Una llei catalana pels drets de les persones sense llar

El 25 de gener de 2022 entrà per registre al Parlament de Catalunya la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme amb el suport de la majoria dels partits de l’arc parlamentari (grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt). Aquesta proposició de llei es pot consultar en línia, pàgines 27 a la 80.

Aquesta proposició de llei és fruit del treball de més de tres anys de les entitats socials Assís Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials en aliança amb el món acadèmic. La redacció del text legal lliurat a les forces parlamentàries i que aquestes van fer seu el 25 de gener, ha estat impulsat i dirigit per Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB), Lídia Pitarch, professora i doctora en Seguretat Humana i dret global (UAB) i de Raquel Prado i Almudena González, professores de dret administratiu (UB). A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de cinc col·legis professionals.

Es tracta sens dubte d’una iniciativa pionera en el context legislatiu europeu que té per objectiu erradicar les manifestacions de sensellarisme més crònic tipificades a les categories 1, 2 i 3 de la classificació europea ETHOS.

La Llei capgira l’abordatge del sensellarisme a Catalunya en reconèixer un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar, orientant d’aquesta manera les polítiques públiques dels propers anys.

Estem convençuts que la seva aprovació marcarà un punt d’inflexió històric, amb una clara voluntat d’influir en les legislacions d’altres comunitats autònomes i regionals europees.

A mode de resum, la Llei:

• Crea la figura de l’espai residencial digne i el configura com un dret de caràcter subjectiu, de tal manera que qualsevol persona el pot sol·licitar davant el seu ajuntament i el pot reclamar davant els tribunals en cas d’incompliment. És important destacar que no estem davant una llei d’habitatge, tot i que certament connecta amb la legislació d’habitatge estatal i de Catalunya en preveure la figura jurídica de l’espai residencial digne específica per a les persones en situació de sense llar.
• Reconeix altres drets elementals que aporten dignitat a les persones en situació de sense llar, com ara el dret a una consigna, el dret a serveis d’higiene personal, el dret a un centre de baixa exigència, el dret a fer ús de l’espai públic sense córrer el risc de ser sancionat mentre no es garanteixi un espai residencial digne per a tothom, el dret a un comiat digne en el traspàs que inclou accés a una sala de vetlla i oratori, entre d’altres.
• Preveu instruments de cooperació entre administracions i amb les entitats socials i ordena al Govern de la Generalitat a l’impuls de plans d’acció.
• Conté una previsió específica per donar resposta a les situacions de sensellarisme complex. Cal destacar en aquest sentit l’article 21 que obliga a les administracions públiques a coordinar els seus protocols socials i sanitaris en l’atenció a persones sense llar. La Llei vol posar fi a les duplicitats i buits competencials actuals i combatre d’aquesta manera la ja coneguda i habitual situació de quan una alta hospitalària es converteix en una mala notícia.
• Aporta equitat territorial, oferint garanties que tota persona en situació de sense llar ha de poder ser atesa de la mateixa manera visqui on visqui.  

La protecció de les persones sense llar és un deure moral que no admet més ajornaments. Parafrasejant unes paraules de Martin Luther King, el sensellarisme «no tan sols corroeix a les persones [...] que el pateixen [...], sinó que també corroeix moralment a tota la societat que el tolera». El Parlament de Catalunya i la societat catalana en el seu conjunt tenim doncs l’oportunitat de donar un pas endavant molt rellevant en termes de qualitat democràtica i justícia social.

Les entitats impulsores estarem amatents per a que la llei s’aprovi en aquesta legislatura, a molt tardar el 2023.