Gestionar l'estrès

Els símptomes d'una crisi d'ansietat poden variar segons la persona i, de vegades, segons el moment en una mateixa persona, però generalment són molt semblants i estan ben descrits. Sabem que un atac de pànic, o crisi d'ansietat, és una resposta adaptativa del nostre cos davant d'una situació de perill, és a dir, és una resposta que ens pot ser útil davant d'un perill perquè ens prepara per lluitar o fugir-ne, però en el cas d'una crisi, la resposta salta «quan no toca» i de manera desproporcionada, per això ens espanta. Cal que quedi ben clar que, malgrat que els símptomes són molt desagradables, no són perillosos perquè estan programats per salvar-nos la vida davant d'un perill real.

Així, per exemple, se'ns activa tot el necessari per salvar la vida, com el cor (per això podem tenir taquicàrdia, palpitacions, pujada de la tensió arterial), la respiració s'accelera (boca seca, hiperventilació, que ens pot portar al mareig), la tensió muscular augmenta (de vegades causa tremolors, inquietud, rigidesa), apareix la visió borrosa o sensació d'irrealitat (les pupil·les es dilaten per centrar l'atenció en el perill), i es desactiva allò que no cal en aquest moment, com per exemple la digestió (de vegades es pot tenir la sensació de nàusees o diarrea).

Sí, la crisi d'ansietat pot afavorir un augment de la tensió arterial (TA), però no pas d'una manera perillosa. Tot i això, sí que hem d'estar més atents si la persona té un problema d'hipertensió a més d'ansietat.

Quan parlem de la presència d'una crisi d'ansietat, ens referim a episodis o estats d'alt nivell o d'extrema ansietat. En molts casos, aquests episodis poden produir-se de manera abrupta sense un desencadenant concret, encara que en moltes altres ocasions sí que es produeixen per la presència d'un factor d'estrès o una situació ambiental concreta.

En línies generals, una bona manera de prevenir una crisi d'ansietat seria fer una bona prevenció de la pròpia presència d'ansietat.

Consells bàsics per tenir uns hàbits i un estil de vida saludable:

• Manteniu una alimentació equilibrada, rica en vitamines, minerals, antioxidants, triptòfan i omega-3, entre d'altres productes, que ajuden a mantenir una millor salut física i mental.
• Feu activitat física de manera regular.
• Manteniu un son reparador dunes 7-8 hores.
• No consumiu alcohol ni tòxics en general.
• Manteniu una bona xarxa social.
• Feu exercicis bàsics de relaxació, com podria ser la respiració abdominal.

Tot i que trobarem informació de tota mena, no està demostrada una relació clara entre problemes cardíacs i ansietat. Per exemple, el fet que una persona faci esport amb assiduïtat i posi el cor al límit regularment no es relaciona amb problemes cardíacs. És cert que l'ansietat produeix taquicàrdia i palpitacions, però no pas d'una manera «més perillosa» que fent esport. La majoria de les persones que han tingut un infart no el relacionen amb l'ansietat, encara que una persona que té ansietat sol tenir molta por de patir un infart quan té una crisi. Una persona amb molta ansietat de base sí que pot veure que la seva tensió arterial augmenta.

Depèn moltes vegades de la situació, o de si el que volem és una solució temporal o a llarg termini.

Per exemple, moltes vegades ens diuen que «si tens un atac, asseu-te i respira». Tot i que és una solució que pot funcionar, en alguns casos ens pot posar encara més ansiosos en adonar-nos que ens costa molt «controlar» la situació.

Una altra opció és, per exemple, prendre un ansiolític, però això és un pegat puntual que pot ser útil en el moment, però que, a la llarga, no ens està traient la por, sinó que la manté i no ens ajuda a llarg termini.

Sabem que les sensacions espanten i que la por es manté quan l'evitem o en fugim, de manera que, a llarg termini, hauríem d'aconseguir afrontar aquests símptomes i situacions d'una altra manera. Així que no es tractaria tant de controlar els símptomes, sinó de centrar-se en l'activitat que sestà fent i deixar passar les sensacions. De vegades, com més fem, més pendents n'estem i més la fem durar.

A banda de saber afrontar el moment de crisi, haurem de fer una sèrie de coses per mantenir estabilitzats el nostre ànim i la nostra ansietat basal. Això ens ajudarà a prevenir altres atacs.

La presència d'una malaltia o procés somàtic físic pot portar la presència associada d'ansietat. Aquesta ansietat ve donada, en molts casos, per la presència del propi malestar o dolor físic que comporta el quadre mèdic o per la pròpia angoixa situacional que porta un procés mèdic, el diagnòstic i la incertesa de la seva evolució a curt o llarg termini.

Però de la mateixa manera que una patologia somàtica pot portar la persona a presentar clínica ansiosa o depressiva, la pròpia presència d'ansietat pot afectar directament el nostre cos.

La presència d'estrès o ansietat sobretot de manera continuada pot afectar l'aparició de complicacions, per exemple cutànies, del sistema digestiu, muscular, respiratori i immunitari, entre d'altres.

També cal destacar la relació que hi ha entre l'ansietat persistent o l'estrès crònic i el risc de patir problemes cardiovasculars. En aquests casos, l'augment de les constants vitals com ara la tensió arterial (TA) o la freqüència cardíaca (FC) pot afavorir la presència d'una problemàtica al sistema orgànic esmentat.

Els símptomes poden variar entre persones i de vegades ser diferents en el temps en la mateixa persona, però si coneixem tots els símptomes que pot produir un atac de pànic (que són ben coneguts i estan ben descrits), això ens ajudarà a identificar-los si n'apareixen més.