Fases de canvi per les quals passen les persones

Conèixer-les pot ajudar quan es busca un canvi d’hàbits, com en el cas de les addiccions o dels TCA
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Eduard Serrano Troncoso
Dr. Eduard Serrano Troncoso
Doctor en Psicologia. Coordinador de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. (UTCA). Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Fases del cambio hábitos
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Al llarg de la vida, les persones tenen canvis emocionals i de conducta davant situacions adverses o esdeveniments que comporten un repte per al seu dia a dia. És important conèixer com funcionen aquests processos de canvi perquè això ens pot ajudar a identificar en quin moment es troba la persona. En psicologia hi ha un seguit de models àmpliament utilitzats quan es busca un canvi d’hàbits, com ara en les addicions o els trastorns de la conducta alimentària.

El model transteòric de Prochaska i DiClemente descriu i explica els diferents estadis del procés de canvi d’una conducta o un problema. En aquest model es van identificar 6 etapes que simbolitzen 6 realitats per les quals passa qualsevol persona durant un procés de canvi. Aquest model, que inicialment es va plantejar en el context del tabaquisme, ha demostrat la seva validesa en qualsevol mena de procés de canvi per resoldre un problema, tant si el canvi és per iniciativa pròpia com si es fa amb l’ajuda d’un professional especialitzat.

Quines són les fases de superació que ens permeten canviar d'hàbits? 

Canviar d’hàbits o de comportaments no sempre és fàcil. De vegades ens trobem en situacions en què tenim clar quins aspectes volem canviar, però no sabem com fer-ho. En altres casos, ens passa que comencem un canvi d’hàbits però no aconseguim mantenir-lo al llarg del temps i aquesta situació ens genera gran frustració i desmotivació per continuar-ho provant. 

Els estadis del procés de canvi són els següents:

  • Precontemplació: La persona no té consciència del problema i, per tant, no veu la necessitat de canviar. En conseqüència, no sol anar a teràpia o bé la rebutja.
  • Contemplació: La persona comença a tenir dubtes sobre la seva conducta i l’existència d’un problema, de manera que comença a valorar els pros i els contres d’allò que vol canviar. En aquest cas la persona començaria a modificar el seu discurs i a enfocar-lo cap a un canvi, però sense estar-ne del tot convençuda.
  • Preparació: La persona accepta que té un problema, decideix provar de canviar i apareix la confiança en la pròpia capacitat per modificar la conducta. En aquest cas, el discurs de la persona se centra a buscar el moment per iniciar aquest canvi.
  • Acció: La persona posa en pràctica la decisió que ha pres i treballa activament en les modificacions de les conductes que afecten la seva salut o en el problema de salut identificat. En aquest moment, la persona accepta l’ajuda externa perquè es produeixi el canvi.
  • Manteniment: La persona adopta habitualment les conductes adquirides. Es considera que ha arribat a un estadi de manteniment quan la nova conducta es manté al llarg del temps. Cal que la persona la practiqui contínuament per no retrocedir a etapes anteriors.
  • Recaiguda: Es pot produir en qualsevol etapa. La persona torna a un estadi de canvi anterior, tot i que això no significa tornar a començar, és a dir, que deixa de tenir la conducta desitjada, cosa que s’atribueix a una pèrdua de motivació o a l’ús d’una estratègia de canvi inadequada.

Foto de www.freepik.es

Publicació
12 de gener de 2021
Darrera actualització
12 de gener de 2021
Col·lectius
Persona atesa
Temes
Brots
Empoderament
Habilitats socials
Informació general
Pautes
Prevenció i salut
Recaigudes
Trastorns
Abús d’alcohol
Addicció a substàncies
Addiccions conductuals
Anorèxia nerviosa
Bulímia nerviosa
Afartament compulsiu
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Eduard Serrano Troncoso

Dr. Eduard Serrano Troncoso

Doctor en Psicologia. Coordinador de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. (UTCA). Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Destaquem

trastorno conducta alimentaria
Blog

La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

Efectes de la COVID-19 en els trastorns de la conducta alimentària
redessociales
Blog

Contra l’apologia de l’anorèxia i la bulímia

El compte d’Instagram @stoptca_sjd s’ha erigit en altaveu de la lluita contra l’apologia dels trastorns de la conducta alimentària
Webinar TCA
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària

Article

Factors protectors enfront del suïcidi

jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

adicciones
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i addiccions

Alcohol y covid19
Blog

Alcohol i COVID-19: el que has de saber

L’alcohol afecta el sistema immunitari i augmenta les probabilitats de contraure la COVID-19
Laia Asso Ministral
Blog

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

La pediatra i dietista-nutricionista ens parla d’alguns factors clau per prevenir l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.
Article

Responen les estratègies actuals de millora de la salut mental a les necessitats de les persones i la comunitat?

Si volem que les polítiques estratègiques connectin amb les necessitats de les persones i la comunitat no n’hi ha prou definint-les.
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?