Escoltadors de Veus: comprendre i acompanyar

Grups de persones que escolten veus comparteixen la seva experiència per tal de facilitar-se ajuda mútua
Maria Prats
María Prats Pidemunt
Psicòloga, formadora i tècnica de projectes per vocació
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS

El meu descobriment dels grups d’Escoltadors de Veus va ser gràcies a la Mireia. Parlar sobre aquests grups sense parlar d’ella, per a mi, no tindria sentit. La Mireia és, entre tantes altres coses, la mare de la sara, una noia de 21 anys que escolta veus des dels 15 i que no ha trobat un tractament per conciliar una vida sense patiment. El de la Sara no és un cas aïllat. No és l’excepció que confirma la regla. La Sara és la regla i la Mireia no contemplava aceptar-ho sense lluitar. Va acudir a mi el noviembre de 2019 com a técnica de projectes de la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona (Federació Veus): «La meva filla sent veus des dels 15 anys, prèn moltíssima medicació i malgrat això, sent les veus i viu molt angoixada. No surt de casa, no va a l’escola, ho passa realment malament i no sé com ajudar-la. He llegit sobre els grups d’Escoltadors de Veus i volia saber si en teniu algun funcionant a Barcelona».

Em sentia perduda. Volia saber per poder-la acompanyar i en aquest moment no sabia res. Així li ho vaig dir a la Mireia i vam seguir al telèfon mentre ella m’explicava com era un grup d’Escoltadors de Veus, com funcionaven i d’on venien. En sentís totalment dins de la història, de cada concepte i cada raonament que la Mireia m’exposava amb el domini propi d’una professional o, en aquest cas, d’una mare desesperada per ajudar la seva filla. Li vaig demanar que m’enviés tota la informació que tingués i em vaig comprometre a tornar a contactar amb ella quan hagués pogut estudiar la informació. Una setmana més tard tornàvem a estar abocades a la conversa sobre els grups d’Escoltadors de Veus i vam començar a dibuixar la idea de crear el nostre propi grup, el tercer grup de Catalunya i el primer de Barcelona. El 30 de juny de 2020, el grup obria les portes. El novembre de 2021, després de dos anys, molt esforç, il·lusió i moments inigualables amb la Mireia i amb totes les persones que han dedicat el seu temps al projecte, estic aquí amb el desig que aquest article sigui per a tu el que la Mireia va ser per a mi: el descobriment dels grups d’Escoltadors de Veus.

 

El fenomen d’escoltar veus, o les al·lucinacions auditives, en absència d’un estímul extern que les causa ha despertat i desperta molt interès tant en acadèmica com en la població en general. És un fet integrant i, fins i tot amb les investigacions realitzades, enigmàtic. Això genera una necessitat d’obtenir coneixements per comprendre millor el fenomen, no només pel coneixement en si, sinó per arribar a intervencions que siguin efectives pel seu tractament, de manera que qui viu amb aquest tipus d’experiències pugui tenir qualitat de vida.

L’origen dels grups d’escoltadors de veus

Els grups d’Escoltadors de Veus comencen a constituir-se a finals dels anys 80 a Holanda i el Regne Unit, i sorgeixen inspirats en el treball de Marius Romme, psiquiatra social holandès. Romme tractava persones que sentien veus i patien a causa d’això. Gràcies a un cas en concret, amb qui la medicació estava fracassant, va decidir provar una cosa diferent. Va posar en contacte aquesta pacient amb un altre pacient que també sentia veus. Va comprovar que entre ells existia un reconeixement mutu i que els servia de suport. Això no li va semblar suficient i va decidir buscar altres persones que sentien veus i tinguessin un millor afrontament. A causa d’això, va fer una crida a la televisió holandesa el 1987. Això li va donar accés a persones que sentien veus, però que no havien tingut mai contacte amb els serveis de salut mental. Eren persones sense cap diagnòstic ni tractament psiquiàtric que podien conviure amb les seves veus sense que això els suposés un problema.

Va comprovar que aquestes persones podien fer front a les seves veus i conviure amb elles, mentre que la majoria de persones que ell tractava tenien un gran patiment associat al fet de sentir veus. Llavors va decidir organitzar trobades entre aquestes persones per conèixer les seves experiències. Va observar que quan aquestes persones es reunien i parlaven entre elles, s’entenien molt millor que quan parlaven amb els professionals, i que el problema no era tant el fet de sentir veus sinó la relació que la persona establia amb elles i la manera com les afrontava.

Quan aquestes persones es reunien i parlaven entre elles, s’entenien molt millor que quan parlaven amb els professionals.

Fruit d’aquestes trobades es van establir els primers grups i associacions d’Escoltadors de Veus (Foundation Resonance en Holanda i Hearing Voices Network al Regne Unit), formades majoritàriament per persones que sentien veus. També hi participaven professionals, però amb un rol diferent de l’habitual, sent fonamentalment facilitadors dels grups i persones de suport. El professor Romme va continuar fent investigacions i estudis sobre el tema, generant en tots aquests anys una gran quantitat de coneixement que ha plasmat en els seus llibres i articles amb un plantejament innovador i revolucionari.

Una característica principal d’aquest plantejament és l’eix des del qual es posiciona, que considera la malaltia mental com a incapacitat per gestionar-se adequadament en la societat. Des d’aquesta perspectiva s’afirma que l’amenaça a la salut mental es troba en la dificultat per fer front a situacions estressants significatives, sumat a inconvenients interpersonals o socials que sobrepassen la persona. Aquesta posició respon al model de recuperació i no busca només erradicar les veus amb l’ajuda de productes farmacèutics (Runciman, 2016).

D’aquesta manera, un dels objectius principals que plantegen els pioners d’aquesta intervenció, Romme i Escher (2005), és arribar a explicitar la relació que existeix entre la història personal de cada persona i les veus que sent. Amb això, s’espera poder sostreure aquestes veus del camp de la psicopatologia per a situar-les dins de la problemàtica vital de la persona. Aquesta acció és valorada com a summament alliberadora (Romme i Escher, 2005).

Aquest aprenentatge està dissenyat, no per reduir l’experiència de sentir veus en si, sinó per reduir el poder que tenen les veus per angoixar o fer mal.

Un altre objectiu al qual apunta el plantejament d’aquests grups és «desmitificar les veus». En aquesta línia, Romme i Escher (2005) no neguen que el fet de sentir veus no sigui una experiència fora del normal, no obstant això, insisteixen en el fet que aquest fenomen no implica una explicació extraordinària. Els estudis epidemiològics exposen que més d’un 2% de la població general sent veus i, d’aquestes persones, tan sols un terç presenta alteracions psicopatològiques significatives que els ajuden a demanar ajuda professional (Tien, 1991).

Un tercer objectiu és modificar les creences errònies sobre les veus a través de les experiències d’aprenentatge organitzades pel grup. Aquest aprenentatge està dissenyat, no per reduir l’experiència de sentir veus en si, sinó per reduir el poder que tenen les veus per angoixar o fer mal.

Com funcionen els grups d’escoltadors de veus?

Arribats a aquest punt només ens quedaria perfilar com funciona exactament un Grup d’Escoltadors de Veus. Les directrius són poques. És necessari un grup de persones que comparteixin l’experiència de sentir veus i la presència d’un o dos professionals. La funció dels professionals és de facilitadors, intentant possibilitar un clima càlid, segur i respectuós perquè els diferents membres del grup puguin parlar de les seves experiències amb total llibertat. Com a facilitador, la principal funció és no intentar imposar les mateixes creences als membres del grup. A la vegada, intentar fomentar el debat i el diàleg, intentant que aquest sigui font d’esperança (Hidalgo, 2020).

Dins d’aquesta metodologia oberta, el que marca el camí pel correcte funcionament de qualsevol grup d’Escoltadors de Veus són els objectius específics:

  • Donar suport a les persones que senten veus.
  • Fomentar la discussió (ja que estimula l’acceptació de l’experiència de sentir veus i ajuda a cultivar una identitat saludable).
  • Aconseguir una millor relació amb les veus (una relació més assertiva i de negociació).
  • Explorar els possibles significats de les veus.
  • Acompanyar les persones a trobar afirmació i validació, i així reconèixer la seva pròpia situació en les experiències dels altres.
  • Facilitar el diàleg (ja que mentre que l’evitació pot evocar sentiments d’impotència i ansietat, el diàleg pot reduir l’aïllament i la por).
  • Ajudar a identificar patrons (per exemple, relacionar els sentiments negatius amb una veu negativa).
  • Convertir la disfuncionalitat del procés de sentir veus en funcional.
  • Transmetre esperança.

Al començament de l’article parlava de la Mireia i de la Sara, la meva introducció al món dels grups d’Escoltadors de Veus i el motiu que fa que em trobi entre aquestes línies. Ara que estem acabant vull parlar-te a tu. Mentre moltes persones que senten veus tenen experiències reconfortants, agradables o neutres, altres es veuen aclaparades amb experiències de por o angoixa. Quan això passa, la idea de trobar maneres de donar sentit i afrontar les mateixes veus pot semblar estranya, espantosa o irreal. Si m’estàs llegint i et sents identificada amb aquesta situació, o creus que algun dels teus éssers estimats es pot estar sentint així, contacta amb una associació que pugui oferir-te aquest recurs de suport.

En moments com aquests, escoltar a persones que recorren o han recorregut un trajecte similar i poden compartir la saviesa que han après al llarg del camí és molt reparador i encoratjador. Aquests grups es posen en marxa per a vosaltres, per oferir eines i estratègies per recuperar-se, com l’ajuda mútua i la certesa que es pot conviure d’una manera menys conflictiva amb les veus o amb altres experiències inusuals com notar presències o tenir visions.

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 1 de desembre de 2021
Darrera modificació 1 de desembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Temes
Suport entre iguals
Tractaments
Col·lectius
Persona atesa
Trastorns
Psicosi
Maria Prats

María Prats Pidemunt

Psicòloga, formadora i tècnica de projectes per vocació
Federació Catalana de Entitats de Salud Mental en 1ª Persona – VEUS
Bibliografía
Runciman, O (2016). Escuchadores de voces: Un cambio de paradigma para la esquizofrenia. Revisión Enfermedad Salud Mental , 5 , 22-26.
Romme, M. y Escher, S (2005). Dando sentido a las voces: guía para los profesionales de la salud mental que trabajan con personas que escuchan voces. Madrid: Fundación para la investigación y el tratamiento de la esquizofrenia y otras psicosis.
Tien, A. Y (1991). Distributions of Hallucinations in the Population. Social Psychiatry and Psychiatry Epidemiology , 26 (6) , 287-292.
Hidalgo, C (2020). De los que escuchan voces: Abordaje desde una experiencia grupal. Madrid: Editorial Académica Española.

Destaquem

Grupo de adolscentes
Article

La importància de la intervenció precoç en psicosi

Cap a un model en l’atenció a joves i adolescents
David Millana
Entrevista

«Tenir un episodi psicòtic m’ha servit per encarrilar la meva vida i ara em sento millor que abans»

Sandra Piñeiro Fungueiriño
Testimoni

«El problema és el camí que fas servir per intentar ser la millor en un esport»

Webinar discapacidad intelectual
Col·lectius vulnerables

Persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
apologia tca
Blog

L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en l’entorn digital

Claus per reconèixer aquests continguts i saber què fer
TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

Navidad y personas con depresión
Blog

Nadal, una època complicada per a les persones amb depressió

Consells per afrontar les festes nadalenques
Tratamiento TEA
Article

Tractaments basats en l’evidència per als trastorns de l’espectre de l'autisme

El pla d’intervenció serà diferent per a cada persona, segons les seves característiques i el moment vital en què es troba
Gente caminando por la calle
Article

Factors de risc de la depressió i com prevenir-la

Prevenir des de l’atenció primària de manera eficient