Tinc una filla de 14 anys i ja he vist més d'una de les seves amigues caure rodona per l'alcohol. Però quan ho parlem, ella no veu la gravetat. Com li puc fer veure la gravetat del consum de l'alcohol, sobretot si es fa en excés?

A aquesta edat, encara que certes situacions siguin objectivament preocupants, els missatges excessivament alarmistes solen restar-nos credibilitat. Per això, és important ajustar el missatge que vols fer arribar: transmetre informació clara, sense treure importància al que has observat, però sense dramatitzacions ni alarmismes.

En l'adolescència, la idea de «a mi no em passarà» o «això no és greu» és molt present. Més que insistir en el perill, sol funcionar millor un enfocament dialogat: preguntar-li què pensa ella, què ha vist, com interpreta el que ha passat amb les seves amigues i com se sent sobre això. Així serà possible acompanyar-la amb informació útil i realista, reforçant la seva capacitat per cuidar-se i prendre decisions més segures.

Cal tenir present que, de vegades, els resultats d'aquestes converses no són immediats ni evidents. Paciència i a poc a poc.

És important transmetre informació clara, sense treure importància al que has observat, però sense dramatitzacions ni alarmismes.

Ajustar la nostra percepció del risc també pot ser una estratègia útil. Quan una persona es mareja o comença a vomitar, parlem d'un risc moderat; tenir una energia molt baixa, son o dificultats motores després 'aquestes situacions és habitual. D'altra banda, quan algú es desmaia, el risc ja és alt; i si perd la consciència o té absències, podem trobar-nos davant d'un coma etílic.

Parlar de pautes de reducció de riscos és més efectiu que un enfocament centrat en la por. Missatges com beure a poc a poc i al seu ritme (evitant jocs), no barrejar classes de begudes, no consumir amb l'estómac buit o alternar amb aigua són estratègies que ajuden a prevenir danys i escalada a situacions indesitjades com les que comentes.