www.som360.org/ca

Fases de canvi per les quals passen les persones

Conèixer-les pot ajudar quan es busca un canvi d’hàbits, com en el cas de les addiccions o dels TCA
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Eduard Serrano Troncoso
Dr. Eduard Serrano Troncoso
Doctor en Psicologia. Cap de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Fases del cambio hábitos

Al llarg de la vida, les persones tenen canvis emocionals i de conducta davant situacions adverses o esdeveniments que comporten un repte per al seu dia a dia. És important conèixer com funcionen aquests processos de canvi perquè això ens pot ajudar a identificar en quin moment es troba la persona. En psicologia hi ha un seguit de models àmpliament utilitzats quan es busca un canvi d’hàbits, com ara en les addicions o els trastorns de la conducta alimentària.

El model transteòric de Prochaska i DiClemente descriu i explica els diferents estadis del procés de canvi d’una conducta o un problema. En aquest model es van identificar 6 etapes que simbolitzen 6 realitats per les quals passa qualsevol persona durant un procés de canvi. Aquest model, que inicialment es va plantejar en el context del tabaquisme, ha demostrat la seva validesa en qualsevol mena de procés de canvi per resoldre un problema, tant si el canvi és per iniciativa pròpia com si es fa amb l’ajuda d’un professional especialitzat.

Quines són les fases de superació que ens permeten canviar d'hàbits? 

Canviar d’hàbits o de comportaments no sempre és fàcil. De vegades ens trobem en situacions en què tenim clar quins aspectes volem canviar, però no sabem com fer-ho. En altres casos, ens passa que comencem un canvi d’hàbits però no aconseguim mantenir-lo al llarg del temps i aquesta situació ens genera gran frustració i desmotivació per continuar-ho provant. 

Els estadis del procés de canvi són els següents:

  • Precontemplació: La persona no té consciència del problema i, per tant, no veu la necessitat de canviar. En conseqüència, no sol anar a teràpia o bé la rebutja.
  • Contemplació: La persona comença a tenir dubtes sobre la seva conducta i l’existència d’un problema, de manera que comença a valorar els pros i els contres d’allò que vol canviar. En aquest cas la persona començaria a modificar el seu discurs i a enfocar-lo cap a un canvi, però sense estar-ne del tot convençuda.
  • Preparació: La persona accepta que té un problema, decideix provar de canviar i apareix la confiança en la pròpia capacitat per modificar la conducta. En aquest cas, el discurs de la persona se centra a buscar el moment per iniciar aquest canvi.
  • Acció: La persona posa en pràctica la decisió que ha pres i treballa activament en les modificacions de les conductes que afecten la seva salut o en el problema de salut identificat. En aquest moment, la persona accepta l’ajuda externa perquè es produeixi el canvi.
  • Manteniment: La persona adopta habitualment les conductes adquirides. Es considera que ha arribat a un estadi de manteniment quan la nova conducta es manté al llarg del temps. Cal que la persona la practiqui contínuament per no retrocedir a etapes anteriors.
  • Recaiguda: Es pot produir en qualsevol etapa. La persona torna a un estadi de canvi anterior, tot i que això no significa tornar a començar, és a dir, que deixa de tenir la conducta desitjada, cosa que s’atribueix a una pèrdua de motivació o a l’ús d’una estratègia de canvi inadequada.

Foto de www.freepik.es

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 12 de gener de 2021
Darrera modificació 12 de gener de 2021
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Eduard Serrano Troncoso

Dr. Eduard Serrano Troncoso

Doctor en Psicologia. Cap de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona