Marina Garcés Mascareñas, filòsofa

«Quan parlem de salut mental necessitem una lectura de malestar col·lectiu i social»

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

La periodista Montse Santolino conversa en aquest vídeo de Solidaritat SJD amb filòsofa Marina Garcés sobre l’impacte en salut mental de la COVID-19. No hi ha dubte que l’impacte generalitzat que aquesta pandèmia està tenint en la salut mental de les persones. En aquest sentit Garcés ofereix una mirada crítica sobre l’individualisme amb el que s’aborda sovint la salut mental, en lloc d’oferir una lectura de malestar col·lectiu i social que miri més enllà de la malaltia.

«Se’ns retorna aquesta afectació en forma d’anàlisi clínica, no com un fenomen de malestar col·lectiu, de malestar social», explica Garcés, «si féssim un diagnòstic col·lectiu de l’estat de la societat seria d’un gran malestar però, en comptes de traduir-se en una mirada que ens digui perquè estem malament, tenir una lectura política, social, ètica, cultural i humana a tot aquest malestar i, per tant, de transformació i d’acció, es converteix en una anàlisi clínica, en més diagnòstics, en una reivindicació de més atenció a la salut mental, que és molt necessària però no és la única mirada que necessitem».

Per a la filòsofa, ser capaços de tenir aquesta altra mirada ens permetria trobar sentit al que ens està passant com a societat i tindríem més eines per a no arribar al moment de la malaltia.

Garcés explica que «és un símptoma que la nostra seguretat social tingui la psicologia com un luxe. Una persona que pateix i que ho fa per les seves condicions de vida socials y materials és una persona que emmalaltirà més que les altres. M’esgarrifa el poc assumit que tenim això, que sembla evident, no només en el nostre imaginari sinó en les pròpies estructures d’atenció de salut integral a les persones i en la manera en què es tracta la relació entre les condicions materials de vida i els seus efectes psíquics».

En la conversa amb Montse Santolino també s’aborda la necessitat de treballar les emociones no com si es tractés d’una muntanya russa codificada en la que estàs a dalt o a baix, amb emocions intenses marcades per la immediatesa, sinó que es tracte de «travessar el més incòmode, el més aspre, el menys emocionant però també per deixar enrere les foscors innecessàries i aprendre a estar en allò que dura. Passar per això que estem vivint té a veure amb això, amb aprendre a donar-nos eines per a sostenir-nos i durar en el temps mentre ens transformem».

Col·lectius
Ciutadania
Temes
Benestar emocional
Confinament
COVID-19
Drets humans
Desigualtats socials
Ètica
Gestió sanitària
Pobresa
Xarxes socials
Resiliència
Soletat

Destaquem

sinhogarismo
Blog

El sector social es bolca a pal·liar les conseqüències de la COVID-19 en les persones sense llar

El reforç de les polítiques socials i el treball en xarxa es perfilen com a indispensables per fer front a l’emergència social.
ayuda
Article

COVID-19: la crisi social que tot just comença

800.000 persones han requerit ajuda de les entitats socials durant el 2020 a causa de la pandèmia
adolescencia
Article

Per què se suïciden els joves?

La pandèmia ha agreujat un pessimisme existencial latent
resiliencia
Testimoni

Un any de resiliència

estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Desigualdades sociales
Article

El pes dels determinants socials en el dret a la salut

L’accés a la sanitat universal no és suficient per garantir aquest dret bàsic
José Leal Rubio
Entrevista

«És urgent parlar de valors, dels menys afavorits i dels professionals del sector social»

uso dispositivos moviles
Blog

Trucs per a reduir l’ús del mòbil

La pandèmia de la COVID-19 ha augmentat l’ús de dispositius digitals
El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»