniego Martínez

Ana Samaniego Martínez

Treballadora social. Àrea de Salud Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Quizz arte
Blog

Té relació la salut mental amb la genialitat artística?

Curiositats històriques del món de l’art
Cine
Article

Els trastorns mentals al cine i a les sèries

Una anàlisi sobre com es representen els problemes de salut mental al món audiovisual
Tdah adulto
Testimoni

«Al saber que tenia TDAH, he hagut de reaprendre moltes coses»

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Red
Blog

Quin és el paper del treball social en casos de TCA?

L’abordatge del context familiar és clau per incidir en el procés de recuperació
salud perinatal
Blog

La salut mental materna: senyals d’alarma

Com tenir cura de la salut mental de la mare i el nadó
jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?