Emocions

La presència d'una malaltia o procés somàtic físic pot portar la presència associada d'ansietat. Aquesta ansietat ve donada, en molts casos, per la presència del propi malestar o dolor físic que comporta el quadre mèdic o per la pròpia angoixa situacional que porta un procés mèdic, el diagnòstic i la incertesa de la seva evolució a curt o llarg termini.

Però de la mateixa manera que una patologia somàtica pot portar la persona a presentar clínica ansiosa o depressiva, la pròpia presència d'ansietat pot afectar directament el nostre cos.

La presència d'estrès o ansietat sobretot de manera continuada pot afectar l'aparició de complicacions, per exemple cutànies, del sistema digestiu, muscular, respiratori i immunitari, entre d'altres.

També cal destacar la relació que hi ha entre l'ansietat persistent o l'estrès crònic i el risc de patir problemes cardiovasculars. En aquests casos, l'augment de les constants vitals com ara la tensió arterial (TA) o la freqüència cardíaca (FC) pot afavorir la presència d'una problemàtica al sistema orgànic esmentat.

Primer hem de tenir clar que un atac és desagradable però no perillós, així que no ens hem d'espantar, hem de mantenir la calma i simplement acompanyar la persona i oferir-li allò que necessiti. Per exemple, podeu recordar-li que les sensacions són desagradables però no perilloses, que durarà una estona i l'ansietat baixarà, i que hi sou. Hi ha persones que us demanaran contacte, mentre que d'altres us diran que les deixeu soles. En aquell moment cal respectar el que necessiti i, quan l'atac passi, podeu parlar del que ha passat. No ajuda el fet de ser massa sobreprotectors, però tampoc ho fa ser massa rígids o obligar la persona a actuar de determinada manera.