«El benestar mental femení comença a l'úter»

«La salut mental de les dones a la regió de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica continua estant profundament determinada per factors socioculturals, la inestabilitat geopolítica, les desigualtats de gènere i les disparitats marcades en l'accés a l'atenció. Cal destacar que una revisió sistemàtica recent de l'OMS-EMRO mostra taxes excepcionalment altes de trastorns mentals entre dones en entorns afectats per conflictes i crisis humanitàries a la regió, amb aproximadament el 50% experimentant algun trastorn mental, més del 40% depressió, més del 65% ansietat i gairebé el 50% trastorn d'estrès. Aquestes xifres superen de manera significativa les mitjanes mundials (Rabbani F, 2024).

La meitat de les dones de l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica afectades per conflictes i crisis humanitàries tenen algun trastorn mental

En termes pràctics, aquests elevats percentatges reflecteixen una exposició perllongada a conflictes, desplaçaments, disponibilitat limitada de serveis i desigualtats estructurals de gènere, que en conjunt soscaven el benestar psicològic de les dones. Resulta especialment preocupant la prevalença dels trastorns de salut perinatal, amb taxes que oscil·len entre aproximadament el 6 % i el 30 % als diferents països de la regió MENA (Middle East & North Africa) (Doraiswamy et al., 2020). En conjunt, aquestes dades situen la salut mental perinatal com una prioritat crítica de salut pública a la regió.

Amb vista al futur, s'espera que els reptes s'intensifiquin si no s'aborden de manera urgent les bretxes estructurals en l'atenció a la salut mental de les dones. Els futurs desafiaments inclouen l'agreujament de les emergències humanitàries, l'ampliació de les bretxes socioeconòmiques i l'estigma persistent que continua obstaculitzant l'ús dels serveis. Els sistemes sanitaris de la regió, ja sotmesos a pressió, continuen lluitant amb finançament limitat, escassetat de personal i integració inadequada i inconsistent de la salut mental de les dones a l'atenció primària.

L'evidència subratlla encara més les debilitats sistèmiques, com ara la insuficient coordinació intersectorial i l'escassetat de suport comunitari en salut mental per a les dones en risc. Sense una inversió substancial en estratègies de salut mental integrades, sensibles al gènere i receptives, és probable que aquests reptes s'agreugin.»

«Malgrat les alarmants taxes de prevalença dels trastorns mentals perinatals més comuns, en particular la depressió i l'ansietat, els serveis solen estar centralitzats, ser reactius i estar insuficientment integrats a l'atenció materna rutinària. El que resulta particularment preocupant és que aquestes revisions sistemàtiques mostren de manera consistent una càrrega desproporcionadament alta de depressió i ansietat perinatal a països d'ingressos baixos i mitjans, inclosos aquells a la Mediterrània oriental, on aproximadament una de cada quatre dones està afectada. En termes pràctics, la bretxa entre la càrrega de morbiditat i la disponibilitat i accessibilitat dels serveis dóna com a resultat diagnòstics tardans, oportunitats perdudes per a la intervenció primerenca i resultats adversos a llarg termini per a les mares i els nadons (UNICEF MENARO, 2024)».

«La detecció i el diagnòstic precoços dels trastorns mentals perinatals en el context sociocultural àrab estan determinats per una constel·lació de factors socioculturals, estructurals i geopolítics interrelacionats. Les normes culturals profundament arrelades influeixen de forma marcada en les conductes de recerca d'ajuda, sovint descoratgen les dones a revelar el seu malestar emocional o a cercar suport professional, especialment durant l'embaràs i el període postpart.

L'estigma continua sent una de les barreres més importants, ja que silencia les dones afectades i contribueix a endarrerir la recerca d'ajuda, a produir una escassa participació en els serveis ia interrompre o evitar el tractament durant aquest període crític.

Aquestes barreres socioculturals es veuen agreujades per la inestabilitat geopolítica. Les dones que viuen en contextos de conflicte, desplaçament i inseguretat perllongada s'enfronten a riscos notablement elevats de trastorns mentals perinatals, com ara depressió, ansietat i estrès posttraumàtic. A la regió de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica (MENA), aquesta càrrega és especialment pronunciada, amb una prevalença de depressió perinatal superior al 30 % i una incidència particularment alta de depressió postpart.

Els factors de risc que influeixen en la detecció primerenca són complexos i acumulatius i inclouen determinants tant socials com relacionats amb la salut. Entre ells hi ha la violència de gènere, l'exposició a conflictes o desastres naturals, les complicacions de l'embaràs, el nivell educatiu baix, l'embaràs no planificat i la manca de suport social. Aquestes vulnerabilitats interrelacionades solen coexistir amb serveis fragmentats o inaccessibles, cosa que retarda encara més la detecció i el diagnòstic.

En conjunt, la càrrega considerable de trastorns mentals perinatals a la regió subratlla la necessitat urgent d'intervencions de salut mental específiques, integrades i amb perspectiva de gènere, incorporades a l'atenció materna rutinària. Abordar els determinants socioculturals i estructurals que configuren l'accés de les dones a l'atenció és fonamental per millorar la detecció primerenca i promoure serveis equitatius i culturalment sensibles a tota la regió (ELNahas, 2026) ».

«Aquest és un tema crucial. La violència domèstica i la manca de suport familiar o de parella són, sens dubte, determinants crítics de la depressió postpart a la regió. La regió MENA/EMR registra la prevalença mundial més gran documentada de violència de parella durant l'embaràs (≈11%) (Simon et al., 2025) , cosa que exigeix ​​una anàlisi més profunda de les seves implicacions per als resultats perinatals. En el nostre estudi (encara no publicat), la violència de parella durant l'embaràs va ser altament prevalent i es va associar fortament amb resultats materns i neonatals adversos. L'exposició a la violència de la parella va augmentar notablement el risc de depressió i ansietat postpart, amb una probabilitat ajustada de depressió postpart gairebé set vegades més gran, i també es va associar amb part prematur, patiment fetal, diabetis gestacional i avortament induït. Aquestes troballes subratllen la importància de la violència de gènere com a determinant crític i prevenible de la morbiditat psiquiàtrica perinatal i l'adversitat obstètrica (ELNahas et al., manuscrit en preparació).

Les revisions sistemàtiques demostren que els factors d'estrès socioculturals, com l'autonomia restringida, els conflictes conjugals i l'exposició a la violència de gènere, augmenten considerablement el risc de trastorns mentals materns als països de l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica. Aquestes vulnerabilitats s'intensifiquen en contextos de conflicte i desastre, on l'afebliment de les estructures socials i la interrupció de les xarxes comunitàries comprometen encara més el benestar psicològic de les dones.

Per tant, enfortir els mecanismes de protecció impulsats per la família i la comunitat, juntament amb les intervencions basades en polítiques públiques, és essencial per mitigar els resultats adversos al postpart.

És important destacar que aquestes altes taxes de prevalença no són generalitzables de manera uniforme a tota la regió, ja que existeixen marcades disparitats tant entre països com dins de cada país. Tot i això, el creixent reconeixement de la magnitud del problema s'ha traduït en respostes nacionals impactants en diversos contextos, incloent-hi l'enfortiment de les proteccions legislatives, la integració dels programes de detecció i derivació de la violència de gènere en els serveis socials i de salut, i les iniciatives comunitàries dirigides a transformar les rígides normes de gènere mitjançant programes participatius i coordinats.

«És cert, i les dades regionals assenyalen clarament les altes taxes de trastorns mentals perinatals comuns a tota la Mediterrània oriental, com ja he esmentat, amb les poblacions afectades per conflictes que pateixen la càrrega més gran. La combinació d'una prevalença elevada i conseqüències adverses ben documentades per al benestar maternoinfantil situa fermament la salut mental perinatal com un problema crític de salut pública que requereix accions polítiques a nivell nacional. En resposta a aquesta evidència creixent, els organismes internacionals han elevat la salut mental perinatal a la categoria de prioritat reconeguda de salut pública mundial. Tot i aquestes crides, la salut mental ha estat endarrerida pel que fa a la salut física quant a atenció i finançament, cosa que significa que el reconeixement a nivell polític encara no s'ha traduït en un accés adequat a l'atenció sobre el terreny.»

«S'han registrat casos d'èxit clars en l'elevació de la salut mental a les agendes polítiques regionals, però les polítiques dirigides específicament a la detecció i el tractament de la salut mental perinatal continuen sent limitades i desiguals entre països.

Partint de l'evidència acumulada derivada d'enquestes nacionals i Enquestes Demogràfiques i de Salut (DHS), l'OMS ha buscat cada cop més desenvolupar estratègies regionals de la Regió de la Mediterrània Oriental (RMO) per abordar les persistents bretxes en la disponibilitat i la cobertura dels serveis de salut mental perinatal. Les respostes de l'OMS s'han centrat a ampliar els serveis comunitaris a través de Programes d'Acció per Superar les Bretxes en Salut Mental (mhGAP) i enfortir la Salut Mental i el Suport Psicosocial en contextos humanitaris a 14 Estats Membres; no obstant això, aquestes iniciatives són en gran mesura no especialitzades i no estan dissenyades explícitament per a l'atenció perinatal (EMRO, 2024 ). Si bé han contribuït a iniciatives regionals emblemàtiques, a una reducció de les taxes de suïcidi i a modestos avenços en la integració de la salut mental a l'atenció primària, els trastorns mentals perinatals continuen sense rebre prou prioritat.»

Atendre la salut mental en els serveis de salut maternoinfantil

Llegeix més

«Les taxes de prevalença varien enormement a la regió, cosa que reflecteix importants disparitats en les definicions de casos, les eines de mesurament i les pràctiques de notificació. És fonamental reconèixer que aquesta variabilitat subratlla la necessitat urgent d'adaptar amb cura, des d'una perspectiva cultural, lingüística i contextual, les eines de detecció desenvolupades originalment en entorns occidentals per garantir-ne la validesa clínica a les poblacions àrabs . Aquesta adaptació requereix l'ús d'un llenguatge culturalment apropiat, la incorporació de modismes locals i expressions d'angoixa, així com una atenció explícita a les manifestacions somàtiques del patiment psicològic, que es notifiquen més sovint en contextos àrabs. Alhora, i això és igualment crucial, hi ha un creixent reconeixement de la necessitat d'enfocaments de detecció estandarditzats i comparables a nivell mundial en els serveis de salut mental perinatal, tant per permetre una estimació fiable de la prevalença real com per donar suport a una avaluació sòlida de les estratègies de maneig i atenció eficaces.»

Els trastorns més freqüents inclouen la depressió perinatal, els trastorns d'ansietat i el trastorn d'estrès post traumàtic (TEPT). Les revisions sistemàtiques mostren una prevalença general de trastorns mentals perinatals que oscil·la entre gairebé el 6 % i el 30 % als països de l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord quan s'utilitzen eines de diagnòstic, amb estimacions substancialment més altes quan s'apliquen instruments de detecció més amplis (Doraiswamy et al., 20).

Vull cridar l'atenció sobre l'augment marcat del TEPT en aquests entorns i la considerable i persistent càrrega per a la salut mental que això suposa, no només per a les persones afectades, sinó també per als sistemes de salut i els esforços de recuperació, que ja estan sobrecarregats. L'augment de les taxes de TEPT es documenta cada cop amb més freqüència entre les poblacions que fugen de desastres i conflictes. L'evidència disponible indica una prevalença excepcionalment alta, amb taxes de TEPT que superen el 25 % i TEPT complex que afecta més d'un terç de les persones desplaçades en alguns contextos, i estimacions properes al 80 % entre les poblacions exposades a violència extrema i perllongada. Les dones reporten sistemàticament una gravetat més gran dels símptomes.

Altres factors de risc clau inclouen la violència domèstica, el suport social escàs, la pobresa, les desigualtats educatives i els embarassos no planificats. Les dones que viuen en entorns fràgils, amb accés limitat a serveis i exposició crònica a factors d'estrès humanitari, són significativament més vulnerables.»

«Cada vegada és més evident que les emergències amplifiquen la vulnerabilitat psicològica i exacerben tant l'aparició com la gravetat dels trastorns mentals perinatals. Les revisions exploratòries demostren que el canvi climàtic, els conflictes i el desplaçament interactuen de manera complexa, creant riscos en cascada que afecten de manera desproporcionada les dones. El desplaçament provocat pel clima, la inseguretat alimentària i la pèrdua de mitjans de subsistència agreugen l'estrès matern, redueixen l'accés als serveis de salut i augmenten l'exposició a la violència de gènere ( Lasater et al., 2025 ). En aquest context, el canvi climàtic a la regió avança ràpidament, intensificant l'escassetat d'aigua i augmentant la migració forçada, amb implicacions profundes per a la salut mental.

L'impacte acumulatiu del conflicte i el desplaçament converteix les dones perinatals en un dels grups més vulnerables psicològicament de la regió.

Tal com es va destacar a l'editorial de Frontiers el 2025, la morbiditat i mortalitat materna extremes a les zones de conflicte, on les dones enfronten violència sexual, desnutrició i sistemes de salut interromputs, contribueixen al deteriorament de la seva salut mental ( Lange et al., 2025 ).»

«M'alegra que hagis esmentat aquest punt. Hi ha proves contundents que demostren com l'estrès matern influeix profundament en el desenvolupament cerebral del fetus . S'observen vulnerabilitats clares i específiques de cada sexe, intervingudes per mecanismes biològics, fisiològics i epigenètics, especialment entre les filles.

Els trastorns mentals perinatals tenen efectes intergeneracionals ben documentats.

L'evidència acumulada assenyala l'impacte a llarg termini de l'exposició a adversitats perinatals, independentment de la naturalesa de les causes. Aquest impacte es produeix a través de diverses vies i processos que influeixen en les respostes conductuals i emocionals de manera específica per a cada gènere ( Shaw et al., 2020 ). Com vaig argumentar en un editorial publicat anteriorment, "el benestar mental femení comença a l'úter", cosa que subratlla la importància de prioritzar la salut mental materna com una intervenció primerenca al llarg de la vida ( ELNahas, 2026 ).»

«Les tradicions arrelades i les normes socioculturals a les societats àrabs influeixen profundament en el comportament davant del trastorn i en la recerca d'ajuda, cosa que sovint retarda la detecció i el diagnòstic precoços. L'estigma, juntament amb les idees errònies que presenten el trastorn mental com una debilitat personal o una càrrega familiar, descoratgen la divulgació, especialment durant l'embaràs i el postpart. L'escassa alfabetització en salut mental, les disparitats educatives basades en el gènere i les restriccions socioculturals encara dificulten més l'accés de les dones a una atenció oportuna.

Tot i això, aquestes mateixes estructures socioculturals poden ser facilitadores importants. Des d'aquesta perspectiva, i amb la participació adequada, els forts llaços familiars, les extenses xarxes de parentiu i les normes de cura col·lectiva (característiques centrals de les societats àrabs) representen un recurs valuós per a la detecció primerenca, el suport i la recerca d'ajuda. Atès el paper fonamental de les famílies i de les comunitats en la presa de decisions sobre l'atenció mèdica, els programes de psicoeducació familiar, les campanyes de sensibilització comunitària i les iniciatives d'alfabetització en salut mental perinatal adaptades culturalment poden enfortir la comprensió i la participació en l'atenció. Aquestes estratègies poden contrarestar idees errònies, modificar normes perjudicials, millorar el suport social i facilitar la recerca d'ajuda primerenca.

Si bé la coordinació de polítiques i enfocaments sistèmics és fonamental, és especialment crucial establir vies d'atenció integrals que integrin els serveis de salut mental perinatal dins l'atenció obstètrica i pediàtrica. Això inclou capacitar el personal sanitari matern de primera línia per detectar trastorns mentals perinatals, involucrar les famílies en latenció i brindar intervencions psicosocials breus dins dels serveis prenatals i postnatals de rutina. Aquesta integració té el potencial de millorar els resultats no només per a les mares, sinó també per als infants, les famílies i la comunitat en general.»